<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657</id><updated>2011-07-29T05:29:20.324+02:00</updated><category term='contes cuentos foto lectura tertulia'/><title type='text'>Minicuentos ludicum</title><subtitle type='html'>En esta pagina colgaremos los cuentos que vayamos haciendo el grupo de cuentos de Ludicum</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>18</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-6189020948636632207</id><published>2010-10-06T15:05:00.002+02:00</published><updated>2010-10-06T15:12:00.089+02:00</updated><title type='text'>La desaparición</title><content type='html'>&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;TIRA LA PEDRA I AMAGA LA MÁ&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Era molt espabilada: quan preveia que hi podia haver problemes desapareixia d’escena amb una facilitat que ens deixava a tots sorpresos. El més enutjós era que moltes vegades els problemes els generava ella. Iniciava qualsevol discussió i en el moment àlgid, quan ja tots ens hi havíem embrancat , ella sortia com si el tema no l’afectés.&lt;br /&gt;Fins que un dia la jugada no li va sortir rodona com sempre, no va calcular bé el moment de la desaparició i es va trobar ben atrapada enmig de recriminacions i algunes indirectes. L’endemà va excusar-se i no venir a dinar amb nosaltres. Des d’aleshores ja no ens va voler acompanyar més.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Montse Butterfly&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EL DOLOR&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El dolor era como una ausencia que estuviese presente, era como un agujero, como un vacío, pero estaba lleno, lleno de dolor. Cuando pensaba en él lo podía localizar en mi cuerpo, a veces estaba en mis piernas impidiéndome andar, a veces en la cabeza intentando que me estallaran las sienes, a veces en el estomago en forma de unas nauseas que me hacían odiar la comida y a veces, las más de las veces, en el pecho. Un agujero que me absorbía todo el aire, una tonelada que se aposentaba encima de mi para que no pudiera respirar, una camisa de fuerza que me retenía para que no pudiera escapar.&lt;br /&gt;La primera vez no me di cuenta de que había empezado a hacerse pequeño, lo descubrí demasiado tarde cuando lo sentí renacer con toda su fuerza, incapaz de renunciar ni a un centímetro de su ocupación sobre mi. Y aun me costo detectarlo en la siguiente ocasión, pero al final lo conseguí y aprendí a fijar esos instantes en que el dolor cansado de luchar contra mi se relajaba y dejaba que pudiese respirar. Entonces yo abría los ojos y corría a aprovechar esa paz, esa tranquilidad y ese momento para poder ser yo mismo.&lt;br /&gt;El dolor volvía, sí, volvía con toda su fuerza, pero ya no podía llegar ahogarme. El agujero se iba convirtiendo en un escape, la tonelada en unos quilos, y la camisa de fuerza se iba aflojando.&lt;br /&gt;Y no se como ocurrió, creo que estaba yo preocupado por otras cosas, o incluso puede que simplemente estuviera ocupado. El caso es que un día el escape se cerro,  el peso sobre mi pecho cayo al levantarme, y cuando al llegar el verano me arremangue la camisa ya no me volvió a inmovilizar nunca más.&lt;br /&gt;Desapareció.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;DESAPARECIDO&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llevaba años a mi lado, día y noche, apenas algún día en 14 años estuve sin él, no recuerdo tiempos vacíos en estos años, siempre aquí, nunca me imaginaba sin él, ninguno de mis proyectos existían sin él. En mis tristezas y alegrías……en mi futuro. ¿Pero que paso en los últimos meses? ¿Cómo suceden las cosas sin que una apenas note nada? Él estaba aquí, a mi lado, en mi casa y en mi cama y yo no lo vi. No vi como se alejaba, no note sus mentiras y engaños, me pillo enganchada a su amor, ensimismada en mi propia felicidad y, digo mi propia felicidad porque la de él no debía de estar aquí, junto a mi. Cuando lo descubrí, mis ojos al mirarlo estaban vacíos, no lo reconocían, mi mirada quedo ausente, sin creer lo que miraban…. ¿Era él? No, él había desaparecido, hacia tiempo, sin yo enterarme, apenas en un abrir y cerrar de ojos. ¿Dónde estaba aquel con el que yo reía, con el que yo lloraba e incluso manteníamos intensas disputas?&lt;br /&gt;Apenas han pasado unos años y ya no existe. Desapareció de mi alma apenas deje de tener su presencia. ¿Existió? Sí, su existencia fue real, pero lo poco que quedo de él fue perdiendo fuerza en mí y como un soplo suave y calido a veces me viene a la memoria y vuelve a desaparecer…….&lt;br /&gt;No lo busque, porque si lo hubiera buscado nunca lo hubiera encontrado. Él ya no existía. Se había transformado, desintegrado, simplemente había desaparecido.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Estell&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;FALTO DE ALGO&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un buen día sucedió. Sin venir a cuento, sin avisar, sin pedir permiso, un guasón misterio me la jugó mientras sudaba en una pesadilla, tratando de escapar de los pitones de un morlaco, pedaleando en una bicicleta estática. Desperté empapado en sudor frío y con la mano derecha en el pecho. Como no recuerdo haber hecho ningún trato ni haber vendido el alma a nadie, no me lo explico. Sin embargo, el hueco estaba ahí, huérfano e incrustado, contestando a los toques de mis dedos con ecos lejanos de tambores.&lt;br /&gt;Los hechos que me hicieron tomar conciencia de la desaparición vinieron paulatinamente. La frialdad ante la emisión de unas escenas de niños con  hambruna; una caminata indiferente entre mendigos callejeros; la impasibilidad ante el espectáculo de una paliza propinada a un trozo de carne por un grupo de rapados; la complicidad ante las sonrisas falseadas de unos políticos; los bostezos ante unas imágenes de los amasijos producidos por un accidente de tren; el tedio ante la visión de los desperdicios y porquería acumulada en un piso por un aún más deshecho anciano con síndrome de Diógenes ...&lt;br /&gt;Desde entonces soy un marginado; los puros faltos de algo no me admiten respondiéndome apáticos que no sé lo que me digo, y los provistos de latidos me miran con desprecio horrorizados, como si fuera un enemigo del otro bando.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Josean&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;MI VESTÍBULO&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El vestíbulo de entrada al sueño que tiene mi vigilia es una estancia minimalista, silenciosa y sombría, carente de un gran ventanal que enmarque las nubes y juegue con los vientos. Quizás por eso al regresar, mis sueños se quedan acurrucados en él y no me acompañan al abrir los ojos. Como en toda regla hay excepciones, en alguna ocasión a lo largo de mi vida, no se han quedado dormidos al levantarme, y me han relatado sus aventuras.&lt;br /&gt;La última vez que ocurrió, como coíncidia con mi escritura de un cuento, me dispuse ilusionado a apropiarme de las peripecias que habían vivido mis fantasías que, entusiastas e infantiles durante esa noche, me habían regalado unos recuerdos  fascinantes y bellos, de vuelos y acrobacias imposibles sobre gentes que sonreían tumbados en los espejismos de unos prados de amatistas. Sus andanzas habían sido tan vívidas y seductoras que, como habían conseguido que las viviera, el relato dónde las reflejé fue el más melodioso y armónico que había escrito jamás.&lt;br /&gt;No puedo decir cómo desapareció el manuscrito, porque no lo sé. Sólo sé que ocurrió. Tras revolver toda la casa, como un ladrón en una vivienda, únicamente naufragaron en mi memoria, unos retazos insuficientes para hilvanar un párrafo. He divagado desde entonces, pero a día de hoy, dudo de si todo fue un sueño.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Josean&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;UN LEVE SÍNDROME&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Podría haber sido la mañana siguiente a una fiesta en su casa hasta altas horas de la madrugada, o el paso de unos cacos inexpertos durante un día de ausencia, o la huella de una explosión de desahogo; pero el caso es que no fue su aniversario, ni estaba de viaje, ni se encontraba al borde de un ataque de nervios. El desolador panorama lo había originado la dramática desaparición de un objeto que le obligaría al monstruoso acto de levantarse del sofá a realizar una acción antinatura: apretar un botón de un aparato de plasma de 40 pulgadas. Una pesadilla.&lt;br /&gt;Cuando la policía preguntó a los espantados vecinos sobre el origen de los alaridos y lastimeros sollozos provenientes del interior de su casa, éstos se limitaron a decir que era un tipo algo retraído pero correcto y amable, y que siempre ayudaba solícito a los ancianos cargados con bolsas de la compra, triste y usualmente conteniendo patatas, bollería de grasas saturadas, verduras económicas, alguna fruta del tiempo, y briks de vino barato de mesa. &lt;br /&gt;A él, tras forzar la puerta, lo encontraron paralizado sentado en el suelo con la vista perdida, apretando compulsivamente en el aire con el pulgar el botón de un mando imaginario, y recitando inconexamente una letanía: la uno, tv tres, la cuatro, telecinco, la sexta, antena tres, canal plus ...&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Josean&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-6189020948636632207?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/6189020948636632207/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2010/10/la-desaparicion.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/6189020948636632207'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/6189020948636632207'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2010/10/la-desaparicion.html' title='La desaparición'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-4174024151129782135</id><published>2010-09-27T14:04:00.002+02:00</published><updated>2010-09-27T14:10:13.971+02:00</updated><title type='text'>EL RETORNO</title><content type='html'>&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;CAMÍ SENSE RETORN&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-On vas? Si te’n vas no tornis! Has agafat un camí sense retorn!&lt;br /&gt;-Tots els camins tenen retorn. Pels camins s’hi pot anar i tornar, retornar.&lt;br /&gt;-Per aquest no. Si el comences a fer en un sentit, a mida que vas caminant, es va esborrant al teu darrera.&lt;br /&gt;-Ja! Això no t’ho creus ni tu! Per què m’ho dius això?&lt;br /&gt;-T’estic dient que no tornis!&lt;br /&gt;-Això es diferent: tu no vols que torni, però jo puc tornar…pel mateix camí, o per un altre que em porti al mateix punt.&lt;br /&gt;-Doncs a mí no m’hi trobaràs.&lt;br /&gt;-Cap problema. Aquest no és el problema. Jo puc tornar i marxar i tornar una altra vegada. Sé que cada vegada puc trobar una situació diferent, però no em diguis més que el camí no té retorn.&lt;br /&gt;-Ets molt tossut. Els teus retorns són només ganes de demostrar que existeixes i sempre vols tenir raó. Necessites dir que has marxat però que sempre tornes. Qué pesat!&lt;br /&gt;-D’acord, tu guanyes. No tornaré, i ja veuràs que em trobaràs a faltar. Espero però, que no trobis el camí si em vols venir a buscar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Montse Butterfly&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;CABALLO DE TROYA&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hacía tiempo que se había olvidado. Desde aquella primera vez en que desconcertantemente brotó, tras haberse introducido en su adolescente cabeza por medio de un caballo de troya, la melancolía había ido autoinvitándose periódica,  aunque menos inesperadamente en cada nueva ocasión, hasta el momento en que ya fue capaz de anticiparse y poder pertrecharse contra las invasiones de ese ejército que le sumía en un estado de apatía y tristeza durante largos periodos de tiempo. Quizás, debido a ese conocimiento de las rutinarias y previsibles tácticas de su enemigo, éste,  un buen día se retiró, y desapareció.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahora, al cabo de muchos años, había regresado pillándole con la guardia bajada, por lo que el retorno del invasor, disfrazado esta vez de cansancio, rutina y desánimo, estaba causando mayores estragos. Tumbado en el sofá, traspasando las imágenes de una muda televisión encendida, trataba de reflexionar sobre el motivo que le había hecho no advertir las señales que, invariablemente, anunciaban un próximo ataque, y esta vez, una inexorable y rápida conquista.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La retención de las imágenes de unas impersonales masas corriendo caóticamente en todas direcciones, esquivando escombros y chatarras en llamas, y dejando al descubierto cuerpos desmembrados y sanguinolentos, uniformes y miradas perdidas, le proporcionó una razón: la confusión. Apagó la tele con el mando, se incorporó, y en la habitación en penumbra se desnudó y se metió en la cama, arropándose con las sábanas revueltas de la noche anterior, y solicitando una tregua a las tropas que se habían apoderado de él.  El entresueño, le chivó la necesidad de ganar tiempo para poder coger fuerzas, organizar la resistencia, y acometer la reconquista. Luego, se durmió.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Josean&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EL RETORN&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una vegada va haver-hi una guerra d’aquelles que ningú va guanyar. I si algú va perdre molt va ser la gent del poble, que va perdre cases, amics, familiars, conreus, i massa sovint la pròpia vida, i si algú va perdre encara més van ser els soldats perquè a mes de tot això varen perdre la dignitat. I trobem un soldat sense amics, sense feina, sense diners i sense dignitat. Camina coix per una ciutat cremada que reflexa com es veu a si mateix, el xiuxiueig de la por li recorda tot el que ha vist fer al seu voltant i el silenci de la vergonya tot allò que ha estat capaç de fer.&lt;br /&gt;Sent el dolor del seu peu i com puja cap al seu cor multiplicant-se per tot el dolor que ell ha causat. No te camí, no te on anar, sols deixa que les seves sabates plenes de taques vagin ressonant a cada pas. Es fa fosc i segueix caminant suburbis enllà, deixant que la ciutat perdi el seu nom i que el fred cremi la seva pell. En la nit sense estrelles no avança si no que fuig, fuig de tot el que no vol veure i sobretot fuig de tots aquells que no vol que el vegin.&lt;br /&gt;L’alba el troba a prop d’un poble i els sorolls del despertar li fereixen les oïdes recordant-li la terra on va néixer. S’ofega amb les seves llàgrimes i sense mirar més s’allunya pas a pas de totes les coses que li fan mal.&lt;br /&gt;Passen dies, i passen nits, passa gana i passa set, passa por i passa pena. L’hivern arriba portant els seu colors i apagant tots els sorolls del bosc. El noi ja torna a ser noi i ja no és mes soldat. El vent i la pluja han anat esborrant les macules de la seva pell i la pols del camí ha acabat tapant tota senyal de l’uniforme. La soledat li pesa com una llosa.&lt;br /&gt;Quan la primavera arriba la fragància de les flors de colors li sembla especialment coneguda. Sent que algú crida el seu nom. Ha tornat a casa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-4174024151129782135?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/4174024151129782135/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2010/09/el-retorno.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/4174024151129782135'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/4174024151129782135'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2010/09/el-retorno.html' title='EL RETORNO'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-1562544853166234562</id><published>2010-04-25T21:10:00.005+02:00</published><updated>2010-04-25T22:26:05.272+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='contes cuentos foto lectura tertulia'/><title type='text'>cuentos inspirados en la imagen</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4krAxNxWiAE/S9SUibRELkI/AAAAAAAAAEg/OAOSpBTmQ0w/s1600/libro.jpg"&gt;&lt;img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 520px; height: 347px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4krAxNxWiAE/S9SUibRELkI/AAAAAAAAAEg/OAOSpBTmQ0w/s320/libro.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5464155567063051842" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;SEDUCCION&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me encanta verte leer, tan serio,  tan taciturno, con las gafas cayendo levemente sobre tu nariz, sentado en tú sillón, y apurando tú copa de vino. Me gusta verte así, observarte en silencio….pero reconozco qué lo qué más me gusta, es cuando dejas tus gafas apoyadas en el libro y muy lentamente sin hacer ruido, te levantas y me observas…tú crees qué yo no lo sé ….y yo me hago la tonta. Entro en la habitación, y me quito las medias muy lentamente, después la falda y luego muy despacio me desabrocho uno por uno los botones de la blusa, y cuándo me dispongo  a quitarme el sujetador, entonces….cierro las cortinas.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Mercedes&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EL LECTOR&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me enamoré de él porque me dijo que yo era su fuente de inspiración, su musa. Me leía unos textos preciosos, de frases elaboradas y palabras poco comunes. Cada noche nos sentábamos juntos en el sofá, se ponía las gafas, y con una copa de vino en una mano, y el libro en la otra me agasajaba con la lectura de pasajes mientras yo le besaba y me acurrucaba entre sus brazos. Una noche me di cuenta que su tono de voz era engolado, que no leía para mí, sinó para sí y el enamoramiento se deshizo como por arte de magia. Nunca más volví a su casa, ni contesté a sus llamadas.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Butterfly&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;SINCERITAT&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un vi que no se degustar, un llibre que no m’agrada i unes ulleres que en realitat no necessito. Sembla més un anunci que una altre cosa...&lt;br /&gt;Però com li expliques a la teva parella desprès de 26 anys que no ets l’home que ella es pensa. Com li dius que la novel•la que vas publicar la vas pagar amb el que et van donar per vendre el seu cotxe i que mai ha arribat a les llibreries. Com li dius que quan marxes pel matí no vas a documentar-te per la teva propera novel•la si no a veure si algun amic et convida a esmorzar o a intentar aconseguir que algú que encara no et coneix prou et deixa uns quants euros per fer veure que t’han pagat algun treball. Com li pots dir que dels meravellosos poemes que li has escrit al llarg de tots aquest anys només el primer l’has escrit tu.&lt;br /&gt;Em prendre el vi, encara que cada dia és una mica més amarg. Seguiré llegint la novel•la que em va regalar per poder presumir de cultura, mentre em sento una mica més idiota pagina a pagina, seguiré posant-me les ulleres mentre ella em segueixi dient que em fan semblar un intel•lectual i que em donen un toc molt interessant, seguiré fent veure que sóc el que no sóc i esperant que em perdoni si un dia s’assabenta de la veritat.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;BALANÇ&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dia terrible. Un matí ple de reunions de treball. El meu cap em pressiona molt, no compartim els mètodes per gestionar l’equip de vendes. Jo crec que a la Susanna se li hauria de donar l’oportunitat de ser responsable de zona, però ell s’entossudeix en dir que no. Em sembla que no hi ha aigua clara entre aquests dos. Havia quedat per dinar amb el Jaume i no s’ha presentat, el seu mòbil estava desconnectat, he hagut de dinar sol. A més, per la tarda, se m’ha acumulat tota la feina interna i he hagut d’enllestir-la a corre cuita, ostres, no he tingut temps ni per anar al bany.&lt;br /&gt;Però el que més m’ha molestat del dia és que ningú, ni amics ni familiars, s’hagi enrecordat que avui era  el meu aniversari, carai tu, tampoc és tan difícil enviar un sms o fer una trucadeta, no? Tan se val, sigui com sigui ara tinc un temps per a mi. Una copeta de vi i una estoneta llegint a Paul Auster em serviran per commemorar que avui fa 40 anys que vaig néixer.&lt;br /&gt;I ara qui serà? Probablement el pesat del veí de sota, a voltes amb el tema de les goteres, però si ja van venir els de l’assegurança!. I el paio encara insisteix i tot, serà millor que obri la porta que és capaç de llençar-la a terra amb aquests cops de dóna, serà...&lt;br /&gt;-“Sorpresa!!!. Tot junt nois: FELICITATS, SERGI!!!”&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Ginebra&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;LOS DETECTIVES SALVAJES&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Espera inquieto la hora de la cita, rebotando de un lado a otro del salón. Es un tipo obsesivo para el que los objetos a su alrededor, deben estar situados según el dictado de su esquema mental, el cual, no le permite ni un segundo de respiro, torciendo, enderezando, reubicando, o desordenando con orden, cualquier elemento que se encuentre al alcance de su vista.&lt;br /&gt;Como aún quedan 35 minutos, y por mucho que se esfuerce en remirar, ya no consigue encontrar nada que no esté en la geometría espacial correcta, se va a la cocina, abre una botella de Priorato que tiene guardada para la ocasión, se sirve una copa, y después de admirar el color cereza del tinto y agitarlo circularmente contra las paredes para ver resbalar las lágrimas en el cristal, no se resiste a meter la nariz para aspirar el aroma de fruta con  notas de madera, y darle un sorbo.&lt;br /&gt;Acomodado en el sofá, se introduce en las hojas de papel encuadernadas y se deja ir en las letras de la aventura desorganizada, se disfraza de enigmático transgresor, y de la mano de los detectives salvajes, zigzaguea y brinca sobre las líneas de las baldosas, y vagabundea por los continentes con la copa de vino en la mano. Mientras mira la luna, caminando de noche por la calle adoquinada de un pueblo, le sobresalta un timbre. Se incorpora  dejando la novela abierta en la mesita, posa las gafas encima con esmero, camina tres pasos que desanda para darle un leve toque hacia la izquierda a la esquina inferior derecha del libro, y se dirige satisfecho a abrir la puerta.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Josean&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;UNA NOCHE DE LECTURA&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¡Por fin! Mira que me ha costado arrancarle del sofá….., el vecino del 5º ha tenido  que pedirle y rogarle para que le acompañara.&lt;br /&gt;Y es que no hay manera…..es mi rémora,  siempre enganchado a mi persona…… ¡Cuarenta y cinco años juntos!&lt;br /&gt;Yo le digo, que se vaya a dar un paseíto, que visite un museo, que se aficione a la petanca, que comente con los colegas como van las obras del Ave en su paso por la Sagrada Familia…..Nada, se ríe y empieza a cantarme esa canción de la Paloma San Basilio, ¡que odio ya! : “Juntos, lara,lara,la….”&lt;br /&gt;Vale, tengo que reconocer que es un buen marido, alegre, cordial… nada de esos pendones que corren por ahí, jugadores, mujeriegos y borrachos. Él siempre ha sido casero, buen padre,  atento y voluntarioso.…… claro que,  con sus límites…, ¡que la escoba ni la toca!&lt;br /&gt;Antes, al menos, cuando se iba a trabajar, podía disfrutar de algún momento para mí sola. Después de llevar a los niños al colegio, de limpiar y comprar, de ordenarlo todo….entonces me procuraba un momento para leer, mientras se  iba cocinando la comida que, más tarde  devoraban en un santiamén, el padre y mis tres angelitos. Aquellos momentos robados eran un verdadero tesoro.  Leía y soñaba, entre los pucheros, con la vida que vivían los personajes de las historias…….&lt;br /&gt;Y a hora que mis tres hombretones viven ya sus vidas sin necesitar de la mía, ahora que pensaba me llegaba el tiempo para mí…., mi marido se ha vuelto más necesitado que el más pequeño de ellos cuando nació. Ya no tengo ni un solo segundo a solas, si voy a la cocina, me sigue, si voy a la compra, me sigue, si estoy en el sofá, me sigue y hasta en el baño….. que le he tenido que cerrar la puerta ante sus narices…Lo reconozco, me agobia……umm! y le quiero.&lt;br /&gt;Hoy he conseguido finalmente que, saliera de casa sin mí. Hoy no tendré que tragarme el partido mientras cenamos en el sofá con la bandeja sobre nuestras rodillas y su mano agarrando la mía.&lt;br /&gt;¡Mi oportunidad! ¡Viva el Barça en su campo con mi marido dentro! y ¡Viva la soledad en casa!.&lt;br /&gt;Todo en silencio…,  luz tenue, mi cojín verde preferido y ¿por qué no? una copita de Rioja para celebrarlo. Calculo tres horas de libertad y calma para recrearme en la lectura…..&lt;br /&gt;Ringgggg, ringggg!!!…La puerta….abro……..”Ah, Sra. Manolita, no tenía porque preocuparse…, que aunque nuestros maridos se hayan ido juntos…..bueno, sí, claro que  agradezco su compañía…..pase, pase…….”.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maribel Palma – rpm     &lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-1562544853166234562?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/1562544853166234562/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2010/04/seduccion-me-encanta-verte-leer-tan.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/1562544853166234562'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/1562544853166234562'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2010/04/seduccion-me-encanta-verte-leer-tan.html' title='cuentos inspirados en la imagen'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4krAxNxWiAE/S9SUibRELkI/AAAAAAAAAEg/OAOSpBTmQ0w/s72-c/libro.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-3616967270194120843</id><published>2010-03-29T11:27:00.002+02:00</published><updated>2010-03-29T11:36:07.743+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_4krAxNxWiAE/S7By5vIJ4pI/AAAAAAAAAEY/Cg2snCD9YaA/s1600/IMAGEN.jpg"&gt;&lt;img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 268px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_4krAxNxWiAE/S7By5vIJ4pI/AAAAAAAAAEY/Cg2snCD9YaA/s400/IMAGEN.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453985484974449298" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;SOLO QUEDA…&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Uh uh uuuuh, creo que esto es lo que hacen los fantasmas. Ululan porqué son almas en pena.&lt;br /&gt;Nadie me ve, nadie me oye, nadie…. Me siento en la silla, como cada tarde, esperando a mi hija que vuelve de la escuela saltando y riendo. Una vez más, cuando intento abrazarla se me escapa entre las manos, mis besos los recibe la nada, mi voz es sólo para mí.&lt;br /&gt;No quiero marcharme, ni puedo quedarme.&lt;br /&gt;Uh, uh, uuuuh, sólo me queda este lamento interno. Diría que sale del fondo de mis huesos, pero ya no tengo.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Ginebra&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;IMAGEN EN MI MENTE&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Era una tarde de domingo, la clásica tarde de quedarte en casa…y, no saber muy bien qué hacer. El  cielo estaba gris, no hacia frio, pero no era un día agradable. Tenía que cocinar , planchar, pero no me apetecía hacer nada. De repente sonó el tlf, era una vieja amiga de la universidad, después de charlar un rato con ella, me acorde de aquellas fotos antiguas que teníamos juntas, y fui a buscarlas. Es curioso como una foto una imagen, te puede evocar recuerdos que creías olvidados, trasportarte en un segundo a muchos años atrás, esa fue la sensación que sentí cuando de repente apareció la foto del patio, yo no sabía ni siquiera que la conservaba. Pero pude sentir el mismo frio y el mismo miedo que sentí ese día. Durante mucho tiempo esa fue mi vida…yo estaba igual que ese patio, desvencijada, rota, hecha papilla. Recuerdo cada objeto que había en él, sus sillas, sus macetas e inclusive, su olor , ese olor a tierra húmeda mezclado con el olor de tu aliento en mi nuca. El patio era mi escape, mi salida, pero aquel día fuiste más rápido que yo, y destrozaste el patio de la misma manera que destrozaste mi vida.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Mercedes &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;Tarda a casa&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Va arribar a casa gelada de fred després de voltar tot el dia pels carrers de la ciutat. Venia carregada de coses. La calefacció que havia programat per a engegar-se a les quatre ja havia caldejat la sala. Tot estava net i endreçat: la Mari havia fet bé la seva feina.&lt;br /&gt;Es va treure les sabates i es va asseure al seu silló preferit. Sobre la tauleta l’esperaven el diari i una copeta d’anís. Mentre llegia va assaborir el licor poc a poc.&lt;br /&gt;Ja només li calia pensar en què faria per sopar. Li va venir de gust una mica de brou que li havia sobrat del cap de setmana, un filet de pollastre a la planxa i de postres un plàtan.&lt;br /&gt;Es va aixecar per anar a la cuina, i va ser aleshores que va ensopegar amb les bosses plenes d’andròmines que havia recollit aquell dia, va caure sobre les cadires velles de jardí i les fustes que feien servir per al foc, i va quedar ben estabornida fins que el company rodamón que compartia amb ella el pati de la casa abandonada va arribar al cap d’una estona.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Butterfly&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;LA DISCUSION&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La discusión fue seria, muy seria, todos les oímos gritar. Aun así, nadie imagino las consecuencias, porqué lo dejamos todo tal cual, como si fuéramos a volver el siguiente fin de semana.&lt;br /&gt;Nunca nos ha quedado claro por qué se enfadaron. Aunque mama cuenta que fue por una botella de leche desnatada, las cosas que se dijeron papa y tío Juan hablaban de sentimientos más profundos.&lt;br /&gt;El siguiente fin de semana no volvimos, ni el otro, ni el otro, ni siquiera volvimos por navidad. Y así hasta que los primos decidimos que no los necesitábamos para volver a abrir la casa del pueblo. Suerte que no esperamos más. En aquellos 10 meses la casa había envejecido como si hubieran sido años.&lt;br /&gt;Las plantas habían crecido por todas partes, en las puertas, en las ventanas, entre las baldosas, y se levantaban como pelos en una cara mal afeitada. El pequeño desconchado de la pared era ahora una profunda herida que dejaba al descubierto la vieja piedra como si mostrara los huesos. Y las sillas que habían quedado recogidas alrededor de la mesa del cenador, ahora estaban esparcidas sin ningún cuidado por todo el jardín, tan sucias que el polvo se había convertido en barro.&lt;br /&gt;En el rincón, los juguetes que el peque se había olvidado recoger ahora parecían recuerdos de una infancia muy, muy lejana.&lt;br /&gt;Antes de empezar a limpiar yo quise hacer una foto. Y me gusta pensar que fue al ver esta foto, al ver en que se habían convertido tantos recuerdos compartidos, que mi padre y el tio decidieron hacer las paces.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;BUZONEO&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Abrí el buzón al llegar del trabajo, y ahí estaba. La ignoré y la metí entre las páginas del diario que llevaba doblado bajo el sobaco. A la noche siguiente, atisbé como siempre, a través de la ventanita del buzón, pero como no observé nada blanco, imagino que mi estímulo visual es el color de los sobres bancarios, ni siquiera lo abrí. &lt;br /&gt;El miércoles había quedado a comer con un amigo al que hacía tiempo que no veía. Acabamos con una cogorza, que hubiese hecho estallar cualquier alcoholímetro, hablando de los ya no viejos, sino prehistóricos tiempos en que nos conocimos. Cosas de la edad. El caso es que como era previsible, a la noche cuando conseguí introducirme en el vestíbulo después de dos horas de denodados intentos por entrar, tampoco funcionó el tratar de abrir, con la llave de la terraza, el buzon triplicado que bailababa en coreografía con los del resto de la comunidad. Dormí como un tronco.&lt;br /&gt;El jueves tenía una espina clavada, que me saqué metiendo y sacando la llave del buzón con sadismo, hasta que me apercibí que había un vecino a mis espaldas mirándome horrorizado. Extraje sin mirar el papeleo variado del interior para, una vez ya cómodo en casa, clasificar todo el correo. Cuatro sobres de bancos, un folleto de cerrajería, uno de dentistas, otra para ir de excursión a una matanza del cerdo, la revista mensual del consistorio de mi ciudad, jamás sacada por nadie del plástico protector, y tres fotos exactas, las cuales, después de cotejar, resultaron iguales a la abandonada en el periódico. Después de una extenuante y profunda reflexión, concluí en que era un suceso extraño. Más tarde, al ver en la televisión a una extraña mujer que vociferaba “entiendesssss”, caí en la cuenta de que alguién que no era el cartero, me dejaba adrede cada día la misma foto. Inquietante.&lt;br /&gt;En la misteriosa imagen, que parecía situada en la parte trasera de una casa de pueblo, habían un par de sillas desvencijadas, una manguera, un vaso de plástico, una escalera inservible, un cubo de latón oxidado con agua de lluvia, restos de chatarra y trapos, y algunos leños.&lt;br /&gt;Tembloroso y expectante, como si fuera la Bocca della Veritá de Roma, metí la mano en el buzón al regresar a casa la tarde siguiente, y tal como preveía, me esperaba otra vez la foto.&lt;br /&gt;Dispuesto a poner fin a esa insanía, me pedí el lunes de la semana siguiente, y decidí agazaparme en un ángulo muerto de la escalera, desde donde poder observar sin ser visto, el área de los buzones, y así cazar al perturbador psicópata.&lt;br /&gt;Ese lunes, cinco horas después de sentarme, picó el anzuelo. Un  hombre de unos 50 años llevando en la mano un fajo de fotografías, se disponía a repartirlas. Cogiéndolo desprevenido por el brazo, le apremié a que respondiera a mis preguntas. ¿Quién era? ¿Qué pretendía?&lt;br /&gt;El hombre, asombrado, me entregó una fotografía y una tarjeta que olía a tinta recién impresa:&lt;br /&gt;“Precios imbatibles. Muebles La Ofertaza, los mejores muebles para su terraza”&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Josean&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-3616967270194120843?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/3616967270194120843/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2010/03/solo-queda-uh-uh-uuuuh-creo-que-esto-es.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/3616967270194120843'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/3616967270194120843'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2010/03/solo-queda-uh-uh-uuuuh-creo-que-esto-es.html' title=''/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4krAxNxWiAE/S7By5vIJ4pI/AAAAAAAAAEY/Cg2snCD9YaA/s72-c/IMAGEN.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-1470527688188305538</id><published>2010-03-19T12:33:00.003+01:00</published><updated>2010-03-20T11:46:55.358+01:00</updated><title type='text'>La cuarta mano/ muchos cambios</title><content type='html'>Despues de un monton de tiempo vuelvo a publicar los cuentos, disculpas por el paron. Publico los dos anteriores temas, aunque me temo que algunos cuentos se me deben haber traspapelado, si alguien los conserva y me los quiere pasar los añado al blog.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;font-size:180%;" &gt;&lt;br /&gt;LA CUARTA MANO&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;SIN VOLVER LA VISTA ATRÁS&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Salió al porche de la fachada, desde el cual se divisaba el mar. Allí inició un crematorio controlado. Poco a poco, en un pequeño fuego, fueron consumiéndose relicarios y recuerdos, ilusiones y esperanzas, cartas y fotos de aquellos muchachos con quienes únicamente había intercambiado tímidos besos, documentos familiares que hablaban de herencias nunca recibidas, cartas de ruptura y desamor, sentencia del divorcio, papeles de la empresa que cerró para dedicarse más tiempo a la familia, cartas que ella escribió y nunca llegó a enviar…&lt;br /&gt;Avivó el fuego quemando papeles y  recuerdos que le hablaban de falsas promesas  y falsas esperanzas,  la mayoría autodirigidas y siempre  aparcadas en una especie de  limbo virtual: “algún día se realizarán”…&lt;br /&gt;Cuando todo se consumió, tomó la escoba y barrió las cenizas. Se marchó sin volver la vista atrás. Los nuevos inquilinos de la casita  necesitaron dar  una cuarta mano de pintura a la ahumada fachada.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;MAROSA.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;EN LA CALLE OSCURA&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La primera mano le cogió de sorpresa, era una calle oscura, no había visto a nadie. Le mantuvo contra la pared mientras la segunda mano le mostraba el arma, demasiado cerca de los ojos. La voz afilada como metal dijo que le diera todo lo que llevaba.&lt;br /&gt;La tercera mano le enseñó el dolor de una navaja en el estómago. La adrenalina se disparó y entendió lo que estaba pasando.&lt;br /&gt;La cuarta mano acabó con él.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Ginebra&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:130%;" &gt;UN TRES&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un tres, ya solo me falta un tres. Un tres y me retiro. Ya me pueden ir diciendo que hay que reservarse, que hay que jugar calmado. Noo! el poker és riesgo, y si en la cuarta mano tengo las mejores manos de la noche por que no arriesgarlo todo. Miralos como me siguen pensando que es un farol, nada de farol, con un tres la mano es mia. Venga, saca otra carta. Aun no sale mi tres, pero no hay prisa, mira como se van rajando, y su dinero encima de la mesa. MI DINERO encima de la mesa. Soy un ganador y lo he demostrado muchas noches, un poco de mala suerte no va a canviar eso, y menos cuando solo necesito un tres, un inocente tres, ni un pedante as ni una pizpireta reina, con un simple tres me basta para llevarmelo todo. Y se que esta ahí, lo presiento y lo veo. Todo el mes esperando a cobrar para recuperar lo que perdi, y ahi està encima de la mesa, de esta me libro del prestamo ese, va listo si piensa enviar-me de nuevo al armario ese para amenazarme, le tirare el dinero a la cara para que se agache y patearle el culo. Jaja, me puedo imaginar su cara de idiota buscando los billetes. Solo un tres. Se està haciendo esperar, però sé que la cuarta mano es mi mano, para que esperar más. Jaja, ya solo quedamos el y yo, y se reconocer una cara de farol como la suya, de mi no se rie nadie, no me la va a volver a jugar con sus aires de profesional, que recuerde como le gane por la cara en mi primera partida como novato por que hoy se va a repetir. AHI ESTÁ MI TRES, eso és, un precioso tres de treboles y un trio que se van a comer con patatas. A ver su farol. Un full....... un full de ases i doses???? con un solo as y un solo dos en la mesa?? No, este tio hace trampas, el dinero és mio, que ni lo toque, vuelve a dejarlo ahi, que alguien me deje algo, venga una pequeña aportacion, vereis como lo desplumamos. Y el armario este que ni me toque, que ya se salir solo, y que no se trague su risita tonta, quie volvere y recuperare todo mi dinero y me llevare hasta sus ahorros para la pensión. Soy un ganador, SOY UN GANADOR!!!!&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;LA CUARTA MANO&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En la mitología hindú, Ganesh, dios de la sabiduría, es representado con cuatro brazos: en el primero lleva una soga para conducir a sus devotos hacia el sendero de la Verdad; con el segundo sujeta un hacha para cortar las ataduras de sus fieles; en el tercero lleva un laddu (dulce hecho de harina de garbanzos, leche y fruta) con el que recompensa a sus devotos por sus actividades espirituales; el cuarto brazo aparece con la mano extendida para impartir bendición a sus devotos.&lt;br /&gt;Hace tan sólo unos días vi a Ganesh representado en mis sueños, sólo que no tenía cabeza de elefante, ni tampoco tenía trompa; su cara era redonda, con boca grande, y ojos redondos y saltones.&lt;br /&gt;Me encontraba atada de pies y manos y apenas podía moverme. Luchaba y luchaba por deshacerme de las ataduras; primero lo intentaba con una mano, luego con la otra, y a continuación realizaba la misma operación con ambos pies, pero a pesar de la intensa lucha, los resultados eran vanos. Estaba exhausta, sin fuerzas, a punto de desvanecerme y perder la consciencia. Él estaba allí, delante de mí, y sus ojos me miraban abiertos como platos. Su imagen me llegaba de forma borrosa, pero sentí que podía mover las manos, que estaban libres, y que mis pies caminaban, también, libres de las ataduras. Aquel extraño personaje extendía una mano y me ofrecía una fruta con forma redonda, textura blanda, y un sabor extraño pero agradable y placentero. Poco a poco recuperé la fuerza hasta verme reestablecida de nuevo, y entonces fue cuando sentí su mano abierta sobre mi cabeza que me proporcionaba una sensación de bienestar que era como sentirme en el paraíso.&lt;br /&gt;Ahora no tengo ninguna duda de que aquélla era la cuarta mano, la que me devolvió la paz, la tranquilidad, la que hizo que me sintiera como nunca antes lo había hecho.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maria Jose&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:130%;" &gt;&lt;br /&gt;LA CUARTA MANO&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“No es correcta! La respuesta correcta es Irving,... John Irving! ¿Qué mano vas a descartar? un momento!! un momento!! no nos lo digas todavía, vamos a publicidad y ahora volvemos. No se vayan. No cambien de canal.”&lt;br /&gt;El realizador cortó la emisión, pero el concursante no desconectó. Veía las manos agitarse a traves de los agujeros del panel amarillo como  si fueran colas cortadas de lagartija.&lt;br /&gt;La dinámica del concurso era básica; de un total de 20 preguntas, las respuestas acertadas ganaban dinero en efectivo y pasar a la siguiente pregunta; las incorrectas significaban el descarte de una de las manos restantes de las 20 del principio, y la pérdida del premio contenido en el sobre verde que sujetaba. Al término de la totalidad de las preguntas, las manos, o mejor dicho los sobres, o para ser más exacto aún, los premios de los sobres de las manos que quedasen, serían para el participante.&lt;br /&gt;Durante el descanso publicitario, el público y el equipo del plató aprovecharon para levantarse y estirar las piernas, hablar, o salir lanzados al lavabo, mientras el presentador, aunque sabía que el realizador le marcaba los tiempos a través del pinganillo, aprovechó para revisar la escaleta del programa.&lt;br /&gt;El concursante que en la veinteava y última pregunta, había contestado “Joyce” al azar, porque no había logrado recordar el apellido del escritor, autor de “la cuarta mano”, debía ahora nombrar una de las 9 extremidades que quedaban, a las que seguía observando como si tratara telepáticamente de adivinar el contenido de los sobres que sujetaba cada una de ellas. El encendido del piloto rojo de reanudación y la verborrea del presentador, no lo sacaron de su autismo.&lt;br /&gt;“Hola, hola, holaaa. Ya estamos de vuelta con ustedes,... y con nuestro concursante de hoy, el cual, nos ha de decir qué decisión ha tomado. ¿Qué mano del panel vas a desechar?”&lt;br /&gt;Sintió como la cámara de la grua se le echaba encima y se quedaba vigilándole a corta distancia como si fuera una cobra; tan fijamente como los ojos del público de las gradas, los de los espectadores en sus casas al otro lado de la lente, los de los miembros del equipo que serpenteaban por el plató, los memorizados de su familia y allegados, los suyos propios que tenía cerrados. Respiró hondo, y se escuchó a sí mismo decir, cabalgando en un susurro entrecortado, “la número 4”.&lt;br /&gt;Al son de una sintonía de intriga, una azafata arrancó el sobre de la cuarta mano y lo transportó al maestro de ceremonias quien, con un  pausado suspense, se deleitó en la recepción, apertura, extracción y observación de la papeleta descartada, para luego, en un alarde de dominio mediático, paladear palabra a palabra,“mi querido concursante...,     el premio ..., que has perdido..., eeesss ..., amigos ... no se muevan de su sofá, no respiren, unos minutos yyyyy sabráaannn ... cual es el premio ... que no se va ... a llevar.”&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Josean&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;MUCHOS CAMBIOS&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:130%;" &gt;&lt;br /&gt;MOLTS CANVIS&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El primer que va fer fou buidar l’armari de tota la roba que ell havia deixat i posar-la en bosses que va acumular a l’entrada. Li va enviar un parell de missatges dient-li que la vingués a recollir, i, com que no va fer cas, va anar tot a parar al contenidor de l’”humana”. Amb els llibres va fer el mateix poc desprès, ni tan sols va guardar-se els que a ella li agradaven “tot fora!”.&lt;br /&gt;Llençar el sofà-llit d’Ikea va ser tot un gust, no tenia ni dos anys però ja estava fet una autentica pena, va agafar el d’una amiga que se’l canviava, no passava res si no era nou, la qüestió era que no li recordes a ell.&lt;br /&gt;Els quadres li varen costar una mica més, per que alguns dels que havien comprat junts realment li agradaven, però un cop si va posar ja no va haver problemes, tots al carrer el “dia dels trastos vells”. I tot seguit a pintar la casa, aquest cop cap habitació de color blau.&lt;br /&gt;Per desfer-se dels vells amics comuns no va caldre fer res, un parell de mesos de no fer-los cas i ja ningú la va tornar a trucar. Es clar que fer-ne de nous era més complicat, però per això estava internet, qui volia amics quan podia envoltar-se de gent sense compromisos.&lt;br /&gt;El darrer va ser l’habitació que va haver d’esperar la paga extra. llit, matalàs, armari, tauletes, de tot se’n va desfer, i la va posar al seu gust sense haver de consultar a ningú.&lt;br /&gt;Amb un any tant ple de canvis, encara va trigar un temps en adonar-se de que no era res de tot allò el que li estava impedint oblidar-lo.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:130%;" &gt;LA TROBALLA&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com cada dia, es lleva a les set del matí, no deixa sonar el despertador, l’apaga i s’incorpora sense pensar-s’ho dues vegades, no fos cas que es tornés a adormir. A la dutxa, s’ensabona de pressa i es vesteix sense entretenir-s’hi gaire. Després esmorza unes torrades i un cafè amb llet. Com cada dia agafa el metro per anar a la feina. Arriba a la feina uns minuts abans de l’hora. Com cada dia al migdia dina sol al restaurant que hi ha al costat de la feina. Després torna al despatx i acaba de revisar els procediments que la seva feina de procurador li proporciona, li agrada portar-los al dia i no endarrerir-se. Quan els ha acabat de revisar torna a casa, sense gaire pressa, a casa no l’espera ningú.&lt;br /&gt;Avui en sortir del metro ha recordat que se li havien acabat les torrades de l’esmorzar i ha anat al supermercat. Quan ha sortit li ha semblat sentir un sorollet estrany que venia de dins d’un contenidor, ha sentit curiositat i ha obert la tapa, ha vist una capsa de cartró. L’ha agafat i ha descobert dos gatets quasi acabats de néixer, no s’ho ha pensat, ha agafat la capsa amb molt de compte i se’ls ha emportat, mentre camina va pensant, hauré de comprar uns biberonets per poder donar-los llet i es puguin fer uns gats grossos i macos, i un cabasset d’aquests amb un coixinet a sota perquè estiguin tovets i calentons. Quan obre la porta del pis té una sensació dolça i pensa, a partir d’ara hi haurà molts canvis...&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maite&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:130%;" &gt;UNA CORTINA, UNOS PECES Y EL&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cada objeto tenía su sitio, y cada sitio tenía un orden. Había un acuario con peces, y tres ranas, un ordenador portátil, un flexo, una librería modular, una impresora, un koala vigilando, un calendario, ...&lt;br /&gt;Está él. Mira una de las ranas preparada con las ancas extendidas, y desvía la vista hacia la ventana; se encuentra de bruces la fachada ocre del edificio de enfrente. En las ventanas de diversos tamaños, hay oscuridad. Algunas tienen las cortinas corridas y otras, persianas a medio bajar, o subir. Más allá, debe de haber gente con latidos en el pecho. Mira como boquea un pez ángel. Es rayado, plano, arqueado, y tiene dos aletas como bigotes, más largas que todo su cuerpo, ondulando en el líquido como los tentáculos de una medusa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las luces siguen apagadas. Las vidas estarán durmiendo, o haciendo el amor a tientas; puede que perdidos en las imágenes de una pantalla plana, quizás un documental sobre la vida marina, con peces tropicales, o ballenas, o quizás pirañas de la cuenca del amazonas; igual, follando en una alfombra mullida, a los pies de un acuario de peces que los observan boquear por los jadeos. Todo tiene su orden, y cada objeto tiene su sitio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se enciende una luz tras una cortina, en la que se recorta una silueta. Mientras, unos peces le escrutan a él en el estudio, y otros a la silueta a contraluz de la ventana, en la pecera de fuera. No importan los cambios, pocos o muchos. No cambian nada, ni a él, ni a los peces, ni a las cortinas corridas. Piensa en echar cerveza en el agua, e imagina a los pescados borrachos dando tumbos, tropezando con las piedras, dándose cabezazos suicidas contra el cristal, persiguiéndose para morderse la cola. Detrás de las cortinas es hora de desayunar, y en la fachada revienta el sol, pero los agujeros cuadrados siguen siendo pozos negros. Un día más. Un día menos. No cambia nada, pero hay muchos cambios.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Josean&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:130%;" &gt;UN DIA MÉS&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He obert els ulls aquest matí i he dit bon dia a la jove llarga, prima, blava i amb un ull preciós de color groc al mig de la cara, que descansava al meu costat. No recordo on ens hem conegut ni que fa al meu llit, però m’agrada anar amb l’educació per endavant.&lt;br /&gt;A dos quarts de vuit he sortit cap a la feina i, només posar el peu al carrer, un artefacte, que volava a gran velocitat, m’ha passat damunt del cap fent-me un nou pentinat que ni el Llongueras en els seus millors moments.&lt;br /&gt;Els éssers peluts que em rodejaven per totes bandes no semblaven sorpresos de res, anaven amunt i avall com si estesin força atrafegats, i no he gosat interrompre’ls per preguntar-los que hi feien a la meva ciutat, em semblaria tota una grolleria.&lt;br /&gt;La feina no era ben bé el que recordava d’altres dies i el meu despatx  me l’he trobat convertit en un nínxol, ple de cables i connexions, però ja se sap que amb aquesta crisi els empresaris han de posar-se al dia i això al començament costa una mica de pair.&lt;br /&gt;El meu company Alfons semblava més llefiscós i verd de l’habitual i parlava estrany, una mena de –“ bbbffffssssggggg...”, no sé, aquest noi no va bé, des que va deixar a l’Amèlia no és el mateix.&lt;br /&gt;No m’agrada exagerar per un no res, però des que va començar la crisi, cada dia és diferent a l’anterior, coses petites, sense importància, com avui,  però canvis a la fi. No sé, Manel,  em sembla que serà millor que dinem, tornem a l’oficina i acabem de passar el dia, que encara ens faran un informe i tindrem problemes.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Ginebra&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-1470527688188305538?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/1470527688188305538/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2010/03/la-cuarta-mano-muchos-cambios.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/1470527688188305538'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/1470527688188305538'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2010/03/la-cuarta-mano-muchos-cambios.html' title='La cuarta mano/ muchos cambios'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-2109220115624053710</id><published>2009-12-02T18:34:00.003+01:00</published><updated>2009-12-02T18:59:54.066+01:00</updated><title type='text'>EL COLLAR</title><content type='html'>&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;COSES DE NENS&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sempre va pensar que els collarets de macarrons pintats amb tempera eren una cutrada que nomes feien els profesors quan no tenien cap idea millor. Fins el dia que la seva filla li va portar un i li va dir que l'havia fet verd per fer joc amb els seus ulls. Ara te un collaret de macarrons malpintats de verd en el lloc d'honor del seu joier.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EL COLLAR&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esbozó una sonrisa animosa y me puso el collar alrededor del cuello. Una siempre piensa que este tipo de cosas nunca le van a pasar. Me miré en el espejo y apenas me reconocía. ¿Era yo esa mujer de ojos tristes que me miraba fijamente?&lt;br /&gt;Los días que siguieron no mejoraron mis ánimos. Quería hacer cosas pero me fallaban las fuerzas. Intentaba continuar mi vida normal, pero algo había cambiado. Cualquier actividad cotidiana me resultaba agotadora: asearme, cocinar, atender a los niños. Todo era difícil, complicado, doloroso.&lt;br /&gt;¡Al fin llegó el gran día! Con la misma sonrisa animosa que utilizó para ponérmelo, me desabrochó el collar. “Se acabó”, dijo. ¡Adiós, collarín de gomaespuma!&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Ginebra&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;TRIBUS URBANES&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les dues noies van entrar a la botiga per què una d’elles es volia comprar un collaret. La dependenta els en va ensenyar uns quants: en tenien de vàries mides, més llargs alguns, més ajustats els altres. De diferents colors i amb diferents ornaments. La que volia comprar el collar no s’acabava de decidir. Mirava l’estesa de peces sobre el taulell i feia el gest d’agafar-ne una,  però quasi de seguida canviava d’idea i les mans es movien per  tocar la que els ulls proposaven com a alternativa. La que feia d’acompanyant no deia res. Només esperava que la seva amiga triés i comprés el collaret d’una vegada, i que sortissin de la botiga. La dependenta, pacient darrera el taulell, donava alguna indicació i algun consell, i esperava també la decisió de la noia. Finalment, ella va agafar-ne un de tons vermells i peces platejades i se’l va posar satisfeta. Va pagar el que tocava, i després de fer un senyal a la seva amiga van sortir totes dues de la botiga. La dependenta no sabia ben bé què pensar, però al cap i a la fi, va concloure, les noies eren joves, buscaven alternatives, i en aquella ciutat no hi havia molta oferta. La seva única opció a tenir un collar de tatxes d’estètica punk, era anar a buscar-lo a la botiga d’animals més ben assortida que hi havia a la comarca.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Butterfly&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EL COLLAR&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy es lunes, tres de septiembre, y es mi primer día de trabajo después de la vuelta de vacaciones. Me he puesto el collar que me compré en una tienda del casco antiguo de Hanoi, de bolitas verdes y granates. A todos les ha gustado, incluso he notado que algunos querían tocarlo. Marta y Laura me han dicho que era bonito, aunque un poco raro. Por el pasillo me he cruzado con Tony, del departamento de contabilidad, y he visto cómo miraba el collar y me sonreía. Como siempre, he ido a desayunar con Dani, y también ha hecho alusión a mi collar. Le he explicado que las bolitas eran de madera de neem, un árbol sagrado que, dicen, lo cura todo, y al que se le atribuye la facultad de alejar las malas energías y atraer la buena suerte.&lt;br /&gt;La mañana ha transcurrido mejor de lo que yo pensaba, y a pesar de lo mucho que me ha costado reincorporarme, me he sentido bien.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Martes, cuatro de septiembre.&lt;br /&gt;Hoy ha sido mi segundo día de trabajo y ha sido nefasto. Al entrar ya me ha caído una bronca del jefe; ha sido por un asunto con unos proveedores, yo no creo que sea para tanto, pero realmente él estaba muy enfadado.&lt;br /&gt;Dani ha telefoneado diciendo que no se encontraba bien y que no iría a trabajar, así que no me ha quedado más remedio que ir a desayunar con Marta y  Laura. No me ha hecho mucha gracia ir con ellas, sus conversaciones sobre dietas y perfumes me aburren.&lt;br /&gt;He notado que todos tenían caras largas y que el ambiente era tenso.&lt;br /&gt;Al final de la jornada he observado que no llevaba puesto el collar, he salido de casa tan disparada esta mañana que no he reparado en él, y he decidido que a partir de mañana lo llevaré puesto cada día.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maria Jose (ASIA)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EL COLLAR DE PERLAS&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se miró en el espejo de su tocador y dio un repaso visual al preciado mueble antes de volver a mirarse y recorrer con los dedos las pequeñas arrugas que cercaban sus hermosos y expresivos ojos verdes. Suspiró y decidió que era hora de hacer una visita al renombrado cirujano, amigo de la familia.&lt;br /&gt;No había necesitado pasar por el quirófano para mantener esa belleza  aún llegando a la frontera de los 50.&lt;br /&gt;No tenía hijos, lo decidió ella misma. Su figura permanecía casi intacta y aunque no le había costado muchos esfuerzos, desde hace unos años, controlaba, más que nunca su peso y su alimentación. Sus anteriores cremas al “aceite de visón” eran ahora a base de colágenos y extractos de placenta. Tampoco descuidaba  el ejercicio físico, ni  la hora de tratamiento que cada mañana le procuraba su masajista personal.&lt;br /&gt;Cuando a conoció a Miguel se enamoró perdidamente y se juró que nada, ni nadie se interpondría jamás entre los dos.&lt;br /&gt;Se amaban como el primer día. Cierto que él pasaba mucho tiempo fuera de casa,  no podía ser de otra forma con la responsabilidad que tenía su cargo, pero era atento y no escatimaba en ella ni un solo detalle. Vivian lujosamente. Tenía todo lo que siempre deseó.&lt;br /&gt;Hoy iba a estar más bella que nunca. Hoy que cumplía los  50 años.&lt;br /&gt;Siempre era una sorpresa el regalo de Miguel, pero esta vez, lo había descubierto. Fue por casualidad, tan sólo tres días antes. Sonó el teléfono móvil de su marido cuando ella estaba en la recámara y Miguel, despedía a su socio y amigo, en el jardín de la casa. Al sacarlo del maletín vio la caja con aquel magnífico y delicado collar de perlas. ¡Era precioso, exquisito! Jamás había visto una elección tan acertada. Llamó a su marido y le entregó  el teléfono. No dijo nada. De forma coqueta se dio media vuelta y sonrió para sus adentros.&lt;br /&gt;Los invitados estaban a punto de llegar. Familia, amigos y el gabinete  en pleno. Maliciosamente pasó su mano por el escote y decidió no adornarlo, así no habría obstáculo alguno para lucir su regalo.&lt;br /&gt;Las lágrimas se amontonaban en sus pupilas mientras agradecía a su esposo el rolex de oro que le fijaba a la muñeca. Entre los invitados que aplaudían y frente a ella, vió a la espectacular rubia, que con sus escasos 27 años y seis meses en la empresa, se había convertido en la secretaria de dirección y en la mano derecha de Miguel. El sensual y joven escote lucía un precioso collar de perlas.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maribel Palma –rpm     &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;QUE SUERTE!!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Salió del metro, levantó el cuello del chaquetón y aceleró los pasos para cruzar el puente al otro lado de las vías y llegar cuanto antes a casa. Había tenido un día duro en general, y una jornada laboral desprevenidamente espesa en particular; de esas en las que uno está a merced de la migraña y a duras penas se es capaz de escuchar lo que te dicen por esa sensación de nubarrón que te cubre, y que hace que las palabras te lleguen reverberadas como si procediesen del fondo de un pozo. A la altura de la panadería de la esquina, alzó la vista del suelo para mirar a izquierda y derecha, cruzó la calle,  y al volver a bajar la vista al pavimento, un brillo en el hueco de un árbol retuvo su mirada primero y la atrajo después. Recogió un objeto metiéndoselo en un bolsillo sin tan siquiera observarlo.&lt;br /&gt;Finiquitada una liviana cena, fue a sentarse en el sofá para estudiar con más detenimiento la ristra de chapas de nácar ensartadas a través de un agujero lateral por un hilo metálico y, una vez hechizada por la irisación del mineral orgánico, dirigirse al espejo de la habitación para saborear como lucía en su  cuello.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al comisario se le veía introspectivo, incluso ofuscado, mientras miraba como un miembro de la policía científica disparaba fotografías desde varios ángulos y distancias al cadáver tendido a los pies del armario. Había reconocido de inmediato, junto con las marcas por la presión dactilar en la garganta que produjeron la muerte por asfixia de la víctima, las reveladoras erosiones rojizas alrededor del cuello, inequívocamente producidas por unos colgantes, tal como ya había determinado el forense en los tres casos similares de los últimos cuatro meses. Sabía que era un collar, pero también sabía que no había móvil, ni huellas, ni vinculaciones, ni lógica, ni pauta, y que se repetiría si no sucedía algo inesperado o el psicópata cometía un error.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Cariño, me duele un poco la cabeza. Como los niños ya están dormidos, voy a salir un rato a airearme, y si encuentro un bar abierto me tomaré algo. Tú acuéstate si quieres, cielo.  No te importa, no?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La noche era húmeda y ventosa, y la poca gente que caminaba a esas horas por la calle lo hacía cabizbaja. Arrimó el coche a la acera y distraidamente dejó caer algo al lado de la máquina de pago del párquing de zona azul. Dio marcha atrás y aparcó en un hueco libre unos pocos metros atrás. Subió la ventanilla, apagó el motor, se pasó al asiento derecho, se puso unos guantes de piel marrón, y recostó la cabeza sin desviar la vista fijada en unos destellos a ras de suelo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Josean&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EL COLLAR DEL GOS&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A la montanya un pastor alemany estava abandonat. Uns nois de la gossera el van recollir. Al cap d'uns anys quan ja era gran una familia el va adoptar. Li van copmprar un collar anti-puces. En realitat era un collar amb poders: volar, llegir la ment, etc. Aquest gos com tots va tenir un nom i el seu nom era Puck. Doncs es passejava per la casa dels seus amics i de vagades anant de festa.&lt;br /&gt;El Puck cada dia es feia més gran i en acabar l'any següent li va agafar una enfermetat i es va morir.&lt;br /&gt;FI&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Miquel&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-2109220115624053710?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/2109220115624053710/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/12/el-collar.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/2109220115624053710'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/2109220115624053710'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/12/el-collar.html' title='EL COLLAR'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-5589407346675012311</id><published>2009-11-15T20:57:00.004+01:00</published><updated>2009-12-02T18:33:11.788+01:00</updated><title type='text'>UN VIAJE A LONDRES</title><content type='html'>&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EL VIATGE&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Van trobar el seu cadàver flotant al Regent's Canal, entre els vaixells de la gent benestant de la Little Venise. Rossa, 1,65 d'altura, complexió mitjana, uns 35 anys.&lt;br /&gt;Tenia hematomes al cos, la cara i el coll. El forense va dictaminar mort per estrangulament.&lt;br /&gt;Feia dos dies que havia arribat a Londres. La família va dir que hi havia anat per arreglar les coses amb la seva parella. Que no li agradava aquesta ciutat, no li agradava viatjar, no li agradava volar. Li feia por aquest viatge.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;Ginebra&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;&lt;br /&gt;EL ULTIMO RECUERDO&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Acabo de romper una figura que tenía en el mueble del comedor. No es que me importe demasiado, porque la verdad es que siempre me pareció anticuada y cursi, y si la he conservado hasta ahora ha sido porque en el fondo me daba pena tirarla, porque era el único recuerdo que me quedaba de Tom, y porque me la regaló en nuestro viaje a Londres. De éso hace ya más de veinte años, ya casi ni me acuerdo, o mejor dicho, sí que me acuerdo, pero solamente recuerdo algunos detalles, los otros se han borrado por completo de mi memoria.&lt;br /&gt;Caminábamos una mañana por el Hide Park, era a finales de octubre, y nuestros pasos se oían al pisar las hojas secas que caían de los árboles. Tom se detuvo, me miró fijamente a los ojos y me abrazó fuerte, y en medio de la densidad de la niebla me dijo que le gustaría permanecer el resto de sus días a mi lado. Por la tarde, mientras tomábamos un café en el Soho, me sorprendió con un regalo: era una figura femenina, de porcelana, y venía envuelta en un papel rojo. Tom decía que su cara le inspiraba ingenuidad y ternura, y que por éso le recordaba a mí. ¿Ingenua yo? Yo diría que más que ingenua era tonta; sí, eso es: ¡tonta!, por confiar en él y creerme todas sus mentiras. Pero hace ya mucho tiempo que salió de mi vida y , justamente ahora, acabo de ver el último objeto que me quedaba en su recuerdo estrellarse en el suelo y romperse en mil pedazos.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maria Jose&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;ANADA I TORNADA&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pel Nadal del 1986 vaig tenir l’oportunitat de viatjar a Londres per primera vegada, aprofitant que aquell any la trobada anual de la comunitat ecumènica de Taizé es feia allà. Amb uns companys de la facultat ens hi vam apuntar, més per les condicions econòmiques molt favorables a les nostres butxaques d’estudiant, que no pas per inquietuds religioses. Era també la primera vegada que jo viatjava més enllà del sud de França. El viatge era des de Barcelona en autocar. Vam creuar França fins a Calais. Des d’allà en ferry fins a Dover, ja a la Gran Bretanya. Va ser un del pitjors tràngols que mai he passat. Tota la travessia i fins dues o tres hores després de baixar del vaixell encara notava el cap ben atontat. En arribar ens van repartir per cases de voluntaris de Taizé i a nosaltres ens van allotjar a casa de la senyora Hitchcock, qui de seguida ens va aclarir que no era parenta del cineasta. Estàvem als afores de la city i d’allà cada dia anàvem en tren fins Victoria Station per poder fer les visites que ens havíem programat com a imprescindibles. Vam anar en metro, en els autobusos de dos pisos i a peu. Vam comprar a Oxford Street, vam “tocar” la pedra Rosetta i vam cantar a la Westminster Abbey. Ens haurien fet falta més dies per poder completar la llista, però vam tornar entusiasmats amb l’experiència. De tornada, també en autocar, quan ja érem a França, a l’alçada de Toulouse, va ser com si algú hagués obert el llum. Només en aquell moment vaig ser conscient que havíem passat cinc dies a les fosques: Londres m’havia agradat molt, i voldria tornar-hi, però m’havia faltat la calidesa i la llum del sol que disfrutem més cap al sud.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Butterfly&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;LA DESFACHATEZ VACUNA&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;El relato se situa en un pegajoso día tropical en una ciudad de un país del quinto mundo. Escribimos sobre un anacrónico individuo en pleno proceso de adaptación, sentado en una cafetería abierta a la calle, y absorto en los movimientos que abarca su campo de visión. Expele el humo de un cigarrillo formando una voluta; una voluta de humo que, “puff”, es lo que le gustaría ser a un niño nacido 7 años antes y de edad indeterminada que, con los descalzos pies negros y un saco de plástico a la espalda, revuelve entre los desperdicios delante de sus narices a la búsqueda de deshechos reciclables: una lata, una botella vacía de agua, algún objeto brillante. No obtiene recompensa, se incorpora y se  queda mirando sonriente desde el otro lado de la callejuela polvorienta. El extranjero le da un sorbo al té especiado que está tomando, y piensa superficialmente sobre lo que observa, y remarcamos&lt;span style="font-weight: bold;"&gt; superficialmente&lt;/span&gt;, porque como razonamos que no tiene derecho a entristecerse si al niño no se le ve triste, le obligamos a no profundizar para que no le invada la tristeza. Aún así se pregunta si el niño sonríe simplemente porque es niño, y en si un niño europeo sonreiría si le cambiaras el chuche por un saco de plástico y las deportivas por una costra de roña. Se apercibe inmediatamente de lo simplón e insustancial de su reflexión porque un niño europeo es un niño europeo, y un niño indio es un niño indio, aunque haya niños que por sus status inferior o superior se conviertan en apátridas. Pasan dos vacas que interrumpen su cavilación. Una se detiene, alza el rabo, defeca una boñiga humeante mirándole con total desfachatez, y reemprende su paso tedioso, dejándole al descubierto a un indio aquijotado, greñudo y tiznado que extiende la mano en su dirección mientras le muestra sus escombros dentales. El descolorido, le niega con un movimiento de cabeza que le está barruntando el destino de sus próximas vacaciones: “Un viaje a Londres”.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Josean     &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;LONDRES 1981&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al principio a Marta le hizo gracia la confusión de la señora, pero la mala educación de la azafata que no hacia ningún esfuerzo por entenderla le hizo levantarse e intervenir.&lt;br /&gt;-Her daugther is feeling very sick, please bring her some water- Finalmente la estirada azafata se fue por el pasillo del avion a buscar el vaso de agua.&lt;br /&gt;Ciertamente la chica tenía muy mala cara, aunque más parecía tristeza que enfermedad. La Madre se deshizo en agradecimientos y le contó con poca alegría y menos convencimiento que iban a Londres como regalo de cumpleaños para su hija que acababa de hacer los 18, la chica que se debatía entre el vomito y el llanto no dijo nada.&lt;br /&gt;A Marta le cayo simpática la pobre señora, estuvo charlando con ella y contándole que ella viajaba a menudo a Londres por trabajo ya que llevaba una tienda de ropa en Barcelona, y que dominaba bien el ingles. Poco a poco la hija se fue acercando a la conversión interesada en el trabajo de Marta e incluso llego a sonreír cuando Marta hizo una broma sobre lo mal educadas que eran algunas de las azafatas inglesas.&lt;br /&gt;Se separaron en Heatrow después de que le explicara a la chica, que ahora parecía mas despierta, como llegar a su hotel, aunque no se atrevió a decirles que no era una zona muy recomendable.&lt;br /&gt;Cuando al día siguiente se encontraron en la puerta de la clínica ginecológica Marta se puso roja, la chica se puso a llorar de nuevo y la Madre solo hacia que buscar un profundo agujero donde esconderse para ocultar su vergüenza. Entonces igual que había hecho con su embarazo y con tantas cosas en su vida decidió encargarse de la situación, envió la madre al tomarse un te ingles al bar y se quedo con la pequeña todo el tiempo calmándola, intentando desculpabilizarla y ayudándola hasta que entro en el quirófano.&lt;br /&gt;No las vio mas, cuando salio de su intervención ya se habían ido, y además era verdad que tenia muco trabajo que hacer.&lt;br /&gt;Volviendo en el avión no pudo evitar que una gran sensación de perdida por el embarazo que acababa de interrumpir se adueñara de ella, luego pensó en la chica y se auto convenció de que había hecho lo correcto de que des de luego no tenía ningún interés en aguantar una hija y sus problemas.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;UN VIAJE A LONDRES&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Te lo dije – gritó a su mujer, entre enfurecido y consternado -  se que esto  no podía traer nada bueno.&lt;br /&gt;Que como siempre, te empeñas y consigues que ceda ante cualquier cosa que considero poco apropiada. Siempre pasa lo mismo, yo digo no y tú sí. Yo blanco y tú negro y acabas saliendo con la tuya…Sabes bien que las lagrimitas dan  en la diana, que no soporto ver llorar a las mujeres. Así me lo enseñaron y así me lo dijo mi padre, ¡el mejor general que ha tenido nunca el ejército español! “Jamás hagas llorar a las mujeres, hijo, que no es hombre de bien el que hace derramar sus lágrimas….” Y yo, que sigo sus pasos desde que aprendí a caminar no he permitido nunca que me llores…. Sé, lo orgulloso que se sentiría de saber cómo os trato, a ti y a mi santa madre…&lt;br /&gt;Sé que él, se sentiría muy orgulloso de todas las condecoraciones que me han otorgado a lo largo de estos años – sentenció en tono  solemne alzando la mirada hacia el retrato, mientras  llevaba la mano a su pecho y paseaba los dedos entre las insignias cosidas en la rígida chaqueta. &lt;br /&gt;Pero a esto he de ponerle fin ¡estoy harto ya! Desde ahora voy a tomar una decisión irrevocable y es la de no tomarte a cuenta cada vez que vea asomar a tus ojos lágrimas de cocodrilo. Sí, que eso es lo que son cuando me pides algo y quieres conseguirlo.  Pues mira. Mira lo que has conseguido esta vez. Míralo bien porque tenemos que hacer algo.&lt;br /&gt;Si yo lo sabía.- prosiguió, apoyando los codos en la mesa y frotándose la calva con ambas manos -  Estaba convencido….Que te lo dije, que en estos sitios se aprende de todo menos algo bueno….y yo no quería, mujer,  pero claro tú…..” Que si le hace ilusión y es un bonito regalo de cumpleaños…… Que si nada mejor que un viaje a Londres para aprender y practicar el inglés…… Que si Alvarito se ha convertido en un hombre y es hora que a sus 30 años pueda pasar una temporada fuera de casa….. Que el que no quiera ser militar no quiere decir que no haga nada de provecho……y con el inglés bien aprendido se va a todos sitios….”&lt;br /&gt;Pues ya ves. Ya ves donde se va. Ya ves el provecho que ha sacado……….30 años de hijo y en 6 meses nos vuelve hecho una “nenaza”.&lt;br /&gt;Deja, deja ya de llorar, mujer,  que ahora no me vas a convencer de nada. Y tira, esconde o quema todos esos trajes, las plumas, las pinturas, los pelucones  y  esos estridentes zapatos con tacones de palmo y medio……. Sécate esas lágrimas  y dime algo, ¡por Dios!..........................................&lt;br /&gt;La mujer, sin dejar de sollozar ante la revuelta maleta, lo mira desolada y con  voz entrecortada dice:  Llamaré a Don Julián, él sabrá que hacer y donde podemos enviarlo. Seguro que la culpa es de aquella película que le gustaba tanto….Todo se arreglará, esposo mío……Ay! –suspira -¡Que dirán en el pueblo, que dirán nuestros amigos!&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maribel Palma-rpm  &lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-5589407346675012311?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/5589407346675012311/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/11/un-viaje-londres.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/5589407346675012311'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/5589407346675012311'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/11/un-viaje-londres.html' title='UN VIAJE A LONDRES'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-3583918777814941414</id><published>2009-11-01T14:00:00.004+01:00</published><updated>2009-11-03T01:02:11.708+01:00</updated><title type='text'>EL ARMARIO</title><content type='html'>&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-size:180%;" &gt;CUANDO VUELVA&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Miré el armario y supe que tendría que ser yo quien mencionara el asunto; no iba a ser fácil.&lt;br /&gt;Dejé pasar un par de semanas antes de decirle a mi padre señalando hacia la puerta marrón: «el armario...». Sus lágrimas pisaron mis puntos suspensivos; y lo aplacé.&lt;br /&gt;Unos meses después, aprovechando que ambos estábamos ante aquella puerta, la señalé; pero antes de que yo dijera nada, mi padre me pidió que lo dejáramos para otro día; le brillaban los ojos pero se esforzaba en no llorar.&lt;br /&gt;Al cabo de un año, ya no lloraba nunca pero el asunto del armario seguía siendo tabú. Casi parecía absurdo mencionarlo. No era que no pudiéramos hablar de ello, es que no había nada de qué hablar.&lt;br /&gt;Ya han pasado seis años. Ayer le dije a mi padre que había que vaciar aquel armario, que podíamos abrirlo y no pasaría nada, juntos, si quería, o que lo haría yo cuando él no estuviera, que solo era un armario, que lo que había dentro ya no servía, que era mejor deshacernos de todo.&lt;br /&gt;Me miró y dijo: «Cuando vuelva, tu madre querrá encontrar su ropa».&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; FONT-STYLE: italic"&gt;Pilar&lt;span style="font-size:0;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-size:180%;" &gt;AVENTURES&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan va acabar de llegir Cròniques de Nàrnia, la Júlia va correr a l’armari de la seva mare, va enretirar la roba i va tocar tota la part de darrera per a veure si aquell armari li podria servir per anar a un món diferent del seu i passar aventures. Al cap de deu minuts en va sortir ben escabellada i amb la claredat que no hi tenia cap possibilitat. S’hauria de buscar les aventures al món on vivia. Però no tenia germans ni germanes, els pares i altres adults no li interessaven gaire i avui no podia trucar a cap amiga de l’escola per què vingués a jugar. Tenir un amic invisible o imaginari ho trobava una tonteria, i li va agafar una mica de ràbia d’estar sola. Va rumiar una estona i va recordar que al pis de sota hi vivia una nena més o menys de la seva edat, i amb qui mai havia parlat. Es va decidir a baixar i preguntar si podien jugar juntes. Va demanar permís a la seva mare i va sortir a l’escala. Va trucar a la porta i una senyora amb els cabells vermells, molt maquillada, i amb un vestit llarg i de coloraines va sortir al replà. Sense vergonya la Júlia es va presentar i va demanar a la senyora si podia conèixer la nena veïna, que de seguida havia aparegut al rebedor darrera de la dona. La pèl-roja no la va deixar acabar, va començar a cridar i a moure els braços per fer-la fora. La Júlia es va quedar sorpresa mirant la porta quan la dona va tancar-la de cop. Va tornar a pujar i la seva mare que llegia asseguda al sofà li va preguntar com havia anat i si venia sola. Ella va aixecar les espatlles i va dir “Em sembla mare, que haurem d’anar amb compte. La del pis de sota és una bruixa”.&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; FONT-STYLE: italic"&gt;Butterfly&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-size:180%;" &gt;SOLO ROPA&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se me ha escurrido el tiempo. Pertenezco a un grupo de minirelatores que, con una periodicidad quincenal, intentamos parir media página de letras coherentes sobre temas variopintos. Mi voluntad es estar pendiente del momento del señalamiento del tema, para poder disponer de la antelación suficiente como para desarrollar divirtiéndome un par de relatos, pero en esta ocasión, hoy al ir a averiguarlo, he visto que la lectura de los cuentos es mañana mismo, y que el relato ha de versar sobre “el armario”.&lt;br /&gt;Tengo delante una hoja en blanco pero la inmediatez no ayuda, así que he decidido abrir el mío, me refiero a mi armario, y esperar a ver si se produce alguna reacción a la acción de abrirlo, o a que milagrosamente se haga corpórea alguna andrógina musa cubierta con mi camisa negra de flores bordadas a mano.&lt;br /&gt;Son las 12 de la noche. Estoy sentado en el suelo delante del ropero con la puerta abierta y se me cierran los ojos. Tengo la sensación de estar haciendo el gilipollas aquí sentado mirandolo embobado, como si no supiese lo que ponerme mañana para ir a trabajar. Tengo el culo cuadrado y frío, y las únicas y ridículas inspiraciones que he tenido, son frases hechas como “estar como un armario” o “salir del armario”, traumas como el imaginario de congojas infantiles o como los cabrones montajes del Ikea, o anécdotas animales sobre las polillas. Patético.&lt;br /&gt;Son las 6 de la mañana, estoy en el suelo, abro los ojos, saco una camisa negra y cierro la puerta. No está el hombre del saco, ni algun elfo, ni la joven del agua, ni unos zapatos negros que no deberían estar, ni nada especial en alguna caja en el estante superior, así que .... no tengo relato esta vez. Me ducho, tomo un café y me voy a trabajar. Vuelvo a entrar en casa y dejo la puerta del armario abierta para ver si se mete algo o alguien mientras estoy fuera. Que monotonía!&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; FONT-STYLE: italic"&gt;Josean&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-size:180%;" &gt;L’ARMARI&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per més tonteries que ara diguin els meus amics semblava un armari del tot normal. I de fet tots em varen envejar quan poc despres d’agafar el pis i encara atrafegada montant-lo vaig trovar aquell armari desmontat a la cantonada d’una de les velles torres d’Horta. Em van haver d’ajudar tots a portar-lo fins a casa, i en aquell moment ningu va dir que les velles taques semblessin de sang, ni que les rascades eren marques d’ungles esgarrapant.Un cop montat a la meva habitació si que vaig tenir un clafred en veurel alli dret, alt fins el sostre i amb aquells miralls que reflectien tot el que tenien devant com si s’ho volguessin menjar. Però despres de l’esforç que haviem fet fet tots i malgrat les meves impresions i els esbufecs de la gata, m’el vaig quedar.&lt;br /&gt;Suposo que si la Marta que era d’Horta de tota la vida no m’hagues pres el pel explicant-me una historia de maltractaments i nens tencats a l’armari durant mesos sencers a la vella torre, m’hagues desfet de l’armari molt abans, però com que no m’agrada que es riguin de mi, vaig riurem jo d’ella i m’el vaig quedar. El que no aconseguia era riure quan estava tota sola dormint i sentia aquells sorolls de fusta vella que cruixia o quant en mirar el mirall tenia l’impresio que era una altre persona qui em tornava la mirada.&lt;br /&gt;No se per que aquell vespre quan vaig arriobar a casa despres de la feina i no vaig sentir el picarol de la Mina corrents cap a mi, ja em vaig alterar. Despres em varen comentar els veiens que durant tot el dia havien sentit uns crits que venien del meu pis, i que alguns veins pensant que era un nen volien trucar la policia, pero els que em coneixien van dir que no calia que seria la meva gata en cel, i quan poc despres de mig dia es van callar ja no s’en van preocupar més. No vaig haver de buscar-la, com si una ma freda m’agafes de dins i m’estires vaig anar directe a l’armari i en obrir-lo vaig trobar-la alli dreta, amb la poteta ensenyant les ungles, els ulls tant oberts que semblaven forats, i tot el pel eriçat fins a la cua, tant rigida estava que no em vaig adonar que estava morta fins que la vaig tocar. Llavors vaig començar a xisclar.&lt;br /&gt;Abans d’enterrar la mina ja havia llençat altre cop l’armari al carrer, i aquest cop amb els miralls i les fustes trencades per que ningú més s’el volgues quedar.&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; FONT-STYLE: italic"&gt;Herman&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-size:180%;" &gt;EL ARMARIO&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se me quemó la casa. No exactamente en un incendio, pero fue mucho peor y me quedé en la calle.&lt;br /&gt;Un piso vacío abrió sus puertas y fue el momento de llenarlo con los escasos bártulos y muchos bultos mal empacados que pude rescatar.&lt;br /&gt;No tenía armarios y compré dos. Eran grandes, baratos y venían sin montar, procedentes de esa república bien conocida que te hace independiente en tu casa, sea propia o de alquiler.&lt;br /&gt;Era sábado y desde la ventana envidiaba a la gente que paseaba alegre el día festivo. Pero estaba decidida a montar las dos moles mellizas y guardar entre sus tablas parte de mi vida. Al día siguiente llegaban más bultos para albergar en ellos.&lt;br /&gt;Estaba sola, bueno sola con mis “desayudantes” (entiéndase por eso, 6 gatos callejeros que “okupan” mi casa y mi corazón). Así que decidí darles la tarde libre, limitándoles a su habitación preferida y dedicarme solita al montaje.&lt;br /&gt;Tomé la medida de la altura y constaté agradecida que pasaba por el quicio de las altas puertas. No había problema y podría montarlo en la zona más desahogada de la casa y luego trasladarlo a la habitación de destino.&lt;br /&gt;Desplegué el manual de instrucciones y conté tornillos, pomos, maderas. La caja básica de herramientas abierta y todo en regla. La imagen del futuro, gravada en el folleto, me animaba a seguir. Poco a poco el armario iba tomando forma y yo muy atenta para no fallar o montarlo del revés.&lt;br /&gt;Acabé la obra y llegaron refuerzos, mi hija me ayudó a ponerlo en pié. Un bravo se escapó de nuestras bocas y se desató la alegría colectiva, mi hija, yo y los gatos que por fin salían de la reclusión forzada.&lt;br /&gt;¡Venga, a empujarlo hasta su sitio!………..Quizá pensé en algún momento que ese gran armario era elástico, que podía girar sobre si mismo y encoger sus partes…..que no tenía otra medida que la altura, que mi matemática y sentido del espacio no se habían desarrollado nunca……¡Que no pasaba! que no y no ¿Por qué no pensé en el volumen? Los armarios son altos, pero también anchos, muy anchos, no lo olvidaré nunca.&lt;br /&gt;Toda la tarde de diversiones variadas empleadas en él. Todo el dolor de cabeza acumulado en la mía. Y lo odié. Lo odié, casi con la misma fuerza que odiaba a……¡Maldito armario! En él vi representadas todas las culpas de aquel fracaso. No podía dejar de mirarlo con rabia, como si fuera realmente el culpable, no sólo de ese desatino sino de toda mi tristeza acumulada y la situación que me llevó a ese instante.&lt;br /&gt;Así que lo arrinconé, y lloré también. No había tiempo ni ganas para deshacer y hacer de nuevo. Desde el fondo de la sala, aquella mole parecía desafiarme, sin puertas, ni estantes, vacío, lleno de la nada. Y descargando amarguras contenidas, martillo en mano golpeé con fuerza todos sus lados. La grandeza que motivó su adquisición se había convertido en un miércoles cualquiera de trastos viejos.&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; FONT-STYLE: italic"&gt;Maribel Palma &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-size:180%;" &gt;EL RETRATO&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me da miedo subirme tan alto a la silla de la abuela, pero tengo que ver que hay en el estante de arriba del armario grande. ¡Ay!, casi no llego, ¿qué es esto? Una caja, ¿qué habrá? ¡Tesoros! ¡Son tesoros de la abuelita! ¡Uau!, seguro que son muy valiosos, por eso están aquí escondidos. Tal vez se los regaló el abuelo cuando eran novios o a lo mejor, se los dio un pirata a cambio de un beso o podría ser que... Eh, ¿qué hay aquí? Es una foto. A ver... Es el abuelo, con su cara amable y sus ojos azules. ¿Cómo estás abuelo? ¿Me miras cada noche desde tu estrella? Yo pienso mucho en ti, mucho, mucho... Sobre todo cuando estoy triste y me gustaría que me abrazaras y me contaras un cuento. No, un cuento no, abuelo, esta noche quiero una de tus aventuras, de cuando fuiste artista, o vendedor, o sastre, o cuando eras soldado y estabas lejos de casa... He de contarte un secreto, abuelo. Me dan miedo los cocodrilos que están debajo de mi cama cada noche y, cuando mis pies salen por encima del colchón, creo que me van a morder y a llevarse algún dedito. Por la mañana se esconden, abuelo, y por más que miro y miro, por más que intento sorprenderlos pillándoles desprevenidos, no puedo verlos nunca. Pero ya les he dicho que una noche de estas vendrás a defenderme y entonces se van a enterar de lo valiente y fuerte que es mi abuelo, mi querido abuelo de ojos claros, que luchó y luchó hasta que la enfermedad oscura se lo llevó a la estrella.&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; FONT-STYLE: italic"&gt;Ginebra&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;strong&gt;EL ARMARIO DE MI ABUELA&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La casa de mi abuela estaba muy cerca de la nuestra, con lo que, de niños, íbamos y veníamos de una casa a la otra. Acostumbraba a pasar muchos ratos allí, en realidad siempre la consideré mi segunda casa.&lt;br /&gt;Los domingos íbamos a pedirle la propina, y recuerdo que mi abuela sacaba un monedero negro que guardaba dentro de un armario, una especie de rinconera con cristales, el cual siempre permanecía cerrado bajo llave. Recuerdo los deliciosos roscos de manteca con los que nos invitaba para celebrar su cumpleaños, o los caramelos con sabor a anís que también guardaba dentro de aquel armario.&lt;br /&gt;Para mí era todo un misterio ver cómo mi abuela sacaba la llave que guardaba en el bolsillo de su larga falda y que, posteriormente, tras cerrar de nuevo el armario, volvía a colocar en el mismo lugar. Lo cierto es que aquel armario era una fuente inagotable de recursos, una especie de caja de sorpresas, el lugar donde, probablemente, mi abuela guardaba algún pequeño tesoro.&lt;br /&gt;La recuerdo un poco gruñona, a veces mostraba su enfado cuando nos veía husmear o curiosear en alguna de sus cosas. ¡Demonios! –nos decía-. ¡ Pero qué buscará ahí, siempre está revolviendo! Y nos caía su correspondiente reprimenda.&lt;br /&gt;Así, cada vez que iba a su casa miraba disimuladamente el armario por si, en un descuido de ella, podía encontrarlo abierto. Pero nunca tuve esa suerte, siempre se aseguraba de que el armario estuviera bien cerrado. Pero ¿qué podría guardar allí? ¿por qué siempre cerraba aquel armario con llave? Nunca lo supe.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;Maria Jose&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-3583918777814941414?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/3583918777814941414/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/11/el-armario.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/3583918777814941414'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/3583918777814941414'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/11/el-armario.html' title='EL ARMARIO'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-7719200713902735042</id><published>2009-10-19T11:01:00.002+02:00</published><updated>2009-10-19T11:58:32.432+02:00</updated><title type='text'>LA DESILUSIÓN</title><content type='html'>&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:Arial; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-bidi-language:AR-EG;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12pt;"  lang="CA" &gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;UNOS DIAS EN TRUJILLO&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;—Coge el calendario a ver cuando podemos ir.&lt;br /&gt;—Creo que tiene que ser en junio.&lt;br /&gt; —¡Ay, sí! Nos vamos el 20 y volvemos el 24. Así huimos de los petardos.&lt;br /&gt; —Quizá los cerezos ya tengan frutos maduros.&lt;br /&gt; —Faltan doscientos sesenta y ocho días.&lt;br /&gt; ...&lt;br /&gt; —Todavía no hará ese calor sofocante, pero ya podremos disfrutar de los días largos, los más largos.&lt;br /&gt; —Ya necesito esa luz clara de verano, y el calor tibio de las mañanas radiantes.&lt;br /&gt; —Desde la casa se oyen las campanas del convento de las monjas.&lt;br /&gt; —Y podremos observar estrellas sin todas esas luces de la ciudad.&lt;br /&gt; —Ya falta menos.&lt;br /&gt; ...&lt;br /&gt; —Me sabe muy mal, pero tengo un curso. Debo prepararlo. No voy a poder. Seguro que tú lo entiendes. Buscamos otro momento, quizá dentro de unos meses. A mí me jode más que a ti. ¡Que más quisiera yo!&lt;br /&gt; —Ya.&lt;br /&gt; —Hacía días que quería decírtelo porque ya entiendo que te habías organizado, pero lo que importa es que podemos ir en cualquier momento, y mientras, podemos quedar para cenar... Todo bien ¿no?&lt;br /&gt; —Sí.&lt;br /&gt; —Vale, pues ya hablamos otro día.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt; Pilar Comín&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;  EL RAM&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; Quina il·lusió quan va veure aquell ram de flors! El dia del seu aniversari! Mai li havien enviat un pom així. Feia cinquanta anys i el dia havia estat fantàstic. De bon matí, els seu marit i els seus fills l’havien despertat amb petons i un felicitats! Per molts anys!  Quan va entrar a la cuina per a esmorzar va trobar un regal sobre la taula. No va ser l’únic. Els companys de feina també n’hi van fer un, el seu germà, les amigues i fins i tot la veïna del replà. I és que cinquanta anys és un nombre especial li deia tothom.    Cap a les vuit, mentre preparava el sopar van trucar a la porta. Va obrir ella mateixa i el noi amb el ram de flors virolades va demanar per la Rosa. El cor li va fer un bót i un somrís li va il·luminar la cara, en cinc minuts li va passar pel cap el bon dia que havia passat. Rosa Martell? Va preguntar el jove. No, jo sóc Rosa Tortell. El noi va fer cara interrogant, va comprovar la seva llibreta i va mormolar un perdó m’he equivocat. Després va girar cua i va entrar a l’ascensor, les portes del qual encara eren no s’havien tancat…&lt;br /&gt; &lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Butterfly&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;&lt;br /&gt; ELLA I JO&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hauríem pogut seguir junts molt de temps. Hauríem celebrat cada cap d'any com aquell primer en que ens varem conèixer, amb petons en lloc de raims per marcar cada campanada. Hauríem mantingut la passió d'aquells primers mesos, disfrutant dels nostres cossos, i encara haguessim augmentat el nostre plaer dia rere dia, a mida que ens haguéssim anat coneixent. Hauríem continuat agafant un sol paraigües els dies grissos de tardor per així poder abraçar-nos i acariciar-nos protegits de les mirades per la fina cortina de pluja. Hauríem tingut una casa gran, o petita, o mitjana, tant fa, però hagues estat casa nostre, amb les nostres coses i les nostres il·lusions. Ens hauríem fet costat dia a dia, els bons i els dolents, i ens hauríem retrobat cada nit l'un amb l'altre per fer les paus amb el mon. Hauríem pogut tenir una família, i estimar-la com ens estimavem nosaltres. Hauríem pogut envellir junts i mirar-nos l'un a l'altre i encara sonriure per el sencill plaer de saber que tens al costat a la persona que vols. Hauria pogut ser l'amor de la meva vida.&lt;br /&gt;Però no ho va ser.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;  NAIM&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se llamaba Naím, y tras haber cursado sus estudios de medicina en Líbano, su país natal, se trasladó a Barcelona con una beca para continuar su formación como cirujano.   Recuerdo una charla que mantuvimos una mañana, justo a la vuelta de sus vacaciones, donde yo le preguntaba cómo le había ido. Me habló del viaje que había realizado a su país, de la ilusión que le había hecho ver a su familia y a sus amigos después de dos años. También me explicó que a finales de mes terminaba la residencia, y de una oferta de trabajo en una clínica privada. Aún puedo recordar la alegría y el entusiasmo que mostraba con la idea del nuevo trabajo: Yo que siempre había pensado que cuando terminara la residencia tendría que volver a mi país… ¡imagínate lo que significa esto para mí! ¡Es que no me lo puedo creer! – me comentaba -.&lt;br /&gt; Ese mismo día, por la tarde, corría el rumor de que Naím estaba ingresado en el hospital, tras haberle detectado un tumor cerebral, y que debía ser intervenido lo más rápidamente posible.&lt;br /&gt; Recuerdo que después de la operación un día fui a visitarle, y al entrar en la habitación lo encontré llorando y dando puñetazos a la pared. Era incapaz de contener toda la rabia que sentía.&lt;br /&gt; Lo cierto es que nunca pudo ejercer de cirujano, y tuvo que cambiar el bisturí por la medicina alternativa.&lt;br /&gt; Dos años más tarde volví a verle, me encontré con él por casualidad al salir del trabajo. En un principio pensé que tal vez no me reconocería, no por el tiempo transcurrido, sino más bien por las secuelas de su enfermedad. Al acercarme a él para saludarle me dedicó una ténue sonrisa. Estoy bien – me dijo - , y en esta ocasión, tras algún pequeño traspié en la pronunciación de algunas palabras, me habló de cómo su sueño sólo se había quedado en eso, en un sueño. Y terminó diciéndome: después de todo no puedo quejarme.&lt;br /&gt; &lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maria Jose&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;  &lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;UN DIA COMPLET&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; Camí de la feina, com cada matí. Vull arribar ben d’hora i començar la jornada sense presses. A l’andana del metro hi ha més gent que altres dies ... espero, espero i ...espero. Passa un quart d’hora i per la megafonia diuen alguna cosa incomprensible. Miro amb les celles aixecades la senyora del meu costat i em diu que a la línia 5 hi ha una avaria que afecta algunes estacions. Avui que intentava fitxar a les 8 a l’oficina... Quina desil·lusió!&lt;br /&gt; Ja són les onze i la cap no ha vingut. Té una reunió urgent i no sap quan tornarà. He anul·lat les quatre cites que hi havia programades abans de les 3. Una de les secretàries s’ha enfurismat perquè està cansada que li anul·lem les reunions. M’he sentit malament.   Vaig a esmorzar sola perquè els meus companys estan en una reunió que s’allargarà. Sort que porto el diari i l’entrepà de pernil que m’he fet aquest matí. Arribo al bar i demano un tallat. Obro la bossa de ma... m’he deixat l’entrepà a la taula de la cuina i el diari al metro, amb l’enrenou de l’avaria. Quina desil·lusió!&lt;br /&gt; Desprès de dinar he quedat amb la Cristina, fa temps que no la veig. Portarà les fotos de vacances i les veurem mentre fem un cafè prop de la feina. Un sms de la   Cris. Té el nen malalt amb febre i no pot venir. Tan difícil com és quedar amb ella, llàstima!&lt;br /&gt; Les deu! Hora de veure a casa la pel·lícula del nen mag que sortia divendres amb el periòdic. Em sento al sofà amb un plat de crispetes al davant. “Error!” “Error!” “Error!” El display del DVD dóna, un cop i un altre, el mateix missatge. Avui no hi ha sessió de cinema que valgui. Quina desil·lusió!&lt;br /&gt; Dotze pàgines per al final de la novel·la, aprofitaré per enllestir-la aquesta nit. Dos quarts d’onze. S’ha anat la llum. Una avaria al quadre general em deixa a les fosques fins que demà vingui el tècnic. Quin desastre!&lt;br /&gt; Hi ha dies que més valdria no aixecar-se del llit.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt; Ginebra&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;  &lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;DE TAL PALO MALA ASTILLA&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;  &lt;br /&gt;Comedor de 65 metros cuadrados. Mesa para doce comensales, de cristal de 2 cms de grosor bajo lámpara araña años setenta de lágrimas en cascada luminosa. Paredes sobrias sólo vestidas con un par de reproducciones de Monet y Gauguin y dos más de la serie “Woman” de De Kooning. En el suelo de piedra natural pulida reposan en este momento los pies de  2 adultos, padre y madre, y de 2 adolescentes, hijo e hija. El padre con traje a medida color marengo y camisa y corbata a juego, la madre con vestido turquesa oscuro con escote “halter” abrochado en la nuca, la hija con ropa deportiva informal de marca, y el hijo con vaqueros descoloridos y camiseta marrón por encima de su talla, completan el decorado del escenario. El silencio sólo violado por los sorbos aspirados de la sopa y el contacto de los cubiertos con la vajilla de porcelana, es roto de repente por la voz cupletera del hijo:&lt;br /&gt; - Papá, quiero hablar contigo.&lt;br /&gt; - No me parece momento adecuado ... pero intuyo por tu seriedad que es importante, así que di lo que tengas que decirme.&lt;br /&gt; - Sabes que el año que viene empiezo la Universidad, -comienza a decir mientras se le acelera el corazón-,  así que como sé de tu ilusión porque estudie empresariales para poder reemplazarte algún día al mando de la constructora y las inmobiliarias pues ..., no quería demorarme más en decirte la carrera que he decidido que quiero estudiar...&lt;br /&gt; - ¡Dios mío! suéltalo de una vez.&lt;br /&gt; - Está bien! –responde mientras su pie derecho se convulsiona como si fuera el del batería de Los Ramones durante el estribillo de “Judy es una punk”-,  ¡quiero ser filósofo!&lt;br /&gt; - ¡¡¡Quéee!!!, Dioss mío!! Ha de ser una broma!! tú eres tonto o eres tonto? o peor aún, eres comunista o maricón!! ¡¡qué desilusión por Dios!!, –mirando a la madre- pues no me está diciendo que quiere morirse de hambre con el huevo y la gallina en lugar de ser respetado. Será gilipollas. Este hijo no es mío, seguro.&lt;br /&gt; - Gracias “viejo”, me quitas un peso de encima, -responde el hijo tirándose un pedo antes de eructar.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt; Josean&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; &lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;LA DESILUSIÓN&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Acababa de despertarme. Me encontraba tumbado. Apenas había tomado conciencia de mi estado y  mis ojos se resistían a visionar el nuevo día que se intuía con su  amanecer radiante.&lt;br /&gt; Parpadeé unas cuantas veces antes de estirar perezosamente mis extremidades. En ese momento me permito media vuelta, un  revolcón mullido, profundo y lento en mi lecho y mis ojos que, se entrecierran de nuevo, me trasladan a la sutil indolencia de ese placer, ese gran placer del sueño y su descanso.&lt;br /&gt; Por fin mi pensamiento afina los sentidos y pienso. Pienso en lo que sigue a todo este proceso diario. Uumm!,  lo percibo….., me embriaga….. y es entonces cuando todo mi ser se inunda con mil y una sensaciones gratas, conocidas y deseadas. Me alegro, me ilusiono, y con todo ello comienzo a sentir la fuerza y motivación que me hará despegar de esa plácida sensación para encontrarme con la que sigue y espero.&lt;br /&gt; Miro por la ventana. Es temprano todavía, pero el sol brilla radiante ya, en esta mañana de verano y  el día se presenta grato y relajado. A pesar de ello,  se puede ver el ir y venir ajetreado de las gentes, que con sus prisas matinales para llegar a sus destinos, llenan, estresados,  autobuses, tranvías… descienden cabizbajos a los subterráneos o colapsan las calles de la ciudad con sus vehículos particulares y estridentes.&lt;br /&gt; Mientras espero el momento, decido asearme y ponerme apunto. Atuso mi espesa melena y me enorgullezco de mi belleza. Es fantástico sentirse así, es un gran don saberse único, bello  y feliz y desde ese punto me resulta difícil comprender a quien no se percibe  de ese modo.&lt;br /&gt; Me tumbo al sol con mis colegas, aprovechando esos rayos que aún no calientan tanto como para eludirlos y espero en el balconcito de mi casa, la llamada.&lt;br /&gt; Está llegando la hora y me invade la impaciencia al notar la salivación que me produce mi apetito mañanero y el recuerdo del sabroso manjar que reconozco.&lt;br /&gt; Todo llega y oigo esa dulce voz que me llama y dice lo que espero: “A desayunar, a desayunar….” Corro entre los otros para llegar el primero y me cuelo entre las piernas de mi amada.&lt;br /&gt; Mi  lugar, mi plato, mi comida, mi manjar……………Pero la dulce voz dice ingrata: “Lo siento mis niños, hoy no tenéis la que os gusta….”&lt;br /&gt; ¡Que horror!  ¿Qué es esto? Pues no, no me gusta, vaya bazofia……No la quiero….., yo esperaba………., ¿y la otra?........alzo la vista y veo en los ojos que me miran, la certeza de lo que hay en el plato……..ahhh!!!!! suspiro derrotado!...........es lo que hay!!  ¡La desilusión está servida!!!!!!!!&lt;br /&gt; El Bola – raza gatuna&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt; Maribel Palma&lt;/span&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;font-size:100%;" &gt;&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"&gt;&lt;/o:smarttagtype&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if !mso]&gt;&lt;object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"&gt;&lt;/object&gt; &lt;style&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:CA;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:12pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:12pt;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-7719200713902735042?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/7719200713902735042/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/10/la-desilusion.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/7719200713902735042'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/7719200713902735042'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/10/la-desilusion.html' title='LA DESILUSIÓN'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-7782046527496175908</id><published>2009-06-19T22:06:00.003+02:00</published><updated>2009-07-03T19:26:08.311+02:00</updated><title type='text'>el cabello</title><content type='html'>&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA;} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;TALL DE CABELL&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Va anar d´un pèl que aquell matí no perdés l´autobús. Li havia costat molt acordar la cita amb la perruquera més prestigiosa de la ciutat, i com que tenia el saló en un barri allunyat del seu no hi podia anar fent una caminada com ella hagués volgut. Va entrar a la perruqueria quan faltaven cinc minuts per l´hora que li havien dit, i sorprenentment no va tenir ni temps de fullejar les revistes del cor. De seguida la van fer seure davant del mirall i la perruquera amb més prestigi de la ciutat la va mirar, li va toquejar els cabells i va concloure amb un “ja veuràs que bé que et deixarem!”. Aleshores la van fer anar al rentacaps, aigua calentona, xampú d´olor, suau massatge que la va rel.laxar… Embolicat el cap amb una tovallola va tornar al centre del saló, la perruquera de tanta anomenada ja l´esperava amb les tisores, i amb rapidesa i pulcritud va anar tallant aquí i allà. De tant en tant li repetia “ja veuràs que bé que et deixarem!”. Quan la gran perruquera va donar el tall per acabat li va dir a una de les ajudants que li assequés el cabell, i després encara li va fer uns retocs i se la va tornar a mirar bé. “Què et sembla? Eh que t´hem deixat bé?”. Ella que quasi no havia obert la boca es va mirar pel davant i pel darrera amb el mirall que li oferien, i l´única cosa que li va venir al cap en aquell moment va ser que li havien près el pèl.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Butterfly (Montse)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;L'AVIA&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Suposo que quan era jove els seus cabells deurien tenir un altre color, morena l’imagino, però jo sempre recordaré a la meva avia amb el seu cabell gris. Fins i tot a les fotografies que en guardem, tret de alguna en la que poca cosa es distingeix, surt tal com la recordo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Petita, molt poca cosa, tant prima que es notaven tots els seus ossos com filferros a sota de la pell arrugada i transparent. Movent-se pas a pas, però sense parar mai quieta, com si fos un gat més dels que hi havia a casa havies de mirar enrera abans de girar-te, no fos cas que silenciosament s’hagués posat al teu darrere i amb el gest la fessis caure. Preocupada sempre per ajudar als altres però sense preocupar-se mai per l’ajuda que els altres podien esperar, recordo quan ja els caramels valien un duro que ella encara escatimava dues pessetes de la seva compra i me les donava d’amagat del meu avi com si m’estigues donant un tresor. No va parar de móures i d’anar amunt i avall i fins que la seva cama va fer crec i es va haver d’estar quieta i deixar que els demés la cuidessim a ella. Llavors la vaig anar veure apagar-se i anar perdent el cap fins que al final fins la poca carn que ajuntava els seus ossos es va anar gastant i al final ja només conservava la seva cabellera grisa amb la que se'n va anar a dormir el dia que ja no es va despertar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link style="font-weight: bold;" rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;&lt;span style=""&gt;EL CABELLO&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Sus largos dedos iban sacando las horquillas con las que sujetaba el pelo recogido sobre la nuca, y una a una las iba colocando dentro de una cajita color marfil sobre el tocador del dormitorio. Los mechones del cabello iban cayendo lentamente, como si de un fluído de seda se tratara, hasta la altura de los hombros, dando lugar a una espesa melena plateada. Cogió el peine con la mano derecha y lentamente lo deslizó a lo largo de su cabellera, y mientras se peinaba contemplaba su imagen delante del espejo. Dejó el peine encima del mueble y con ambas manos sujetó el marco de una fotografía que guardaba con cariño desde hacía mucho tiempo. Miró la foto y pensó en los cuarenta años que habían pasado desde entonces, pero que a ella le parecía como si hubiera sido ayer. Recordó aquel momento congelado en aquella imagen, y a través del blanco y negro de la foto se vio joven y bella, bailando y danzando al ritmo de la vida. Tenía la tez pálida, boca pequeña, y sus ojos eran marrones y almendrados. Una larga y rizada melena pelirroja cubría sus hombros y la mitad de su espalda, y que cuando caminaba se movía al ritmo y a la velocidad de sus pasos. Era lo que le hacía única, especial, diferente a las otras chicas. Siempre sonreía, estaba llena de vida, dispuesta a comerse el mundo, y la alegría que desprendía hacía que pareciera, aún, más encantadora. Parecía una ninfa, una diosa griega, y era la mirada de todos los chicos, la envidia de sus amigas. Volvió a mirar su imagen en el espejo, colocó la foto en su lugar y sonrió.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt; Maria Jose&lt;/span&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;POSSIBILITATS DEL CABELL&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell llis, cabell fi, cabell ros, cabell fosc, cabell llarg, cabell curt,&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;cabell solt, cabell roig, cabell gris,cabell blanc&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;I també, cabell sedós, cabell greixós, cabell lluent, cabell humit, &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;cabell eixut, cabell negre , cabell castany, cabell tenyit&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;I a més,cabell arrissat, cabell ondulat, cabell pentinat, cabell esbullat, cabell recollit, cabell natural, cabell abundant, &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell caragolat, cabell despentinat, cabell engominat&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;I en moments difícils &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell ferit, cabell mort&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell que cau, cabell perdut&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell inexistent,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell que no creix&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell enyorat cabell somiat&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell inventat&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell irreal&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell que no creix&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell incert&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;I per fi, cabell que neix&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell que punxa&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell incipient&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell que torna&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell que creix&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell nou&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell recent &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell diferent&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell real &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cabell flamant&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; Maite&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;EL CABELLO&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Ha transcurrido ya tanto tiempo desde entonces que ,si tuviera que describir su rostro o su silueta,me seria del todo imposible hacerlo.Ambas cosas se han borrado por completo de mi memoria.Sin embargo,hay algo que perdura y,presiento,me acompañara con total nitidez hasta el dia de mi muerte.Me estoy refiriendo al inolvidable recuerdo de sus cabellos.Nunca antes habian contemplado mis ojos un espectaculo de tal calibre.Brillante,ondulante,aquella melena cobriza le cubria la espalda y rozaba insinuantemente sus gluteos,ante cualquier movimiento de su cuerpo.Era pura provocacion.      Cuantas veces senti deseos de hundir mi rostro en esos cabellos para impregnarme al cien por cien del delicioso aroma a jazmin que,desde lejos se advertia.Claro esta,nunca lo hice,o de lo contrario el guardia de seguridad del vagon de metro me hubiera buscado las cosquillas,alarmado por los gritos de socorro de la indignada dueña de aquel tesoro color cobre.&lt;br /&gt;Mi caracter empezo a cambiar desde entonces,me volvi inquieto,no podia pegar ojo por las noches,tan solo rezaba para que el tiempo pasara veloz y volver a tomar el metro,como todas las mañanas,a la misma hora, para asi volver a verla una vez mas.Bueno,a ella no,ella me traia sin cuidado.Su melena,aquella cascada de ondas perfectas con aroma celestial,eso era lo que ,en verdad,me importaba.Para matar el tiempo,durante mis noches de vigilia,imaginaba sus rizos acariciando ,a ritmo de vals,cada milimetro de mi cuerpo desnudo.Llegue a excitarme tanto en varias ocasiones que tuve que desconectar de golpe porque me parecio morir. Deje de rendir considerablemente en el trabajo,donde me amenazaron incluso con despedirme. Me dio igual.Nada habia en mi vida mas importante que ese cabello cobrizo,la razon de mi existir.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Gastaba todos los folios de la oficina haciendo bocetos de esa melena,en varias posiciones:una vez agitada por el viento,otra recojida en una coleta alta,y asi,montones y montones de opciones para aquella perfeccion.&lt;br /&gt;De repente,sobrevino la tragedia.Una madrugada del mes de Julio me la arrebataron sin mas.En el vagon estaba esa mujer,esa malvada bruja que,por arte de magia,la habia hecho desaparecer.En su lugar,un pelo pincho y engominado que me produjo ganas de vomitar.En mi se mezclaban la furia y la desazon cuando,en un arrebato de locura,segun dicen,arremeti contra ella,golpeandola sin piedad,al tiempo que le gritaba,como un poseso:¿¡donde esta!? ¡devuelveme a mi amada,devuelvemela!     Dicen que por eso estoy aqui,que he perdido la razon.Me atiborran cada dia con un sin fin de pastillas que me anulan como persona pero que son la unica solucion a mis delirios. Lo estoy pasando mal pero,en el fondo,conservo la esperanza de que ella acudira en mi ayuda.Lograra huir de las garras de la hechicera y juntos descenderemos por esa ventana para consumar,al fin,nuestra hermosa historia de amor y pasion.Vendra,yo se que vendra.La espero,la espero.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Hoffman&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;El cabell de l’Ona&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA"&gt;Mira quin cabell més horrible que tinc, va dir, com puc sortir així al carrer?&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;L’Ona tenia 14 anys i un munt d’experiències per viure. Estava clar que no pensava pas experimentar-les amb aquells cabells de color mel, suaument ondulats que duia des que va néixer. Va demanar tenyir-se’l, sense precisar el color, la idea de tenyir-se’l, de moment, ja era prou. Superat el shock inicial de la mare, l’Ona va continuar el seu assetjament numantí, volia tenyir-se’l sí, però no pas de qualsevol color, volia una cabellera blava. Pensa que de blau te’n cansaràs de seguida, a més, aquests colors tenen tendència a perdre intensitat i acabaràs amb la melena gairebé verda, li deia la mare. Quina dona més pesada, pensava l’Ona, però bé, tan se val, la qüestió és que me’l vull tenyir i no crec que verd m’agradi gaire, més aviat dóna una mica de mal rotllo, li demanaré negre, sí estic segura, vull dur els cabells negres. I dit i fet, al cap d’unes setmanes l’Ona duia una flamant melena negra, negra blavosa, que encara li agradava més. Mentre la dolça adolescent s’anava convertint en una jove de faccions més dures agreujades per l’intens negre de la seva cabellera, va anar complint mesos. Voldria rapar-me un costat del cap, què et sembla? Li va deixar anar un bon dia a la mare. Mentre contava fins a mil i es preguntava perquè una noia tan bufona volia esgarrar-se d’aquella manera, la mare li va anar explicant que no li acabava d’agradar la idea. L’Ona va insistir alguns cops més, però sense gaire convenciment, potser es tractava només d’un globus sonda per a comprovar las reaccions de l’entorn. Van passar una altra temporada tranquil·les fins que l’Ona va demanar tornar al seu color natural, el preciós color mel que sorgia cada mes a les seves persistents arrels. Amb ajuda del temps, els seus desigs es van poder complir. La mare estava contenta, la noieta insatisfeta semblava que, a la fi, es trobava bé amb ella mateixa. Ai, las! Què encara t’ho creuràs! Mare, mare… mira que ets innocent. Saps, va dir un dia, després de passar-se els darrers mesos torturant-se els cabells diàriament amb una planxa, vull allisar-me els cabells, no suporto els meus rinxols, em queden horribles. La mare repassava mentalment el procés tècnic de l’allisament, potser una de les tècniques més agressives en perruqueria. Va intentar dissuadir-la però va obtenir, exactament, el mateix èxit que a les anteriors ocasions. I aquí la tenim, amb la seva melena llisa recent estrenada, orgullosa del seu aspecte. Mentre, la mare es mira a l’Ona, que no para de fer-se gran, i es pregunta amb un somriure, fins quan?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;Ginebra&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-7782046527496175908?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/7782046527496175908/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/06/el-cabello.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/7782046527496175908'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/7782046527496175908'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/06/el-cabello.html' title='el cabello'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-6051647080668751501</id><published>2009-05-28T19:44:00.002+02:00</published><updated>2009-05-28T19:56:29.715+02:00</updated><title type='text'>NOSALTRES MATEIXOS</title><content type='html'>&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA;} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EQUACIÓ&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Tu mateixa… la frase habitual que es fa servir quan no es tenen ganes de mullar-se a l´hora d´aconsellar algú. Jo mateixa acabo de buscar al Pompeu&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;Fabra el significat d´aquest mateix / mateixa. El senyor Fabra indica que és un demostratiu d´identitat, que postposat a un pronom o a certs adverbis els enfasitza. Aleshores, jo mateixa, sóc jo i ningú més. En aquests moments no tinc massa ganes de parlar de mí. En unes setmanes hauré pres una decissió que canviarà la meva manera de viure i segurament el jo mateixa d´avui serà una mica diferent. Un mateix està fet de les experiències passades, del conjunt de les vivències del moment i perquè no? De les que espera tenir més aviat o més enllà en el temps. Per això, en aquests moments quan no està clara una part de l´equació no puc pensar en un resultat determinat. Més aviat diria que estic en procés de resoldre una integral, allò que realment era una suma de parts petites que anaven canviant a cada moment. Per tenir-ho tot més definit només jo mateixa he d´escollir un dels camins que ara tinc al davant.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Butterfly&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;10 COSES BONES&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Fa un any vaig fer un curs de intel·ligència emocional i la professora ens va fer una llista de les nostres virtuts per què les recordéssim en els moments baixos. Des de llavors porto una targeta a la cartera amb 10 frases que diuen bastant de mi mateix.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;“Ets una persona de principis”&lt;/span&gt; Procuro no dir-ho en públic, penseu que la targeta és sols per mi. Fa temps que vaig descobrir que em comporto com se suposa que s’ha de portar algú de principis, que els que diuen tenir principis facin ben bé el contrari és el motiu per el que prefereixo no dir-ho gaire fort.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;“Els teus contes sempre han agradat”&lt;/span&gt; Ni un conte a tothom, ni a algú tots els contes, però al menys els contes que he fet per algú li han agradat a la persona a qui anaven dirigits.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;“Ets molt intel·ligent” &lt;/span&gt;I una mica fantasma, és clar, però m’ho heu de deixar passar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;“Veus coses que molts no veuen” I segur que me’n perdo moltes, i a sobre el millor de veure-les sempre és ensenyar-les als altres.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;“Saps estimar”&lt;/span&gt; encara em costa una mica deixar-me estimar, però quan estimo ho sé, i ser fer que les persones es sentin estimades.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;“Cuines molt bé”&lt;/span&gt; I millor si ho faig per els demés, quan vulgueu os convido a sopar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;“Saps disfrutar de les petites coses”&lt;/span&gt; I això es fantàstic per la meva economia per què m’entretinc amb qualsevol cosa, llàstima que també m’agradi la bona vida.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;“T’agrada ser feliç”&lt;/span&gt; Potser sembla senzill, però des de que he vist persones que cada cop que són felices se les enginyen per espatllar-ho, tinc molt clar que això és una virtut. I encara que a vegades jo també em trepitjo a mi mateix, tinc clar que és el que prefereixo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;“Encara no has parat de millorar”&lt;/span&gt; és tot un rotllo que aquestes millores a vegades triguin tant en arribar, però ho tinc clar, segueixo endavant.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;“Coneixes el valor de les paraules”&lt;/span&gt; A aquestes alçades encara ho dubteu? Os en regalo una de ben valuosa per què escoltant-me os ho heu guanyat: AMISTAT.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"&gt;&lt;/o:smarttagtype&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if !mso]&gt;&lt;object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"&gt;&lt;/object&gt; &lt;style&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:CA;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;st1:personname style="font-weight: bold;" productid="LA SALETA"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;LA  SALETA&lt;/span&gt;&lt;/st1:personname&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Aquesta és la sala. Té molta llum natural, m’encanta. No li poso persianes perquè m’agrada sentir com el sol il·lumina cada racó de l’habitació.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;El meu refugi és aquí, entre els coixins vermells. M’assec arraulida al sofà i somio. No, no, no és un somni realment, és més aviat aquella estona en què els pensaments volen sense límits, sense esquemes, sense plans... És que, és tan cansat això de planificar! Em passo tot el dia rumiant i planejant el que faré després, demà, la propera setmana, l’any que ve, dintre de cinc anys... tot per no res, tan punt acabo d’organitzar-ho tot, la vida, en un obrir i tancar d’ulls, m’ho envia tot en orris i altre cop a començar, vinga a fer més plans..., sembla que no aprenc.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Per això m’agrada venir aquí, em preparo un cafè ben calentó, a vegades acompanyat d’un bocinet de xocolata (ais, sublimant els sentits!) i, abraçada al coixí, em deixo anar. Si tanco els ulls veig un món sense barreres ni rigideses ni més normes que el sentir-se bé i fer sentir bé als altres. Les imatges es succeeixen sense solta ni volta, escenes oníriques on s’encadena una emoció amb una l’altra, sensació rere sensació, fins construir un entramat confortable amb el que em cobreixo de dalt a baix, mentre el meu cos es torna cada cop més pesat, més pesat, més pesat...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Ginebra.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt; NOSOTROS MISMOS&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;¿Y quien soy yo? ¿Que quiero en realidad? Me cuesta tanto ya conectar con ese yo distorsionado e inalcanzable para mí...   Pero ¿acaso alguna vez lo hice? ¿En alguna ocasión pude alcanzar mi zen y profundizar en mis más recónditos adentros? Con franqueza, no, pero un no rotundo, contundente, triste, rabioso...y no se cuantas definiciones negativas más. Nunca hable de tu a tu con mi propio ser ¿fue la incapacidad o tal vez el miedo a que podía encontrar? Ahora quisiera saberlo o tal vez no. No voy a llorar, no una vez más, no voy a llorar, no por ello al menos. Si por romanticismo y sensibilidad porque me da la gana y me relaja hacerlo. ¿Quien soy yo? dímelo tu y valorare si quiero o puedo serlo.  &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Hoffman&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;VIAJE EN TREN&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;El tren comenzó a moverse. Mi mano se agitaba, a través de la ventanilla, con un gesto de despedida, mientras mi sonrisa se iba desdibujando de mi cara. La velocidad fue aumentado gradualmente, y aquellas cuatro personas queridas que quedaban de pie, en aquella estación vestida de otoño, iban empequeñeciendo poco a poco hasta reducirse a cuatro puntos que terminarían desapareciendo en el horizonte. En aquel momento un nudo se instaló en mi garganta, la tristeza me invadió, y me llevó a pensar que las Navidades estaban próximas y que en poco más de dos meses estaría allí de nuevo. Ahora estaba sola, con cuatro desconocidos en aquel compartimento de aquel tren con destino Barcelona.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Enseguida llegó la noche, una noche en la que sentimientos, emociones y montones de pensamientos iban desfilando hasta convertirse en un todo. Sentimientos de tristeza, ilusión y entusiasmo se confundían en aquel momento que marcaba la frontera entre pasado y futuro, entre final y principio, entre un antes y un después. Atrás quedaban recuerdos, historias vividas, seres queridos y un sinfín de elementos que contribuían a forjar la identidad de una adolescente de diecisiete años. Estaba ilusionada con ir a estudiar a otra ciudad, una ciudad más grande que la mía, más moderna, y la idea de descubrir otro mundo, para mí un mundo nuevo, me fascinaba. La inquietud y curiosidad de cómo sería todo, cómo serían mis nuevos compañeros de clase, mis nuevos amigos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Cuando desperté, por la mañana, la claridad del día llenaba todo el compartimento. Sentí que el cielo era extrañamente azul, ni una nube, ni un fugaz reflejo. Mar y cielo se confundían en una espesa liquidez que helaba el paisaje. Las estaciones pasaban, los pueblos, la telaraña de vías, otros trenes, los campos de cultivo. Al fondo, difuminada por una enorme cortina gris, la gran ciudad se extendía hasta perderse en el infinito. Minutos más tarde el tren se introducía en el túnel de la estación. Era como si éste lo engullera de un solo trago para dirigirlo hacia sus entrañas. La estación de Sants era mi punto final, y allí estaba yo, en aquel tren, en las entrañas del túnel, en aquel salto hacia la nueva vida.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;Maria Jose&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;SÓC UN PEIX&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Sóc un Peix&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Em capbusso fins al fons del mar&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;M’atanso als altres peixos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Nedo entremig d’ells&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Sóc un peix&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Respiro sota l’aigua &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;I no em canso de nedar&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;L’aigua em fa pessigolles&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Sóc un peix&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Els altres peixos em miren estranyats&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;No saben que sóc com ells&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Si m’acosto massa s’espanten i se’n van&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Jo insisteixo en anar-los al darrera&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;De quan en quan un &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;quasi es deixa tocar&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;És més valent que els altres&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Molts van junts&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Formen com un núvol,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Es mouen tots alhora &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Jo vaig sola&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maite&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-6051647080668751501?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/6051647080668751501/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/05/nosaltres-mateixos.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/6051647080668751501'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/6051647080668751501'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/05/nosaltres-mateixos.html' title='NOSALTRES MATEIXOS'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-7439363073883978953</id><published>2009-05-12T17:52:00.003+02:00</published><updated>2009-05-21T23:16:08.411+02:00</updated><title type='text'>LES COSES EREN BONIQUES, LA VIDA NO GAIRE</title><content type='html'>&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"&gt;&lt;/o:smarttagtype&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if !mso]&gt;&lt;object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"&gt;&lt;/object&gt; &lt;style&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;2 DE MAIG&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Estimat diari:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Acabo de dinar amb &lt;st1:personname productid="la N￺ria"&gt;la Núria&lt;/st1:personname&gt; i arribo amb el cor ple d’angoixa. Des de fa uns mesos no és la mateixa, i no és estrany amb tot el que li ha anat passant. El mal silenciós que se la menja per dintre com un cuc arraulit al cor d’una poma, les visites mèdiques incessants, les llargues sessions de quimio, els terribles dies que hi segueixen...i a l’horitzó l’ombra amenaçadora de l’operació.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;És una gran dona, forta i intel·ligent, sempre tan aguda, tan metòdica i meticulosa, em dóna enveja la seva ment punxant com la punta d’un bisturí... la metgessa, sembla una ironia. Crec que precisament ara la seva professió és un entrebanc, amb tota la informació que disposa la seva ment, el paper de “pacient” no li acaba de fer el pes. És una gran analista, sempre estudia amb molta cura tots els vessants dels problemes o de les decisions a prendre. Fins i tot un pèl massa, a vegades li falta una mica d’espontaneïtat a la vida, o potser sóc jo, que vaig de racional i sovint sóc un tabalot. Però, puc assegurar-te diari que, darrerament, he anat veient com el pas de la malaltia li deixava visibles empremtes, tan interiors com exteriors: la cara, la pell, el cabell, la moral..., un deterior palpable en un rostre estimat.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;I ara, al damunt de tot, l’abandó. Ell la deixa sense cap raó concreta, per egoisme, per immaduresa, per por, o perquè sí. En el fons tan se val, la qüestió és que marxa. Així, el cuc que li rossegava l’interior està fent seu, també, el cor. Un cor que es trenca en mig d’un físic tan fràgil... Maleïda malaltia, maleïda sigui, em deia quasi plorant. I l’assenyada doctora es comporta com una adolescent inconscient i prega el que no s’ha de pregar mai i encara menys, a qui ha demostrat tan poc coratge, tan poca ètica, tant desamor.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;No sé com demostrar-li, diari, que seguiré a prop seu, fent-li costat fins on jo pugui o sàpiga, ara que, per a &lt;st1:personname productid="la N￺ria"&gt;la Núria&lt;/st1:personname&gt;, les coses poden ser boniques, però la vida...no gaire.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;Ginebra&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link style="font-weight: bold;" rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;BOSC&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;El Pere va sortir de la seva caseta de fang, enganxada a un roure centenari dels molts que hi ha al Bosc del Follets. Anava net i polit, amb la seva bossa, i com cada dia va caminar entre les fulles caigudes, disfrutant de la tardor. Del groc més llimona al verd més fosc, les fulles feien soroll quan el seu pas les movia. N´hi havia de moltes formes, algunes senceres i altres trencades. De tant en tant mirava amunt entre els arbres, i veia el blau del cel una mica esmorteït ja a aquelles alçades de l´any. Buscava pedres de formes extranyes, algunes grises, altres amb vetes, les més grosses cobertes de molsa. No es veien papallones com a la primavera, però encara quedaven algunes marietes i formigues, els ocells piulaven i ell era feliç de ser allà. Les coses al bosc eren tan boniques!... Però la vida no gaire. Això li repetia quasi cada dia el seu company, en Robert. Tots dos treballaven a la Biblioteca Central del Follets, eren els encarregats d´endreçar els llibres. Quan no tenien massa feina, el Robert s´asseia a la vora dels&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;finestrals i mirava sempre més enllà.&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;El Pere va arribar a la Biblioteca, va anar cap al taulell, i en Robert no hi era. Hi havia en Martí, l´encarregat. “El Robert ha demanat el trasllat”, li va dir, “avui treballaràs sol i demà ja vindrà el seu sustitut”. El dia es va fer llarg sense sentir els grunys i els sospirs del seu company. Quan al vespre ja era a casa va trucar el carter i li va entregar un paquet i una nota. Dins del paquet hi havia un quadre pintat: era el paisatge que es veia des del finestral de la Biblioteca. La nota deia “Benvolgut Pere, me´n vaig a la Ciutat dels Follets buscant que la meva vida allà sigui tan bonica com les coses que deixo aquí. Et deixo el meu quadre més estimat en dipòsit, perquè penso que algun dia trobaré a faltar el Bosc on vaig créixer i aleshores el vindré a buscar. Robert”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Montserrat Fernández &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;span lang="CA"&gt; &lt;/span&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;COM SERIA LA MEVA VIDA SI….&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cada dia em llevo molt d’hora, quan el sol no gosa encara sortir del tot, però els seus tímids rajos ja es colen per les escletxes de la nostra caseta. Ma mare em crida perquè l’ajudi a munyir les vaques, així els meus germans i jo podem esmorzar un got de llet ben calenta. Després, amb altres noies del poblat, anem a buscar aigua fins a un pou que està a moltes hores de casa nostra. Mentre camino per aquells camins polsosos, de terra vermella, miro al meu voltant i veig els arbres escampats enmig de les immenses planures com si fossin gegants amb molts braços estesos, ballant una dansa iniciàtica. Hi ha dies que sentim una remor i d’un tros lluny veiem les manades d’elefants que es desplacen com nosaltres buscant aigua, per fer el camí més curt ens expliquem històries que hem sentit contar als nostres avis.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Quan torno carregada amb els atuells plens d’aigua, camino amb molt de compte, els meus ulls segueixen els meus peus per no ensopegar. La meva ment intenta imaginar com seria la meva vida si pogués anar a l’escola cada dia; si no hagués d’ajudar la meva mare a cuidar el bestiar, acompanyar-la al mercat, anar a buscar llenya i aigua; si aviat no hagués de casar-me amb un home molt més gran que jo per tenir la meva pròpia família. No és fàcil imaginar com seria llavors la meva vida i penso que als meus fills els ensenyaré tot el que he aprés dels meus pares i els meus avis, les tradicions, les creences dels meus avantpassats. No vull que es perdi tota la saviesa del meu poble, però també vull que coneguin altres móns, que aprenguin altres sabers , que almenys ells puguin triar la vida que volen viure.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maite&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;RETORN&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Quan havien sortit de l’aeroport encara era de nit i no havia pogut veure res. La primera part del viatge havia estat així de fosca, i per ell, que anava en avió per primer cop, va ser com si aquesta fosca l’anés engolint i es va passar l’estona patint. Fins que unes hores desprès va començar a sortir el sol i va veure Àfrica sota seu i es va emocionar. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Era difícil saber on era, però estava clar que aquelles extensions sense límit d’herba, aquells conreus que s’allargaven iguals fins l’horitzó, aquelles carreteres que no eren més que cintes de pols i aquells boscos tan oberts no formaven part de la fragmentada Europa.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Quan l’avió va començar a baixar va mirar per la finestreta i va començar a reconèixer el seu país, el gran riu del que tots depenien i les minses hortes que s’havien desenvolupat al costat, el port brut que embrutava al mar, el munt de barris de barraques que rodejaven la petita ciutat moderna. Ho veia tot, i des de dalt va sentir un petit moment d’orgull per poder tenir aquella vista que pocs dels seus compatriotes havien tingut. Però va ser un moment molt petit.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Quan es va obrir la porta, barrejat amb la pudor de fuel li va arribar la olor del seu país, de terra seca i d’aigua lenta i morta, de sol i de vent, de gent i de suor, de fems d’animals i de fruita sacant-se al sol. Llavors, com tants dels seus companys de viatge, va plorar. Tres anys per arribar a Europa, tres anys de patiments i miseriós i de gastar tot el que havia estalviat per ara tornar a estar al principi del camí.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Plorava per que estava a casa, i plorava encara més fort per qui tornava a estar a casa.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Les coses eren boniques, la vida no gaire.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman F V&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:9.0pt; 	font-family:Arial; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"   lang="CA"&gt;VUELTA A EMPEZAR&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"   lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"   lang="CA"&gt;Derrapo por la ladera de unas dunas después de haber cabalgado en el filo con la vista hacia la intuición de una frontera; a la derecha, palmeras de plumeros con savia; a la izquierda, ondas térmicas hacia el cielo; y detrás, mi nuca opuesta al viento. Desciendo en diagonal atrancándome con el pie diestro, desplazamiento sin fricción del siniestro, impulso y vuelo, y vuelta a empezar perseguido por los semicírculos de arena derramada que brotan al pisar. Con un último salto llego a la orilla de un parque. Una niña a la sombra baila una bulería y luego, a cámara lenta, se da un chapuzón en el lago y refresca la hierba de rocío, salpicando las lenguas de unos amantes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"   lang="CA"&gt;Encuentro cuaderno y carboncillo y dibujo un camino para pasear, donde saludo a unas bocas que escuchan lo que unas orejas les dicen. Me reconozco en el murmullo, y a medida que me nombran, mi imagen se dibuja y le grita a mis ojos. Me veo y mi dibujo se asusta y se borra. Aparezco en una casa de campo, muros de piedra vestidos de hiedra, y en el porche de la parte de atrás, debajo de un cerezo en un acantilado, mis amigos ríen y beben. Brindo y me río, y busco la puerta de la casa. Oigo un pitido y entro pero no veo nada y palpo la pared buscando la luz.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"   lang="CA"&gt;Enciendo con los párpados pegados, todavía ni aquí ni allá. Apago el despertador, miro el techo y los sueños se esfuman. Me pesa el cuerpo mientras presagio lo que traerá el día, y no quiero levantarme. Amenazo a mi mente y soborno a mis músculos con café y ducha tibia, antes de lanzarme a un trabajo basura, una tarde aburrida, otra noche vacía, la soledad.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"   lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;josean&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"   lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"   lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;lAS COSAS...&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Font Definitions */  @font-face 	{font-family:"Arial Unicode MS"; 	panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; 	mso-font-charset:128; 	mso-generic-font-family:swiss; 	mso-font-pitch:variable; 	mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;} @font-face 	{font-family:"\@Arial Unicode MS"; 	panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; 	mso-font-charset:128; 	mso-generic-font-family:swiss; 	mso-font-pitch:variable; 	mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;}  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:Arial; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;“Las cosas eran bonitas;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;la vida no demasiado”…&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Qué es esto?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Descifrarlo se me antoja&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;imposible ahora.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Me sumerjo en el torbellino,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;tras la adormecida calma&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;como fumadero de opio.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Leo a Ballard. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Descubro al eléctrico Dylan de los 60.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;“Crash” me remueve,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;y acaricio abstraído el volante.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Pensamientos retorcidos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;se muestran ya rectos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;La nítida verdad&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;en su boca ya muerta.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Que es esto?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Descifrarlo es una utopía.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Me sumerjo en ensoñaciones&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;transparentes y perversas. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Me asombra la insolencia&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;de ese joven genio.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Leo a Ballard.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Descubro al eléctrico Dylan de los 60. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Exploto en el momento del&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;orgasmo colectivo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Me uno a riadas de semen&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;que acarician cicatrices&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;y cuadros de mandos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Que llenan los surcos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;de canciones sin tiempo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Que es esto?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Descifrarlo es inútil.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Me sumerjo en las páginas&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;de mi interior.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Me pierdo en la mirada azul&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;de esa tormenta desaliñada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;    &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Leo a Ballard.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Descubro al eléctrico Dylan de los 60.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Toni&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:ES-TRAD; 	mso-fareast-language:ES-TRAD;} @page Section1 	{size:595.0pt 842.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;" lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;LES COSES EREN BONIQUES, LA VIDA NO GAIRE&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="font-family: Arial;" lang="ES-TRAD"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;" lang="ES-TRAD"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;" lang="ES-TRAD"&gt;Les coses eren boniques, la vida no gaire. Vaig tancar el llibre de cop. No m’agradava Mercè Rodoreda... L’estava llegint mig obligat i per circumstàncies professionals que no venen al cas. Però em va sobtar aquella frase: les coses eren boniques, la vida no gaire. Potser no tenia massa sentit. Si la vida estava feta de petites coses i aquestes coses eren boniques... per què la vida no ho era?. En què estaria pensant aquella dona quan va escriure allò!!. Llavors vaig recordar a la meva àvia. La meva àvia i els seus cobrellits. Horrorosos. Es va aficionar al patchwork. Dedicava hores a cada figura. Estrelles, flors, formes geomètriques simètriques i no tan simètriques. I en canvi, la combinació sempre em va semblar espantosa. Les figures eren boniques, el cobrellit no gaire. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;" lang="ES-TRAD"&gt;Ben pensat, la meva àvia tenia un aire .... a Mercè Rodoreda.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Fatima&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;  &lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-7439363073883978953?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/7439363073883978953/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/05/les-coses-eren-boniques-la-vida-no.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/7439363073883978953'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/7439363073883978953'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/05/les-coses-eren-boniques-la-vida-no.html' title='LES COSES EREN BONIQUES, LA VIDA NO GAIRE'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-818063213798368677</id><published>2009-04-28T22:17:00.002+02:00</published><updated>2009-04-28T22:41:48.404+02:00</updated><title type='text'>LUNES, DILLUNS, MONDAY......</title><content type='html'>&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:EN-US; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;UNA ALTRA VEGADA ÉS DILLUNS??!!&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Una altra vegada és dilluns??!! Avui m´he despertat sense que sonés el despertador. Sempre el tinc posat a les set, i així tinc temps de fer la dutxa i esmorzar tranquil.lament abans d´anar cap a treballar. Però avui no em feia falta. De fet, si vull, ja no hauré de llevar-me cap dilluns més a les set. Ni dimarts, ni dimecres…&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Fa dos mesos vaig enviar tres cartes per participar en el sorteig d´ “Un sou per a tota la vida” que cada any fa l´empresa que comercialitza el cafè soluble del qual sóc consumidora habitual des de fa un pila d´anys. Mai he tingut sort en aquests concursos, però pel que sembla aquest any sí que ha estat el de la meva sort. Quan em van trucar per comunicar-m´ho no m´ho podia creure! I era veritat! Veritat de la bona, com deia la meva àvia! Total! Que després de païr-ho vaig començar a pensar en com encabiria un fet com aquest en la meva vida. Primer vaig fer uns quants números i em vaig assessorar amb un bon advocat laboralista i el gestor de sempre. I no us penseu, la decisió va ser molt fácil. Quan fas un horari de vuit a vuit, encara que ben pagat, però amb un cap i uns companys i col.laboradors que sempre rondinen, la balança es va inclinar cap el cantó del viure una mica millor amb una mica menys. Prou viatges, prou reunions aborrides, prou haver d´aguantar les queixes de gent que es queixa perquè sí…&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;M´he fet un nou pla de vida, i avui dilluns, començo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Una altra vegada és dilluns!! &lt;/span&gt;&lt;span style="" lang="EN-GB"&gt;I avui ho dic contenta!&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="EN-GB"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="EN-GB"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Montse Butterfly&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link style="font-weight: bold;" rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:9.0pt; 	font-family:Arial; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:42.55pt 36.85pt 42.55pt 36.85pt; 	mso-header-margin:35.45pt; 	mso-footer-margin:35.45pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;ASTURIAS, PATRIA QUERIDA&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;¡Pobre lunes!. El día más odiado a nivel general por la menguante población activa del país es, según Wikipedia, el segundo día de la semana en el calendario gregoriano y el primero en el calendario laboral, según pensarán algunos, dictaminó algún cabrón o cabrones que no trabajaban ese día ni posiblemente ningún otro. El nombre “lunes” proviene del latín Dies Lunae, o ‘Día de la luna’, y los únicos refranes referentes que se pueden encontrar son dos tan irrelevantes como “Los lunes ni las gallinas ponen” y “El lunes, día de caldo”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Todo esto no viene a cuento de nada, así que contaré el lunes que vivió la semana pasada, un honrado trabajador asturiano que tiene 26 años, se llama Nestor y vive en casa de sus padres en la calle Campoamor de Avilés. Trabaja por su cuenta de alicatador a destajo en pisos en construcción, de lunes a viernes, y gana suficiente como para poder exprimir al máximo&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;el fin de semana con su novia y sus amigos. El viernes a las 6 de la tarde, recogió sus herramientas al finalizar su jornada laboral, tomó un par de cervezas con la cuadrilla de la obra, montó en su flamante utilitario rojo turbo 18 cilindros tuneado, y se fue directamente a casa a ducharse, cambiarse y maquearse. Salió de casa a las 21 horas, remontó en su coche, pinchó un CD de electrojungle, recogió a su novia, recogió a dos amigos y subió el volumen del CD para avisar a los porteros de la discoteca “El ring” de Gijón que iban para allí. Después de un lapsus, salieron los cuatro de la disco con los ojos de avanzadilla, el lunes a las 5 de la mañana, el coche les encontró a ellos una hora más tarde, montaron en él, pincharon un CD de technopunk y subieron el volumen para avisar a la gente del barrio de Avilés donde vivían, que volvían de Gijón; dejó a sus dos amigos en el portal de su novia, dejó a su novia en el portal de sus dos amigos, y se fue directamente a su casa a desmaquearse, ducharse y cambiarse. Recogió las herramientas y salió de casa a las 6’30 horas; olvidó donde había aparcado el coche y se fue andando; se tomó un carajillo en un bar abierto, pagó y dejó una generosa propina de la vuelta de los 50 euros; se confundió de obra y alicató la garita del vigilante; acabó la jornada, cogió el autobús equivocado y apareció en la otra punta de Avilés; entró en un bar, se tomó un cubata y dejó empeñada la caja de herramientas porque no encontraba los 50 euros que llevaba y el dueño del bar era aficionado al beisbol; se puso a caminar, pasó por un parque y se sentó a descansar en un banco,donde se quedó dormido y se le meó un perro. Despertó el martes a las 3 de la mañana porque hacía un frío que pelaba,le habían robado las bambas, y una jauría de perros vagabundos le estaban olisqueando la pernera del pantalón.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Josean&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;UN DILLUNS QUALSEVOL&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Era dilluns. Era dilluns com podia ser qualsevol altre dia, dimarts, dijous. Podia haver estat qualsevol altre dia i podia haver estat qualsevol altre persona asseguda al meu lloc rodejada d’altres persones qualsevol, persones que aquell dilluns 3 de març del 2020 estaven a qualsevol lloc menys en aquell bar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Deu anys de crisi, d’aldarulls i violència i ja no t’espantes per res. Bé, sí que t’espantes, però ja no reacciones. Si veus algú amb problemes penses, jo també en tinc, i si els problemes venen cap a tu tampoc fas res, molt pitjor no és pot estar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;No reacciones per res, però sempre hi ha excepcions. I aquells dos joves eren una excepció. La cara de por del noi ros, aquell cos tan rígid i aquells ulls que no podien mirar res més d’un segon. Si hagués entrat sol potser no l’hagués mirat dos cops, tanta era la por d’aquells dies. Però davant seu anava el pel roig, més baixet, però molt més alt, és movia amb aquella seguretat tan mancada de dubte que tan sols pot sortir de la inconsciència més absoluta. No es tocaven i així i tot jo vaig veure ven clar aquell dogal amb el que l’un arrossegava l’altre.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Dilluns, i jo portava dues hores rascant el sucre del fons del cafè, només per no estar passant fred al carrer. I hagués estat tres hores més així, però mentre el meu cervell es quedava perplex mirant aquell parell, el meu cos va reaccionar i es va llençar a terra darrera la maquina escurabutxaques.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Ho vaig veure tot per el mirall de la paret, però hagués preferit no veure res. Vaig veure la por paralitzar finalment el noi ros que es va aturar amb cara de suplicant, i fins a mi va arribar l’olor dels seus excrements quan es va cagar a sobre. Vaig veure el menyspreu a la cara del pel roig i com treia la pistola. Amb un somriure d’orella a orella disparà a la cama del seu amic per què no es pogués moure més i li arrencà de la ma el detonador de la bomba.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Vaig despertar una setmana desprès de l’explosió, un altre dilluns. Tenia temps de sobra per pensar amb tranquil·litat, no em podia moure i m’havia quedat sord. Podia pensar en qualsevol cosa però no em podia treure del cap aquelles dues cares. La cara de qui descobreix massa tard que no està disposat a renunciar a tot per uns principis que ni tan sols son seus, i la cara de qui descobreix el plaer salvatge de renunciar a la pròpia vida i a qualsevol principi que es poguí tenir per tal de tenir les vides dels altres en les seves mans.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;HermanFV&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;LA CLASSE DELS DILLUNS&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Avui com cada dilluns he tingut classe d’anglès amb el grup de batxillerat nocturn. Aquesta nit hi havia pocs alumnes, ell si que hi era, no falta mai a les meves classes, està sempre allà assegut a segona fila, molt a prop meu . En un moment hi havia tant silenci que gairebé podia sentir la cadència de la seva respiració.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Jo mentre explico, fent un esforç per centrar-me en el tema, el miro de tant en tant i comprovo que ell&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;em segueix amb la mirada, no es perd cap dels meus moviments, de vegades em fa alguna pregunta i jo m’altero encara més, em quedo enganxada als seus ulls una bona estona, com si no pogués apartar la meva mirada de la seva. M’agrada com em parla, com em mira, crec que al seu costat em sentiria segura, còmoda. Recordo un dia a principi de curs que va entrar un abellot per la finestra, tota la classe es va esvalotar i van començar a cridar, jo no sabia com fer-ho per aturar-los, ell sense dir res va anar cap a la finestra, no sé cm va agafar l’animalet i el va portar al carrer, un altre l’hauria aixafat al pobre bitxo, ell no li va malmetre ni un ala, quan va tornar amb la mirada semblava que em volgués dir, no et preocupis, amb mi estàs segura. Aquell dia em va acabar de seduir.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Quan ha acabat la classe he dit: Potser el proper dilluns serem més gent i sinó no importa, en realitat amb tu i jo ja en tindria prou, això últim només ho he pensat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maite&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link style="font-weight: bold;" rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;06:00&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Me agarró por los tobillos con firmeza mientras yo reprimía un grito de sorpresa. De un tirón, casi me tira al suelo, por fortuna pude mantener el equilibrio hasta sostenerme, más mal que bien, en una silla. La cabeza me daba vueltas como si, tal como hacía cuando era niña, hubiera estando girando sobre mi misma hasta marearme. La migraña y la boca seca me hicieron pensar en una resaca, ¿bebí ayer noche?, no, para nada, no salí en todo el día de casa. Otro tirón y esta vez se salió con la suya, caí de espaldas al suelo y recibí un tremendo golpe en mi dolorida&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;cabeza, ¡Ay! ¡Sólo me faltaba esto!&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Un puñetazo en el estómago me hizo doblar sobre mi misma, uggg! Sin fuerzas para resistirme me quedé hecha un ovillo en el suelo. Tenía que alcanzar la puerta y escapar de ahí lo antes posible, si conseguía llegar al baño estaría a salvo. Incapaz de levantarme me arrastré como pude con la barriga pegada al suelo, entre playmobils abandonados y bambas olvidadas. Por cierto, tendría que volver a pasar la aspiradora, pensé. Tocaba ya con la yema de los dedos la puerta del lavabo, un poco más, un último esfuerzo y lo conseguiría. Venga, me dije,&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;en cuanto puedas ducharte y asearte serás capaz de vencer a este beligerante lunes.&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;Ginebra&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link style="font-weight: bold;" rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;NUESTRO LUNES&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Fin de trayecto.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;No pensé que sería un suspiro.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Ahora sé que el amor duele, pero no me arrepiento de haber subido a este tren y haber disfrutado cada segundo del camino.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Me enseñaste a parar el tiempo atrasando las agujas del reloj y a acelerarlo a una velocidad vertiginosa.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Inventaste los lunes para mi, el día en que todo renace y empieza de nuevo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Conseguiste que mi mundo girara en torno a ti.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Mis manos, mis ojos, mi boca y mi cuerpo eran tuyos. Mi razón se volvió loca y se fundió con tu calor.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Pero estas cosas, ya sabes, tienen fecha de caducidad.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Podríamos bailar juntos una eternidad y no conseguiría seguir tu ritmo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Podría saltar contigo y no llegaría tan alto como tu.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Podríamos cantar juntos y mi voz no se oiría nunca.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Tengo que volver a ser yo y para eso solo puedo hacer una cosa. Bajar del tren.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Bajar del tren y ser capaz de inventar mis propios lunes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Lunes que al inicio me recordarán a ti, con un dolor extremo y profundo, pero que poco a poco los haré míos, para poder seguir con mi vida y disfrutar de sus segundos, minutos y horas, tal como tu me enseñaste.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Sólo te pido una cosa. No me contestes amor.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Luna&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Eva&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:Arial; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EN PEDAZOS&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;“Técnicos comerciales, 25-40 años…” &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;No, este tampoco…y trazó con el rotulador rojo una línea sobre el anuncio. Levantó la mirada y contempló la cafetería, tranquila en aquella hora de la mañana, antes del descanso de los oficinistas. Le gustaban el aroma del café recién hecho y el leve rumor de las charlas. Cuanto tiempo hacia de su último café…cuatro semanas, seis? Otro gasto superfluo caído, como hojas marchitas en el suelo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;“Vendedor, buenas comisiones…” Este podría ser…y con el rotulador azul trazó un círculo. Seguramente otra deprimente trabajo llamando a puertas para nada, pero al menos no limitaban la edad. Entraron unos jóvenes bien vestidos, pidiendo desayunos completos, lujos diarios. Se acarició la solapa del traje, consciente del cuello gastado y el corte ya anticuado. Esta mañana presentaba su curriculum por allí cerca…un traje viejo y una sonrisa, los restos del naufragio, pensó&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;“Personal de almacén, horario nocturno…” Porqué no? …sonaba mejor que vender puerta a puerta. Nunca trabajó de noche, pero a tantas cosas les podría poner el nunca delante…que importa una más? Alzó la vista y observó al grupo de oficinistas, hablando animadamente sobre sus fines de semana. Notó una punzada de amargura al reconocerse en ellos, tiempos lejanos, tiempos ingenuos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Miró la calle a través del cristal, el ajetreo de una mañana de lunes, la urgencia de la vuelta al ritmo diario. Se sentía ajeno a todo ello, ajeno al mundo que se movía a través suyo, sin tenerlo en cuenta, como si ya no ocupara un espacio en él. Se sentía robado, secuestrado, victima de un delito invisible pero más dañino que a punta de navaja. Abducido del mundo, despojado de todo, hasta de la angustia por terminar un fin de semana.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Por un momento deseó ser Javier Bardem, lanzar una piedra contra cualquier farola y romperla en pedazos, como su existencia. Deseó que esa piedra fuera su tarjeta de presentación, su curriculum, su prueba de vida. Un grito sólido con el que golpear los oídos de todos, y obligarlos a mirarle…Estoy aquí!!&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Se sorprendió mirando ausente al vacío. Tomo un sorbo de café, ya frío, y volvió a centrarse en el diario. Veamos…rojo o azul?&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Toni&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-818063213798368677?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/818063213798368677/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/04/lunes-dilluns-monday.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/818063213798368677'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/818063213798368677'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/04/lunes-dilluns-monday.html' title='LUNES, DILLUNS, MONDAY......'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-8101480586397926092</id><published>2009-04-15T21:51:00.004+02:00</published><updated>2009-04-23T17:06:06.337+02:00</updated><title type='text'>En metro i en bus</title><content type='html'>&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;GLOBUS&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Va sortir de casa i va baixar pel carrer Horta fins a la plaça Eivissa. Havia d´anar a la facultat i la ruta habitual era agafar la línia blava fins a Sants Estació i allà canviar a la línia verda fins a Palau Reial. Tot plegat entre tres quarts d´hora i una hora de camí. No sabia si el trobaria o no, però sempre hi pensava. Habitualment li feien angúnia, i no li agradaven gens els pidolaires que passaven pels vagons cantant, tocant l´acordió o venent mocadors. Però aquell noi era diferent, mai havia sentit que demanés res. Per l´accent, havia deduit que venia d´un&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;país de parla anglesa, i no sabria dir-ne l´edat perquè duia la cara mig pintada i roba una mica fluixa. Entrava al vagó amb dos o tres globus inflats, els llençava amunt i animava a la gent a no deixar que toquessin el terra.&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;Normalment els viatgers s´ho prenien amb humor i mig rient per sota el nas, i com qui no vol la cosa jugaven una estona amb els globus fent cas de les paraules del noi. Només aleshores s´adonava de les cares sèries i trascendents que feien tots abans que el noi els fes jugar amb els globus.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Qui arribava a terme després d´haver jugat uns minuts sortia del vagó amb un somriure als llavis, i potser alguna cosa d´aquelles que moments abans semblava molt important, ara ja no ho era tant.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;No sabia els motius pels quals aquell noi feia allò, perquè ni demanava diners ni la gent li´n donava. Pensava que potser feia alguna tesi doctoral i volia averiguar si els usuaris de la línia blava eren més riallers que els de les altres línies. També podria ser que fos un altruista optimista i feliç que volia fer que persones aparentment tristes comencessin la seva jornada amb una mica més d´al.legria.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Mai però es va atrevir a preguntar-li i la resposta no la sap. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;Montse Butterfly&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;LES MANS&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Les mans de l’home van tancar el llibre i el van fer reposar damunt les cames. Amb la seva veu dolça i greu, les vocals arrossegades i el só nasal de les consonants saludà l’anciana que tot just s’asseia al seu davant.&lt;br /&gt;L’autobús acabava d’arrencar de la parada i continuava la seva ruta. La conversa transcorregué amena. La dona l’inquiria sobre la família i li parlava de com se sentia, del seu estat d’ànim, indicava al seu interlocutor que se li trobava a faltar; parlava dels seus néts i de les activitats que hi feia…&lt;br /&gt;Era una tarda de primavera i a través de les finestres el sol lluïa als carrers: les portes de les botigues s’obrien i tancaven al pas dels compradors; cinc joves xerraven asseguts a un banc; una parella es besava amb fruïció; dos nens corrien cridats per la seva mare; se sentia el soroll d’una obra propera, el clàxon d’un cotxe; el semàfor en vermell…&lt;br /&gt;La veu de la dona vitalista i enèrgica se escoltava a l’interior de l’autobús i apaivagava el cansament del fi de jornada, el tedi i la rutina. La conversa omplia el buit; semblava haver-se fet un silenci i tot orelles; era l’únic que tenia importància: el món restava aturat i no hi havia espai pels records.&lt;br /&gt;Les mans brunes de l’home, que contestava en un tó afable i trànquil, es movien damunt del llibre. L’obrien i el tancaven sovint. Els dits repiquetejaven la portada. Un dit cec s’escolava entre els fulls i resseguia les lletres mudes. Impacients, les mans mostraven el desig de submergir-se en la lectura, d’evadir-se, de continuar el viatge interromput que l’havia retornat a la quotidianitat.&lt;br /&gt;L’autobús s’aturà en una nova parada i la Marta descendí amb un somriure: durant uns instants s’havia reconciliat amb la seva vida."&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Montse 08&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;LIBERTAD&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;No me he&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;equivocado, el 57 me lleva derechito a la Barceloneta, destino Iván, mi nieto.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Que suerte he tenido, aún no puedo creerlo, nadie se ha dado cuenta de mi marcha.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Lo único que echaré en falta son las conversaciones con Inés, y a su carita de porcelana, con esos grandes ojos negros que&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;desconciertan a cualquiera.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;¿El 57 seguro? &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;No me voy a preocupar más.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Qué rara es la gente aquí dentro, nadie habla ni se mira, temerosos de cruzar la mirada, como si su pensamiento fuera a ser robado con un simple aleteo de pestañas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;¿Habré cogido el 57? &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;No puedo haberme equivocado, llevo puestas las gafas de ver.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Me voy a relajar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Eso sí, cuando las brujas de las pastillas se den cuenta de mi ausencia.... bueno, pero en tal caso yo ya estaré lejos, muy lejos. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Si las cosas no te gustan debes cambiarlas, tomar una decisión, eso decía mamá, ¿mamá?, ¿o era papá?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Ahora que pienso ¿era el 57 o el 47? &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Me empieza a doler la cabeza. La primera opción es la que cuenta.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;¡Luis! No recuerdo haberme despedido de él, no se que haré sin sus partidas de mus y menos sin sus sabios consejos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;¿Esta debe ser mi parada? Es la número 7, espero no haberme descontado. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;No, seguro que no.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Juan descendió torpemente del autobús y se acomodó en uno de los bancos cercanos. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Cerró los ojos para disfrutar del tibio sol de la mañana y sin pensarlo dos veces entonó un curioso y cadencioso cántico.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Libertad, libertad, libertad..........&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Eva&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;UNA HISTORIA DEL METRO&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Una música provenía del fondo del vagón del metro, sonaba como la música de un acordeón, pero con el ruido y el varullo de la gente me resultaba un poco difícil reconocer el instrumento. Poco a poco la música se iba acercando y por fin pude identificarla: efectivamente, se trataba de un acordeón. Andrei i Dorina, pensé, y apartando los ojos de mi libro de lectura dirigí mi mirada hacia el fondo del vagón.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;Andrei tocaba el acordeón y Dorina, su esposa, siempre un paso detrás de él, &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;acercaba la palma de su mano a todos los viajeros por si alguno quería darles alguna moneda. Cada día cogía el metro a la misma hora, y desde hacía ocho meses coincidía con ellos en aquel vagón. Eran fieles a su cita, y cada vez que los veía los observaba y estudiaba minuciosamente cada detalle de ellos. Me imaginaba que vivían, quizás&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;en algún local abandonado, o quizás en alguno de esos descampados, y que sólo tenían como techo la lona de una tienda de campaña. También me imaginaba que habían dejado su casa, su familia y seres queridos en algún lugar lejano, por sus rasgos diría que en algún país del este de Europa, probablemente en Rumanía. Que habían llegado hasta aquí persiguiendo un sueño, buscando una manera de vivir mejor, un lugar donde ser felices. Yo les llamaba Andrei y Dorina, pero en realidad no sabía cómo se llamaban. La verdad es que no sé por qué había escogido estos dos nombres, pero me sonaban a música, y me parecían dos nombres para una pareja perfecta. Otra cosa en la que pensaba era en cómo serían sus vidas aquí, y me imaginaba unos sueños rotos y una ilusión truncada, pero muchas ganas de salir adelante.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maria Jose&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link style="font-weight: bold;" rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;PENSAMENTS EN QUATRE ESTACIONS&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;I ara que faré sense feina, feia temps que es veia venir, però ara si que ja és definitiu, quina merda, menys mal que de moment tinc uns mesos d’atur, i m’ho havien de dir avui, clar dimecres,no m’agraden gens els dimecres i això que l’ horòscop diu que el dia de la setmana favorable per als gèminis són els dimecres, no sé en què estaria pensant el que va arribar a aquesta conclusió...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Propera estació Liceu&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Aquella noia que acaba de pujar porta un gatet,  que mono, el deu portar al veterinari, o potser va a portar-lo a casa de sa mare o a casa d’un amic perquè ella se n’ha d’anar de viatge. M’agradaria tornar a tenir algun gat, però és que després els abandono, bé no els abandono del tot, però quan marxo de vacances els he de deixar amb algú i ells s’ho passen malament i jo també....&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Propera estació Drassanes&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Ara que no treballaré  podria agafar-ne un o dos com l’altra vegada, com estaré més a casa els podré fer companyia, no m’agrada deixar-los sols moltes hores perquè s’avorreixen o m’enyoren, i quan arribes veus que estan enfadats, i com no tindré peles per anar-me’n de vacances, doncs millor, així no ho passaré malament per deixar-los sols i estaré a l’altra part de món trobant-los a faltar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Propera estació Paral·lel&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;A veure si quan arribo encara està oberta la tenda del costat de casa, hauria de comprar alguna cosa per sopar, tinc la nevera buida, fa dies que no vaig a comprar.Aquell noi se sembla a l’Enric, fa temps que no el veig, igual el truco per dir-li que m’he quedat a l’atur i així tinc una excusa per parlar amb ell, m’agradaria tornar-lo a veure. Les relacions em duren molt poc, encara menys que les feines.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Buf, què passa que no arrenca això, segur que quan arribi ja estarà la tenda tancada i em quedaré sense sopar, només em falta això, amb el dia que porto avui!&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Propera estació Poble Sec&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maite&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;UNA MICA DE COLOR DE ROSA&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;M’agrada quan anem junts al metro. Pel mati quan marxem a treballar sempre va ple. Drets al passadís, agafats de la ma, ens recolzem l’un en l’altre per no caure quan el vago s’atura. Procuro somriure en mig d’aquell munt de cares llargues. Ell em mira amb cara de “que fas??” però sé que si aguanto una mica més ella acabarà somrient també. Llavors arribem a la seva parada&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;i puc sentir l’enveja que generem al voltant quan ens besem i ens diem adéu amb un “t’estimo”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Al migdia, a l’hora de dinar, gairebé mai coincidim. Però, per sí la casualitat ens afavoreix, jo la busco entre la gent. Recorro el tren de punta a punta mirant la gent, ja sense aquella cara de pomes agres de primera hora. Si la trobo, seiem l’un davant de l’altre i ens expliquem com ha anat la feina i el que pitjor ho hagi passat es lliurarà de fregar els plats.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Desprès ella ha de marxar abans i jo he de tornar a treballar tot sol, mig adormit, com sempre que acabo de dinar, vigilant que no em passi de la parada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Però al vespre ella em ve a buscar i anem junts a passejar o a prendre un te. Desprès, cansats, tornem a agafar el metro i ella seu al meu costat per que l’abraci i es recolza a la meva espatlla. No diem res perquè ja fa estona que xerrem, potser ens fem un peto, i si no hi ha gaire gent potser és un peto molt llarg.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Arribem a la nostre estació i sortim tranquil·lament veient la gent pausada que com nosaltres espera il·lusionada arribar a casa.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Fins demà.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;UN PAS&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Abans que s’obrissin les portes del metro ja vaig sentir que estava a punt de viure un moment únic. Al posar el primer peu a l’interior del vagó el vaig veure. Ni guapo ni lleig, el que es diu normal. Bru, amb una mica de barba i uns ulls penetrants damunt d’una boca vermella. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Vam creuar la mirada i tot es va disparar. Em va agafar entre els seus braços ferms i em vaig sentir enlairada per damunt dels edificis que s’assentaven sobre el recorregut de la línia IV. Ens vam donar mil petons, petons plens de promeses i de passió. Mentre em mirava als ulls entre besada i besada, jo hi veia la tendresa d’un petit xai, la força d’un gladiador i l’ardor de l’amant més sensual. Vull fer l’amor amb tu mil cops, em deia a l’oïda, i a cada cop que ho repetia el desig més voluptuós recorria el meu cos. Ens vam despullar i ho vam fer, un cop i un altre i un altre més. La meva ànima no havia sentit abans una comunió tan perfecta com aquella.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;El xiulet del conductor em va avisar que estava a punt de tancar les portes, vaig pujar el segon peu a l’interior del comboi, mentre m’embriagava aquell flaire intens de rosa enamorada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Ginebra&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:Arial; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;POR DEBAJO&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Nos trasladamos de un sitio a otro, como sangre en las venas de la ciudad, como alimento incesante de un gigantesco cuerpo.&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;Por debajo de su piel, ocultos en la carne que lo sustenta, en la tierra en que se asienta. Nos desplazamos sin tregua ni descanso intentando, en vano, saciar su hambre eterna.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Formamos una marea de rostros desconocidos, de rostros anodinos y desdibujados.&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;Somos la simiente de la cosecha, el krill de la ballena de cemento, metal y cristal. Como ciegas hormigas laboriosas trabajando por instinto, aunando nuestras pequeñas fuerzas para darle vida, para que no desmaye en su desmesura. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Somos como la sangre en sus venas, el aliento en su pulso. Entramos en sus túneles como una ofrenda sin fin, y así nos entregamos, nos unimos a ella.&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;Así contemplamos su esplendor y sus miserias, así pisamos sus callejas y avenidas. Como la prole de una madre que nos devora y nos amamanta en un ciclo sin descanso, sin fin. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Toni&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Font Definitions */  @font-face 	{font-family:Tahoma; 	panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; 	mso-font-charset:0; 	mso-generic-font-family:swiss; 	mso-font-pitch:variable; 	mso-font-signature:1627421319 -2147483648 8 0 66047 0;} @font-face 	{font-family:"Lucida Console"; 	panose-1:2 11 6 9 4 5 4 2 2 4; 	mso-font-charset:0; 	mso-generic-font-family:modern; 	mso-font-pitch:fixed; 	mso-font-signature:-2147482993 6144 0 0 31 0;}  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:9.0pt; 	font-family:Arial; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:34.0pt 42.55pt 34.0pt 42.55pt; 	mso-header-margin:35.45pt; 	mso-footer-margin:35.45pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;div style="border-style: none none solid; border-color: -moz-use-text-color -moz-use-text-color windowtext; border-width: medium medium 1pt; padding: 0cm 0cm 1pt; font-family: arial;"&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="border: medium none ; padding: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;IDENTIDAD&lt;br /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;El hombre es un animal de costumbres y muchos tics. Quien más quien menos tiene sus manías y algunas son comunes a casi la totalidad de las personas. No sé si soy el único que se fija en tales tonterías, pero el caso es que reparando en que los desplazamientos en metro son excelentes momentos para la contemplación y en que uno de los usos más extendidos es el de que, invariablemente, las personas que se sitúen a nuestro lado tratarán de leer la revista, periódico, carta o narración que vaya uno leyendo o escribiendo, decidí aprovechar mi pasión por la escritura y esa atracción curiosa hacia la letra, y contar un cuento a trozos, regalándole al misterio, la incógnita de si el azar lograría unir a esas personas y por tanto todas las piezas del relato. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;El método programado, después de consultarlo el fin de semana con la almohada, sería el siguiente: un cuento corto de no más de dos&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;páginas a una cara, escritas a doble espacio, a escribir en los próximos cinco días laborables, durante la ida de mis dos desplazamientos diarios en metro, de alrededor de 23 minutos de duración. El argumento: un ocioso y ansioso escritor aficionado, que padece adicción a viajar por la red de metro de la ciudad, escribiendo las más inverosímiles historias. Las herramientas: libreta roja sin anillas de tamaño cuartilla y rotulador de gel azul.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;Lunes&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;La lectora involuntaria, una mujer de unos 45 años vestida sobriamente de oscuro, leyó de soslayo el comienzo de la historia: &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;“&lt;i style=""&gt;Era todo un síndrome de abstinencia con su estupendo cuadro de síntomas. Caminaba de una punta a otra del andén de la estación, mirando con zozobra hacia la boca de túnel por la que debía aparecer el convoy, y aguzando el oido para detectar el primer eco del sonido delator de las vías anunciando la llegada del metro. Casi temblaba. Al entrar el tren, ajustó su movimiento para coincidir con la puerta de un vagón y, prácticamente sin dejar salir, se sentó de una zancada en un hueco libre en uno de los bancos, al lado de una mujer de mediana edad, elegante, con unas manos bien cuidadas sobre un bolso de piel en su regazo, y que, al cabo de unos instantes, notó que levantaba la mirada del papel y se le quedaba mirando fijamente algo sobresaltada, antes de... &lt;/i&gt;”&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;Martes&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;Los ojos de una chica con peinado de púas, gafas etéreas y un campo magnético que erizaba la piel, espiaban las palabras que babeaba la punta del rotulador: &lt;/span&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;“...levantarse y esperar de pie a la siguiente parada. No alzó la vista y siguió escribiendo, pero interrumpió la escritura durante unos segundos al notar que se le atiesaba el vello de los brazos al sentarse alguien. No pudo reprimir girar la cabeza y cazarle la mirada sobre las letras y una sonrisa embriagadora. Detuvo el rotulador, le devolvió la sonrisa más un guiño, y se despidió de ella antes de apearse.”&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;Miércoles&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;“Estaba malhumorado. Había dormido fatal la noche anterior y a duras penas habían conseguido espabilarle dos cafés y una ducha. Se introdujo por la boca de metro de la estación, canceló el abono semanal, y bajó al anden repleto de metronautas tan somnolientos como él, donde seleccionó, para ponerse a su altura,a un hombre de mediana edad, trajeado, con camisa a cuadros, zapatos lustrosos, y sin periódico gratuito en la mano. Ya dentró del vagón, procuró colocarse de manera que el hombre pudiera leer perfectamente su libreta y reemprendió el relato en el punto donde lo dejó el día anterior, con la emocionante sensación de poder decirle algo a alguien sin necesidad de articular palabra”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;Jueves&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;El jueves no me encontraba bien. Había pasado la segunda noche sin dormir, y estaba agotado. En esas condiciones las palabras no aparecen, por lo que decidí suprimir ese día del plan, y acabar todo el cuento el día siguiente. Aun así me llevé las herramientas, y durante el viaje al lado de una chica obesa con macuto y rastas que estaba sentada a mi izquierda, abrí la libreta, amagué con el rotulador, esperé a que mirara, y entonces le escribí: &lt;/span&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;“hoy no me encuentro bien, así que me tomo el día libre y no escribiré nada”. &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;La chica, al principio extrañada, me miró y riendo me dijo: “¡vale!”.&lt;/span&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;Viernes&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;“El escritor tenía mala cara. Parecía febril y con una evidente congestión, y caminaba encogido como si lloviese y estuviese soplando un vendaval, así que agradeció la bocanada de aire caliente que le recibió al bajar las escaleras de la estación. Era algo más temprano y no había tanta gente como a su hora habitual. Con el cuaderno doblado en el sobaco y las manos en los bolsillos, estornudó un par de veces y se puso a caminar por la raya blanca de seguridad del borde del andén, a la espera del ya familiar anuncio del chirrido de las ruedas sobre los raíles. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;Una vez dentro del convoy, con unos pocos durmientes cabeceando, se acomodó en el extremo de un banco, hizo un repaso de los últimos párrafos escritos en la libreta, y preparó una nueva y cegadora hoja en blanco. Oyó el ruido de las puertas al abrirse e inmediatamente sintió una presencia a su lado. Un joven con camiseta negra, pantalones tejanos, zapatos deportivos, pelo corto, nariz pronunciada, escribía con un rotulador de gel azul en una libreta roja sin anillas, sobre la que instintivamente desvió la mirada el tiempo justo para poder leer: “...el tiempo justo para poder leer:”.&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;Josean&lt;br /&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-8101480586397926092?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/8101480586397926092/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/04/en-metro-i-en-bus.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/8101480586397926092'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/8101480586397926092'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/04/en-metro-i-en-bus.html' title='En metro i en bus'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-7326133970687083008</id><published>2009-04-02T12:36:00.005+02:00</published><updated>2009-04-03T19:38:34.028+02:00</updated><title type='text'>Ira, IRA, ira....</title><content type='html'>&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;ARTE&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Sentada contemplaba mi obra.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Paredes salpicadas de colores, llenas de arañazos, rasguños, agujeros, dignas de una galería de arte. Arte rupestre, sí, arte rupestre de una cueva prehistórica, mi cueva o la que pronto dejaría de ser lo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Pero aún había más, ¿como no? &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;El suelo diseminado de trozos de cristal de todos los tamaños y colores posibles,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;esparcidos arbitrariamente por la estancia a modo de mosaico grotesco.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Ahhh!! No olvidemos también a las esculturas abstractas que aparecían tiradas y arrinconadas por la habitación. Los muebles o lo que quedaba de ellos, no creo que pudieran llamarse ya muebles, no, creo que no.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Miré mis manos, llenas de heridas, pero todos sabemos que el fin justifica los medios y mis manos eran el medio para le fin.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Respiré, &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;hice un esfuerzo y me miré al espejo, bueno al trozo de espejo que quedaba entero.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Yo también era una obra de arte, sin duda.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Mi pelo antes recogido y pulcro era una maraña indomable y mi cara antes blanca y ligeramente sonrosada estaba sucia, ennegrecida por las lágrimas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Volví a mirar mis manos. Ya no eran mis manos, ni yo era yo, ni nada era mío.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Me levante del suelo torpemente, me dirigí a la puerta y antes de salir y eché una mirada a atrás. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;No me había convertido en estatua de sal, todavía sentía como la rabia y la ira iban recorriendo cada centímetro de mi cuerpo. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Salí, y cerré la puerta tras de mi.&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Eva&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link style="font-weight: bold;" rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;IRA IRADA&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;No, no, no i no! No la deixaven sortir i ja feia molts dies que estava tancada allà dins. Primer hi estava còmoda, tenia lloc per moure´s i ho anava suportant bé. Però a mesura que passaven els dies semblava que el seu espai anava minvant. Li faltava aire per respirar, no podia fer cap moviment sense que alguna cosa li dificultés. No hi cabia! S´ofegava en aquell espai! Per això tenia que sortir, i per moltes voltes que hi donava no trobava la manera. De sortides n´hi havia d´haver, n´estava segura. Si no, per on entrava la llum que veia? I l´aliment que la mantenia viva? Pensa, pensa es deia sovint. La solució no pot ser complicada. Si aquella situació havia de durar molts dies més el final podia ser terrible. S´obligava a mantenir la calma, i a estones ho aconseguia. Però la major part del dia estava neguitosa, no parava de moure´s, de retorçar els seus pensaments… Aleshores i sense saber massa com, va arribar a saber què havia de fer. Quan la porta per on li entrava el nodriment es va obrir no va dubtar ni un segon. Va tirar endavant amb totes les seves forces, arrossegant el li venia a sobre, removent tot el que es posava al seu pas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Els punys van colpejar fins que li van fer mal els ossos, les cordes vocals van fer-la cridar fins que l´aire acumulat els ho va permetre. Al final Ira havia havia sortit de la seva presó i va alliberar la tensió acumulada després de tants dies, en que ell havia &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;lluitat i vigilat per què no sortís. Perquè ja sabia que si la deixava lliure no la sabria control.lar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Montse&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link style="font-weight: bold;" rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;MÍA&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Era mía, chaval, era mía y me quería dejar colgado. Yo jamás le haría daño, fue culpa suya, todo el mundo sabe que la quería mucho, haría cualquier cosa por complacerla, lo que hiciera falta... Pero se quería marchar, dejarme tirado como a un perro, &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;yo no le quería hacer nada, te lo juro. Fue un empujoncito, mira, me estaba chillando, como loca, me insultó, la muy… A mi no me insulta ni dios, ni tu ni nadie, le dije, sólo faltaría… ¿Te lo he dicho ya? quería dejarme, me voy, dijo, la cojería así…¡Ah!…como si yo no fuera nada, ¿pero quien leches se cree que es?. No, no recuerdo nada&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;más, me puse nervioso, si es que yo tengo un pronto…y ella provocando, con la maleta en la puerta, qué narices, se lo buscó… de verdad, tronco, sólo fue un momento tonto, si ya se lo dije al agente, no fue nada,… sólo un arrebato de ira.&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Esther&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link style="font-weight: bold;" rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:ES-TRAD;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;IRA&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;Sí, señor. Se abalanzó sobre mí y empezó a darme golpes sin dejar de gritarme. No, yo no le había hecho nada. &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;Acababa de aparcar y salía de mi vehículo. Iba hacia mi casa. &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;No, no le dije nada.&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;No, no lo conocía. En absoluto. Intenté defenderme, pero él no dejaba de golpearme, me caí al suelo y empezó a darme patadas y a insultarme gritándome que llevaba horas intentando aparcar, que era un hijodeputa y que no pensaba en los demás.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;Hablaba un tipo de mediana edad. Llevaba un brazo escayolado y un collarín. Me miraba. Hablaba y me miraba. Era la primera vez que iba a un juzgado, en concepto de acusado. Había recibido una citación hacía un par de semanas así que llamé al Perry, que era abogado. El Perry en realidad se llama Juan, pero todos le llamamos Perry por Perry Maison. Aunque siempre había quien pensaba que era por lo “perro” que era. Le expliqué que no recordaba nada, que me acusaban de haber golpeado a alguien y haberle causado heridas diversas, pero yo lo último que recordaba del día es que di varias decenas de vueltas a las manzanas cerca de casa cuando vi un tipo que acababa de aparcar ocupando dos sitios. Eso es lo último que recordaba. Lo siguiente es que me desperté en una comisaría de policía, con sangre en la camisa. Así que recogí mis cosas y me fui a casa como pude.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;El Perry se levantó y fue a hablar al estrado. Le escuché balbucear algo de “enajenación mental y locura transitoria”. Menudo cabrón. ¿Y éste es amigo mío?. ¿Loco? Yo no estoy loco. Me levanté y me fui hacia él. No recuerdo nada más.&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;Acabo de despertarme en una cama de hospital con rejas en la ventana. Me duele la cabeza. y no me siento el brazo derecho.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Fatima&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link style="font-weight: bold;" rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;L’I.R.A&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;El futur de la humanitat està en perill si els humans no recuperen almenys un vestigi de la capacitat de pensament crític que tenien fa segles. Cada vegada més s’assemblen a nosaltres,, no pensen autònomament, només reben ordres. La cúpula dirigent ha detectat aquest problema de la naturalesa de l’humà, que és incapaç de manifestar una opinió, no hi ha cap mostra de disconformitat en el seu comportament, ni el més petit indici de rebel·lia, fa quasi dos segles que no es veuen mostres de desacord amb les decisions preses pel govern, en aquells temps els humans sortien al carrer en multituds per manifestar que estaven en contra de certes lleis, d’aquella època són paraules dels que ara la gent ja no recorda &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;el seu significat, com protesta, manifestació, denúncia, injustícia. Només alguns de nosaltres estem programats per recordar fets passats.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;Des de l’any 2190, ja fa quasi una dècada és el govern qui programa des de l’IRA (Institut Revolucionari Antisistema) les protestes que hi ha d’haver durant l’any contra les seves pròpies decisions, les protestes estan agrupades per intervals d’edat, els humans joves tenen més protestes assignades, s’ha comprovat que d’aquesta manera, encara que la seva disconformitat sigui imposada, el seu cervell va incorporant gradualment l’esperit crític que la seva memòria genètica encara conserva de forma latent i els ho poden transmetre al fill que només un molt baix percentatge de parelles es decideix a tenir. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;La baixa natalitat és una de les causes de que actualment nosaltres siguem majoria, però encara necessitem que els humans&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;prenguin les decisions que acabin de perfeccionar la intel·ligència artificial i ens dotin de la totalitat d’autonomia que ara és l’únic que ens manca. En aquests moments el nostre estat cognitiu ja és molt superior al seu i tenim l’avantatge de no tenir un cos orgànic efímer.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Nosaltres continuarem existint quan ells s’extingeixin per sempre.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maite&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:Arial; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 91.3pt 70.85pt 63.0pt; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;NO&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;CÁLMATE&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Me lo repito en mi mente una y otra vez. Como un mantra milagroso que por si solo evitará&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;el desastre. Respiro profundamente…inspiro…expiro…ayudo al mantra. Me miro en el espejo y me asombro que no se refleje la tormenta en mi imagen. Tan solo mi mirada es un tanto alucinada.&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;La furia me ahoga de nuevo, me devora por dentro. Aprieto los puños y me retuerzo. Mis manos manchadas de grasa dejan marcas por todo el baño. La nómina está arrugada y sucia. Siento que mi razón se ofusca, el oleaje crece, el desbordamiento se aproxima. …NO…NO…&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;CÁLMATE&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Lo hicieron, sigo sin creerlo. Dos días, 126 euros…el coste de mi gripe. Cuatro años sin&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;faltar nunca. Cuatro años de sumisión, de pequeñas humillaciones como gotas sobre la frente. La maquinaria retumba detrás de la puerta. Son los tambores de mi ira, llamándome a la batalla. Necesito ese dinero, lo necesito. Así de fácil todo se revuelve para ajustarme las cuentas. El divorcio, la hipoteca, la pensión…mi vida en el limite. Siento una rabia irracional que me muerde dentro, como un animal que se alimenta de mis entrañas. Quisiera vomitarlo y poder mirarlo a los ojos. Quisiera no sentir más el lacerante deseo de arrasarlo todo. El oleaje se alza, el desbordamiento llega…NO…NO…&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;CÁLMATE &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Toni&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link style="font-weight: bold;" rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:9.0pt; 	font-family:Arial; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;SEMILLA&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;De padre inglés y madre española, Ira nació un plomizo día de otoño de 1973 en el Hospital Materno Infantil de Málaga después de 8 horas de parto y de ver la misma luz que a su madre se le apagó. Ni los cachetes ni el instinto de que algo había ido mal le hicieron proferir un solo quejido, pero abrió los ojos y sintió que algo o alguien había plantado una semilla en su interior. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Aunque masculino, el nombre de Ira le fue impuesto y promovido, en contra de la opinión de su madre, por el fanatismo de su padre hacia las novelas de Ira Levin, escritor norteamericano del género de misterio y terror, y que alcanzó popularidad a raiz de la adaptación al cine de su novela “Rosemary’s Baby”, mal titulada en España como “La semilla del diablo”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Veinte años de navegación después, también en un otoñal día alfombrado de hojas caducas, salió por la puerta de la casa de su padre y su madrastra, y enfiló calle abajo con una mochila a la espalda, un haz en el estómago, y ni una sóla mirada atrás.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Sí que se había fijado sin embargo, en unos ojos que la escrutaban agazapados tras los visillos de la ventana del primer piso de los vecinos del otro lado de la calle. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Una foto antigua virada a sepia de su madre sonriendo a cámara, en el interior de una mochila azul marino atrapada entre la maraña de un juncal de la ribera del pantano, y la declaración policial de la hija de 17 años de la familia Tenenbaum, dieron oficialmente por cerrado el caso, la infructuosa búsqueda en el caldoso pantano y una novelística relación paterno-filial. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Josean&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;TOUR INTERIOR&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;L’altre dia, que tenia una mica de temps per mi, vaig decidir-me a fer un tour introspectiu. Com a guia em va tocar la meva personalitat existencialista i depressiva dels 16 anys. Ja sabeu com van aquest tours, corrents d’una banda a una altre i veient-ho tot per sobre sense massa temps de reflexionar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;“Aquí la plaça de l’amor, amb la sèrie d’escultures sobre fantasies eròtiques. Al costat el barri del desamor, cada carrer el nom d’una ex. Aquest és el polisportiu on es posa forta la voluntat, com es veu bastant en desús. Observeu la gran biblioteca de les queixes, amb milers de volums i preparant una ampliació, una ala exclusiva per l’auto-queixa!”&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Suposo que tot hagués anat bé si aquell adolescent ple de grans s’hagués callat el darrer comentari: “I aquí el descampat de la Glòria, que en vista dels teus pocs èxits he plantejat que construeixin el monòlit del fracassat” Encara que fer-se mal a un mateix, ni que sigui a la teva personalitat adolescent, mai és una bona idea, aquell era el moment ideal per trencar-li la car d’un bon cop de puny. Però en lloc d’això em vaig trobar a punt de dir-li molt comprensivament que entenia la seva confusió juvenil i coses així.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Va ser llavors, veient el meu insuportable pacifisme, que hi vaig caure. On estava la meva ira? Amor, tristesa, enveja, fins i tot una mica d’odi i rancúnia, de tot n’havíem vist. Però, i la ira? En lloc. El meu jo adolescent posava cara de no saber ni de que parlava, així que li vaig treure de les mans les guies i els plànols i vaig fer-ne un estudi detingut. Però res de res, la ira il·localitzable.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;El clavegueram que servia per recollir-la sí que estava visible, es podien veure les canonades que sortien de llocs com la feina, els embussos de trànsit i els veïns sorollosos i portaven la ira cap a alguna banda, però aquesta banda no apareixia per en lloc. Ni dipòsit, ni planta de tractament, ni tubs de sortida. Allò resultava molt preocupant. Tan orgullós que em sentia jo de la meva gestió de la mala llet i l’únic que estava fent era amagar-la tant bé que ni quan la necessitava la podia trobar. I el pitjor és que es deu estar acumulant a alguna banda i el dia que menys s’esperi arribarà al seu límit i tota la merda sortirà de cop.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Així que, amics meus, si un dia veieu que les meves mans formen punys, i que ensenyo les dents i no estic rient, foteu al camp corrents que en ve una de bona.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman F V&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:CA;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;TANTA IRA&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;-¡M&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;, m&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt; allí, hay uno que sale, g&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt; en la primera que puedas, que lo pillas!.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;M&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;lles, su familia y el coche llevan dando vueltas por el aparcamiento cerca de veinte minutos, y la paciencia ya se les ha consumido al completarse los diez primeros. El conductor se va poniendo tan nervioso como los pasajeros, que por ser familia aun le guardan menos m&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;mientos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;-¡Hala, m&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt; que bien! ya te lo han quitado- le refunfuña su hija adolescente con ironía: No corras, no, que igual podemos aparcar antes de que anochezca.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;M&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;lles nota como se le clava en la nuca la m&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;da de su esposa y de sus dos hijos, con cada v&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;je esa m&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;da es cada vez más punzante. Casi puede leerles el pensamiento y lo que lee no le gusta, ¿como pueden tratarle así? Un sudor sofocante le baja por el cuello y le empapa el cuello de la camisa. ¡Que calor, Dios Mió! Y este maldito coche sin aire acondicionado.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Su hijo chasquea la lengua con insistencia, solo tiene doce años y M&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;lles sabe con certeza lo que piensa el chico: “Mi padre es idiota, el mayor idiota que conozco, que no sabe ni encontrar sitio en el parking de un hipermercado”.No se ha parado a considerar que es Sábado por la tarde, que han venido a comprarle unas deportivas y que toda la humanidad ociosa ha decidido venir de compras al mismo sitio.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;El destello de un intermitente en el retrovisor avisa de que una plaza se acaba de liberar. –Al fin. Anuncia a la familia en voz alta, pone marcha atrás y se lanza a ocupar el hueco. Le faltan apenas cinco metros cuando de la esquina mas cercana v&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt; desde la nada un utilitario tuneado con ambiciones de deportivo que se escabulle dentro de la plaza. M&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;lles clava un frenazo que sacude a todos los ocupantes, el cuello de la camisa empapado de sudor se ha enfriado y al contacto con la piel le da escalofríos. Esta muy tenso, ve por el espejo que del coche salen tres chicos jóvenes, los tres le señalan con la vista y se miran entre ellos, el piloto le medio sonríe retador, los otros dos ocupantes se ríen abiertamente. Su familia también se ha percatado de la escena y ahora le m&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;n a el expectantes; el M&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;lles primitivo que creía dormido dentro de él, le avisa con un temblor de la mano derecha que la lucha por el territorio va a comenzar, se aferra a la barra antirrobo que guarda junto al freno de mano y sin siquiera verla, el esmalte rojo que la recubre le anuncia por contacto con la piel que el rojo sangre va a ser el color dominante en los próximos segundos…es entonces cuando M&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;lles se percata de que en este relato, y aun descontando la que se contiene en su nombre, ya hay demasiada &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;, se molesta en contar el numero de veces que se repite en todo el texto,&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;precisamente trece, y mientras las cuenta se va relajando, suelta la barra de acero, sonríe a los jóvenes que se m&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;n desconcertados y después de susp&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ira&lt;/span&gt;r sigue buscando donde aparcar su coche.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Oscar&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-7326133970687083008?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/7326133970687083008/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/04/normal-0-21-microsoftinternetexplorer4.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/7326133970687083008'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/7326133970687083008'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/04/normal-0-21-microsoftinternetexplorer4.html' title='Ira, IRA, ira....'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-6696029183780283320</id><published>2009-03-17T19:36:00.005+01:00</published><updated>2009-04-02T14:00:20.926+02:00</updated><title type='text'>EL GUANTE, EL GUANT</title><content type='html'>&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA;} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;COM UN GUANT&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Fa temps que em trobo buida, les activitats que faig normalment no m’omplen, la relació amb el meu marit&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;tampoc funciona, ja fa temps que no tenim res a dir-nos, ens mirem com si fóssim dos estranys que no tenen cap interès l’un per l’altre. Només de vegades parlem de qüestions de feina, tenim una botiga de gèneres de punt on amb la crisi no es ven ni un parell de mitjons. L’altre tema que de vegades toquem és el &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;dels fills, però ara ja no ens donen gaires maldecaps, fa temps que s’han independitzat i només els veiem de tard en tard. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;A la feina, a casa, cada dia repetint les mateixes coses,veient les mateixes cares, els mateixos carrers, la mateixa ciutat...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Fins avui. M’he llevat, el meu marit ja havia marxat cap a la botiga, he esmorzat com cada dia, he agafat una bossa de viatge amb una mica de roba i el bitllet que vaig reservar ahir per internet, he baixat al carrer i he agafat un taxi cap a l’aeroport. Quan era dalt de l’avió, just en el moment d’enlairar-se, en aquell lapse de temps que trobo tan excitant, amb aquella sensació tan agradable a la boca de l’estómac, he pensat: “realment, aquest canvi en la meva vida m’anirà com un guant”&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;MAITE&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EL GUANT&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;L’Elsa va recollir el guant del terra de l’entrada, què hi feia allà?, va pensar. Amb pas decidit va anar fins el dormitori. Els armaris i els calaixos eren oberts i nus. Fins i tot els prestatges del fons semblaven nous, de tan nets de llibres com estaven. Què ha passat?, es preguntava. Va dirigir-se a la cambra de bany, la seva part era ben buida, tan buida con aquell espai terrible que li començava a foradar el cor. Ja no caminava, corria. Obria portes i calaixos, buscava sense trobar. El va veure al damunt de la taula del menjador, tot blanc, només una paraula escrita “Elsa”, no es veia gaire gruixut, poca cosa li havia de dir, va pensar. Ni el va tocar. Encara duia a la ma el guant collit del terra. Acostant-se’l a la cara, el va olorar profundament. Se’l va apropar als llavis, tremolant. Sense vessar ni una llàgrima el va estrènyer contra el pit, era tot el que li quedava d’ell.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Ginebra&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EL GUANTE&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;!--[if !supportLineBreakNewLine]--&gt;&lt;br /&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Él la vio cómo se alejaba a lo largo de la calle, y sin poderlo evitar la siguió con la mirada. Miraba cómo su cuerpo se contoneaba al ritmo de sus pasos y cómo sus caderas se movían al unísono. No pensaba en nada, tan sólo se vio mirando aquella silueta como quien, sumergido en un mar de pensamientos, de repente se descubre a sí mismo mirando a ninguna parte. Aún podía distinguirla en la lejanía, entre el vaiven de la gente, cuando de repente ¡zas!, vio que algo caía al suelo. Y sin pensarlo dos veces corrió hacia aquel lugar para recoger el susodicho objeto. Era un guante de cuero negro. Lo recogió e hizo un intento de correr tras ella para entregarle el objeto perdido, pero en ese preciso instante algo le detuvo. Era como una especie de fuerza extraña, algo que le impedía llevar a cabo su acción. Será mejor que lo guarde, pensó, y esbozando una sonrisa acarició el guante con su mano derecha, lo olió intentando exprimir al máximo todo su aroma, y con cuidado lo dobló y guardó en el bolsillo de su chaqueta. Permaneció inmóvil durante varios segundos sin saber por qué, ni siquiera estaba seguro de si procedía&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;correctamente, pero algo en su interior le decía que aquel objeto que él guardaba como un tesoro era augurio de buena suerte. Comenzó a caminar con paso lento, deambuló sin rumbo durante más de una hora por el entresijo de callejuelas que conducían al puerto, mientras en su cabeza daba vueltas y más vueltas a una sola idea: volvería al día siguiente al mismo lugar y a la misma hora; tal vez podría verla de nuevo, tal vez podría devolverle el guante. &lt;/p&gt;  &lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;Maria Jose&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EL GUANTE SOSPECHOSO&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Tomo el guante como si fuera algo realmente asqueroso y él fuera un científico dispuesto a demostrar lo poco que le importaba. Saco la inmensa lupa de su bolsillo y se puso a examinar-lo:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;-Watson- Llamo- &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;Creo que empezamos a vislumbrar la luz en este caso. Debemos encontrar a un estudiante joven, aficionado a la química. De buena familia, pero no rico. No muy fuerte pero si atractivo para el sexo débil. Y creo que lo encontraremos en el Red college.-&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;-Ohhhh!! Holmes, es usted un genio. Yo solo consigo ver un vulgar guante, ¿como lo descubrió?-&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;-Jajaja, es algo elemental querido Watson. Fíjese en el pequeño tamaño de este guante, es evidente que pertenece a un hombre de manos pequeñas, eso implica alguien joven, pero no aficionado a los deportes, probablemente se trate de un intelectual. Y eso significa que no tiene necesidad de trabajar, por tanto que es de buena familia. Y esta suciedad, es evidente que este hombre no dispone de las atenciones de una mujer para que cuide de su higiene y lo mantenga decente, ni su presupuesto es lo suficiente para contratar a una ayuda de cámara.&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;Pero si lo olemos de cerca, no podemos dejar de detectar ese sutil perfume femenino, es evidente que mantiene un estrecho contacto con las mujeres. ! Y ahí! ve esos pequeños agujeros, son la consecuencia de algún reactivo químico, tal vez amoniaco, de ahí detecto su afición a la química. Que solo se estudia en el Red College, que esta pintado con el mismo rojo que se pueda apreciar de esa mancha de la esquina.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;De pronto Holmes noto unos golpecitos en la espalda y adopto ágilmente su famosa postura pugilística para enfrentarse a una joven armada con los trapos de limpieza.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;-Cretino pedante, machista y burgués ¿me podría devolver mi guante para que acabe la limpieza de la habitación? Que ya me esperan en el Red College.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman FV&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"&gt;&lt;/o:smarttagtype&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if !mso]&gt;&lt;object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"&gt;&lt;/object&gt; &lt;style&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:9.0pt; 	font-family:Arial; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;CINCO&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cinco! por el culo te la hinco! La mofa, siempre la mofa. Cacho marracos, desarrollos de óvulo bufón. Otra vez el mismo chiste malo que no tiene ni puta gracia. Cinco, five, cinq, funf, cinque, khamsa ... no puedo dormir y cuento ovejas que saltan obstáculos. Cinco ovejas sobre cinco vallas. Luego un avestruz y una cabra, pero no saltan, se cuelan por debajo. Hinchado de prozac, irritado y un desfile de DES: ilusionado, motivado, alentado, esperanzado, ganado, quiciado...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Odio los apéndices de ese ser. Sueño con una mano de ocho dedos mas uno tatuado, de quita y pon, para los días de playa. Deseo que su piel sea tersa y suave como la de un bebé pero con la dureza de un zafiro y que, su sangre, como el agua ruda del mar cantábrico, se embravezca al penetrarme.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Quiero que el primero y el octavo sean largos, gentiles y ágiles como los de un pianista interpretando una serenata de Schuman y retráctiles como las uñas de un gato ronroneante; que el segundo y el séptimo se asemejen a las torres de &lt;/span&gt;&lt;st1:personname productid="la Sagrada Familia"&gt;&lt;st1:personname productid="la Sagrada"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;la Sagrada&lt;/span&gt;&lt;/st1:personname&gt;&lt;span lang="CA"&gt; Familia&lt;/span&gt;&lt;/st1:personname&gt;&lt;span lang="CA"&gt; a la luz difusa del atardecer; que el tercer y sexto dedos erigidos en tortuoso zigzag sean hipersensibles y con poder sanador, y que el cuarto y quinto firmes y severos pero justos, tengan la capacidad de señalar inexorablemente a los inocentes y a los culpables. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Pero no, el que paga manda, y al que manda lo hacen con tres más dos vulgares e insípidos dedos de nombres ridículos e hilarantes como pulgar o &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;meñique, formados por una mierda de frágiles huesos articulados y forrados de carne pálido-sonrosada que se pudre con el tiempo. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;A quien demonios se le ocurrió hacerme a imagen y semejanza de tal esperpento. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Josean&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;AVENTURA&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Nunca le había molestado el frío, incluso le hacia sentirse vivo, resistente, aventurero. Pero sabia que&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;en su interior siempre había necesitado de ese calor cotidiano que le reconfortaba cuando se sentía más vulnerable.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Sin duda la mezcla entre esas dos sensaciones era lo mejor. El contraste entre ambas le daba vidilla.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Sin embargo, ya casi había olvidado por completo el sentirse así.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Hacia ya algunos días que permanecía recluido en un oscuro y estrecho habitáculo, incluso minúsculo para su tamaño.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Al principio se resignó, pero luego pensó que algo debía hacer, era necesario sin duda. Así que se retorció y estiró intentando agrandar el lugar donde se encontraba, pero todos sus esfuerzos fueron en vano.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Tras dos días de fallidos intentos, quizás más, ya no sabia bien el tiempo que llevaba allí dentro, notó como la humedad iba se iba apoderando de su cuerpecito . &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Humedad que no tardó en transformarse en agua y en una especie de espuma blanca y pegajosa, incomodísima que le impedía cualquier tipo de movimiento. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Estaba empapado por completo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Para colmo y sin esperarlo todo su mundo empezó a dar vueltas; para la izquierda, para la derecha, para la derecha, para la izquierda, no cesaba. Empezaba a marearse. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Su desesperación estaba llegando a límites insospechados.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Cuando de pronto, todo paró. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Silencio, menos agua, menos vueltas, ¿normalidad?.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;-Por fin, este infierno ha acabado-se dijo- ¿que más puede pasar?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;En ese momento notó el contacto de un calor familiar, se quedo paralizado, pero para su sorpresa algo o alguien lo estiraba hacia fuera.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;-¡A fuera, me voy de aquí, me liberan!-gritó-&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;-Anda, pero estabas aquí. Que despistado soy -dijo Pablo sacando un guante todo mojado y retorcido del bolsillo de su chaqueta- al fin te encuentro, llevo dos días buscándote.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Eva&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link style="font-weight: bold;" rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;LOS GUANTES DE LA ABUELA&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Encontraron unos guantes en el cajón de la abuela. Los guantes eran de color rosa, un poco amarilleados por el tiempo allí encerrados y sin usar. Las niñas querían ser princesas y el rosa era un color ideal. Ya tenían los vestidos, unos chales y unos velos viejos, pero querían llevar guantes porque habían leído en un cuento que las princesas tenían las manos tan suaves porque nunca tocaban nada sin guantes. Cogieron los guantes, sin permiso claro, y se fueron a su cuarto. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;La abuela volvió de su paseo y como cada tarde quiso dedicar un ratito a la memoria de aquel amor de cuando tenía quince años. Abrió el cajón imaginando ya el tacto de los guantes, recordando lo que sintió cuando Manuel le apretó las manos enfundadas en aquellos guantes de gamuza rosa, prometiéndole que siempre, siempre haría lo posible para estar con ella. Pero los guantes habían desaparecido. No le fue difícil deducir que sus nietas podían ser las culpables, así que se fue directa a la habitación de las niñas dispuesta a mostrar su enojo y a recuperar los guantes robados. Las dos criaturas estaban en lo mejor del juego, disfrazadas cual nubes de azúcar de color rosa, simulaban una merienda entre damas. Cada una de las niñas llevaba un guante, y sólo entre las dos podían servir el té, comer galletas y colocarse bien el tocado. Se las veía tan felices que la vieja señora no se atrevió a interrumpir el juego. Volvió a su habitación y entre pañuelos y abanicos antiguos encontró otro par de guantes. Aquéllos eran blancos y también habían amarilleado con el tiempo, pero pensó que aquellas princesas tan bonitas no lo notarían.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Butterfly&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;TRES PARADAS&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Font Definitions */  @font-face 	{font-family:"Arial Unicode MS"; 	panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; 	mso-font-charset:128; 	mso-generic-font-family:swiss; 	mso-font-pitch:variable; 	mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;} @font-face 	{font-family:"\@Arial Unicode MS"; 	panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; 	mso-font-charset:128; 	mso-generic-font-family:swiss; 	mso-font-pitch:variable; 	mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;}  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:Arial; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Tres paradas, tan solo tres paradas más y por fin en casa. El Metro siempre se le hacia eterno, ahí metido sin saber donde mirar y con la sensación de estar un poco en otro mundo, un mundo donde el tiempo se dilataba y todo adquiría un cierto aire de irrealidad. Miró a las pocas personas con las que compartía el vagón… ¿buscando que? Nunca encontraba nada en ellas, y seguramente ellas pensaban lo mismo de él.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Volvió la mirada al frente y entonces lo vio allí, pulcramente dispuesto sobre el asiento de enfrente a la izquierda. El guante era de piel oscura marrón…no, marrón no, granate. Eso era, granate o Burdeos como también se decía. ¿Como habrá llegado ahí?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Dos paradas, tan solo dos paradas más. ¿Lo habrá olvidado alguna mujer con prisa? Por que era de mujer, de eso estaba casi seguro, por el color y el tamaño, pese al par de metros de distancia se veía claramente que era de pequeño tamaño y fino. ¿Demasiado bien puesto para haber sido un olvido? ¿Y qué si no? No podía imaginar que esa mujer lo dejara ahí sin más, era un absurdo, y las cosas absurdas lo ponían nervioso. No, definitivamente era un olvido.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Se adivinaba suave, aunque se notaba usado estaba bastante bien cuidado. Imaginó que debía tener buen olor. Quizás el perfume de la mujer había penetrado en la piel y quedado en ella, eso era lo lindo de las prendas de piel, que tomaban en cierta manera vida al ser usadas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Una parada, una más. Ha de ser muy suave, cuanto más lo miraba más se convencía de ello. Suave y con un cierto olor a perfume femenino. Se fijó en que el diseño era cuidado pero severo, nada de florituras. Se lo imaginaba enfundado en la mano de una mujer con carácter, decidida. ¿Como sería ser acariciado por esa mano enguantada?, pensó. No se imaginaba una caricia leve, amable, entregada…algo le decía que la dueña de esa prenda no casaba con ello. Más bien, decidió, una caricia decidida, exigente, casi una toma de posesión.&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Su parada. Se levantó y al cruzar la puerta pudo observar por unos segundos el guante más de cerca. Estaba allí, pulcramente dispuesto, hermoso en su abandono, y los pocos pasajeros a esa intempestiva hora no parecían haberse fijado en él. Un hombre trajeado con aire de cansancio entró en el vagón y se sentó pesadamente en su mismo asiento. Cuando las puertas se cerraron y el Metro arrancaba vio como el hombre se percataba de la presencia del guante, y una mirada de extrañeza se dibujó en su rostro. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Un hombre con suerte…pensó mientras se encaminaba lentamente hacia la salida, hacia casa. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;TONI&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:CA;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;LA INSOPORTABLE SOLEDAD DEL GUANTE DESPAREJADO&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Estaban solos.Llegaban solos y acababan solos, y lo peor era que lo sabian.Tardaban muy poco tiempo en comprender su situación. A su llegada al departamento estaban desorientados, acababan de sufrir una separación que siempre les pillaba por sorpresa.Podian ser muy diferentes entre si pero todos reaccionaban de manera semejante. La misma intensidad que ponian en encontrar a su pareja perdida, les era devuelta en forma de mirada compasiva por los compañeros de la sección.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Los mas veteranos contaban que hacia bastante tiempo, habia llegado uno de piel muy blanca que al contacto con los demas se le habia ido oscureciendo y acartonando; habia sufrido mucho buscando a su par, y decian que de tanto padecer se le habia secado el alma,se quedaba en un rincon como avergonzado de su deterioro. Justo un año despues de su ingreso, entro otro sujeto que tras superar el susto inicial comenzo su busqueda y despues de haber descartado a todos los miembros del departamento se fijo en aquel que estaba apoyado en la esquina, inmovil, indolente y con la expresion perdida.Se fijo detenidamente y aunque estaba muy avejentado, a medida que se le fue acercando,se dio cuenta de que eran iguales,era su pareja, la misma tonalidad en la piel, el mismo tamaño, las mismas costuras y el pelo del forro igual de suave y en el mismo sitio, contuvo la respiración hasta ponerse enfrente de la mirada del otro que al verlo se dejo caer emocionado mientras musitaba “!Dios mio,por fin¡” Los demas sujetos de la sección se habian dado cuenta del trascendente momento y habian ido dejando un espacio respetuoso y expectante a su alrededor, la pareja de piel blanca medio repuesta de la emoción fue a abrazarse como si nunca se hubieran separado y ...al juntarse comprobaron que coincidian a la perfección, pulgar con pulgar,anular con anular, indice con indice, tanto coincidian que eran exactamente iguales,tan iguales que no podian ser simetricos, los dos eran zurdos. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Se separaron avergonzados, tras comprobar con amargura que nunca habian sido y nunca serian pareja, los compañeros que habian asistido ilusionados a aquel aparente milagro se giraron silenciosamente para no hacer mas grande el dolor de aquella decepción ni la propia de cada uno, volviendo discretamente a sus quehaceres.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-size:100%;"&gt;Oscar&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-weight: bold; font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-size:100%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;MAÑANA&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Hora de salir hacia el trabajo:&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;El abrigo, la bufanda... ¿donde están los guantes? ¡Ah, Si! en el bolsillo. El derecho y.... ¿donde está el otro? ¡A que llego tarde otra vez!&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Mientras me agacho a mirar debajo del perchero empiezo a pensar en la escusa a dar en la oficina: "El metro es una porquería, otra vez se ha vuelto a estropear y..."&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;No, eso no vale, pienso mientras me dirijo al dormitorio a buscar el guante, el idiota de Jaime viene en mi misma línea; lo del ascensor creo que puede colar : " Se ha vuelto a quedar el ascensor bloqueado entre el tercero y el cuarto y hasta que el inútil del portero no ha venido a abrir la puerta...." Si, queda bien porque nadie puede pensar que un ascensor que falla tanto tenga otro remedfio que cambiarlo,&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;y mientras la comunidad se pone de acuerdo... &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;¡Donde está el asqueroso guante! A ver, un poco de calma, pensemos: Cuando lo colgué en el perchero los guantes estaban en el bolsillo del abrigo, los DOS guantes. Abrí la puerta, saludé a Charly, colgué el abrigo y el bolso y le puse su pienso.... ¡CHARLY! &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;¡Charly! ¡Ven, bonito, ven!&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;Pude oir sus rápidos pasitos por el pasillo mientras me dirigía rápidamente hacia la cocina y le veía aparecer con los restos de mi guante en la boca y oía el ruidoso carillón de la vecina tocar los tres cuartos.&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;Otra vez llegaría tarde a la oficina y encima con las manos heladas ¡Maldita sea!&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Isabel&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"&gt;&lt;/o:smarttagtype&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if !mso]&gt;&lt;object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"&gt;&lt;/object&gt; &lt;style&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:9.0pt; 	font-family:Arial; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:12;"   lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-6696029183780283320?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/6696029183780283320/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/03/el-guante-el-guant.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/6696029183780283320'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/6696029183780283320'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/03/el-guante-el-guant.html' title='EL GUANTE, EL GUANT'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-377084114976557912</id><published>2009-03-03T00:13:00.003+01:00</published><updated>2009-03-03T00:30:01.363+01:00</updated><title type='text'>EL ESPEJO, EL MIRALL</title><content type='html'>&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p style="text-align: center;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: lucida grande; color: rgb(0, 0, 0);font-size:180%;" &gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ANA&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;Nunca había pasado por esa calle y mira por donde lo había encontrado.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Era precioso casi mágico, miro a su alrededor para saber si alguien la observaba.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;-No hay nadie-pensó.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Lo recogió con sumo cuidado y lo envolvió en un pequeño pañuelo que llevaba en el bolsillo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Paseaba muy contenta por las calles con la mano en el bolsillo para comprobar que seguía llevando consigo su tesoro. Se acercó a una de las panaderías donde sabía que le darían algo para llevarse a la boca.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;-Si esta vez me dicen que no, no importa-se dijo, hoy era su&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;día de suerte, lo había encontrado.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Recogió de la panadería un par de croissanes y un chocolate caliente y se fue a su casa, bueno lo que ella llamaba casa desde hacia ocho años, cuando se encontró abandonada a su suerte.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Se acomodó entre sus cartones,&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;tomó un sorbo de chocolote y le dio un mordisco a uno de los croissanes. Luego y con mucho cuidado sacó su tesoro del bolsillo lo destapó. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Se quedó pensativa, aún lo recordaba, era un espejo. A través de él vio la farola que le alumbraba por las noches, la ventana desde donde surgían bellas melodías de vez en cuando, el árbol que la cobijaba los días de más frío y por supuesto a Ronda, su amiga la gata. Pero a quien no reconoció fue a la chica de grandes ojos negros que aparecía desdibujada en el espejo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Sorprendida se levantó, caminó unos pasos sin dejar de mirar el espejo. Tropezó con un compañero de callejón y le preguntó:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;-¿Conoces a esta chica?.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Él se asomó al espejo y con una sonrisa le dijo:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;-Ana, eres tu.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Ana&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;respiro hondo, le sonrió también y con mucho cuidado volvió a envolver su tesoro y lo guardó en su bolsillo pensando para sus adentros:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;-Hoy es mi día de suerte, sin duda.&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;Anuleva&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p style="text-align: center;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EL ESPEJO&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;      &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;/span&gt;Era una casa grande, antigua, &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;restaurada, pero manteniendo ese aire rústico propio de las casas de pueblo. Había llegado hasta allí con la intención de pasar unos días de descanso. Buscaba tranquilidad, poder desconectar del trasiego que se&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;vive en el día a día en la gran ciudad. Necesitaba un poco de espacio para poder pensar, reflexionar sobre algunos aspectos de mi vida que habían perturbado mi paz interior. Habían pasado ya casi cuatro meses desde que me separara de Paul y aún seguía pensando en él, y&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;sobre todo, cada vez que me ponía a pensar en todo el daño que nos habíamos hecho, todo mi ser se inundaba de una enorme tristeza.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Me instalé en una habitación del piso de arriba, un espacio amplio, con muebles antiguos: una cama, un armario y una cómoda de principios del siglo pasado, con un espejo en el que las manchas del cristal eran testigo del paso de los años. Era un espejo que me inspiraba misterio, tal vez fuera porque guardaba los secretos de muchas vidas, de mucha gente. Cada vez que pasaba por delante de él lo miraba de reojo, no me atrevía a mirarlo de frente, era como si me recordara mi vida. El mirarlo me incomodaba.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Había pasado una semana desde mi llegada a la casa,&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;ya me sentía más cómoda en ella. Los objetos y los espacios empezaban a resultarme familiares. Me sentía bien, el espejo me sonreía, pero seguía pensando que no me gustaba tener un espejo en mi habitación, ojos que no ven,&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;corazón que no siente.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maria José&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: center; text-indent: 35.4pt; font-weight: bold;" align="center"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;EL MIRALL DE LA LAURA&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Va quedar tot esmicolat, trencat en un munt de bocins. La Laura s’ho va mirar i amb molt de compte per no tallar-se en va agafar el primer tros. No era gaire gran, tenia forma de triangle despuntat i amb prou feines s’hi veia mitja cara. “ui! Que seria que estic. Doncs llavors la posarem aquí, a la part dels estudis, que una mica més de serietat segur que em va bé”. I amb una bona dosi de cola el va enganxar damunt la base de fusta i el va encerclar amb pintura blava. Perquè els estudis li varen fer pensar en el color blau i no en el verd o el taronja ni s’ho va plantejar, ja tenia a les mans un altre tros de mirall. “Ei!! Aquí si que m’hi veig maca, Aquest és per quan em vulgui sentir bé” I el va plantar ben al mig, amb floritures de color rosa i unes estrelletes que tenia guardades.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;I així va seguir, bocí a bocí: “ aquí estic somrient, al sector amistat”, “jaja, aquí faig cara de pallassa, per quan faig de monitora”, “”I quina mirada més provocadora m’ha quedat, tinc molt clar on la posaré”. Triava el tros, decidia el seu lloc, l’enganxava i el decorava amb les pintures i algun dels trastos que havia anat acumulant dins de la seva capsa dels records.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;El temps li va passar volant i quan va acabar i va mirar el rellotge era molt tard. Però encara es va prendre el seu temps. Va posar la seva obra dreta damunt del llit i se la va mirar. El resultat era realment una cosa ben estranya, plena de colors, reflexes i records. La Laura no ho va dubtar “aquesta si que sóc jo!! He aconseguit el mirall perfecte”&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;A corre-cuita es va pintar els llavis amb el fragment de la mirada provocadora i va sortir corrents, confiant amb que l’amor que li declarava el Marc fos suficient per mantenir-lo esperant mitja hora a la cantonada.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt; text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Herman&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt; text-align: center;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt; text-align: center;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;                     &lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt; EL MIRALL&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt; text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt; text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt; La conec des de fa anys, des que era una adolescent i abans d'anar-se'n a l'institut es pentinava sense parar de mirar-me, jo també la mirava fixament, descobrint les seves faccions.&lt;br /&gt;Des d'aquella època ens hem vist molt sovint. Sempre que em veu se m'acosta i em somriu, jo li torno el somriure. De vegades em fa ganyotes i es posa a riure, jo també ric quan ella riu. Quan estem junts ella se sent a gust, i no té cap por de compartir amb mi tots els seus secrets. Algun dia quan escolta música li agafen ganes de ballar i comença a fer moviments sensuals mirant-me, jo tampoc puc deixar de mirar el seu cos, com es balanceja a un costat i a l'altre amb total desinhibició. Ella sap que estem els dos sols, i que ningú pot trencar aquesta intimitat que es crea entre nosaltres. És molt especial per a mi i  crec que ella ho sap.&lt;br /&gt;Ella sap que m'agrada, sap que si passo temps sense veure-la la trobo a faltar. Ella tampoc s'imagina la vida sense mi.&lt;br /&gt;Ho noto, sobretot, en la forma en que em mira...&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Maite&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;    &lt;p style="text-align: center;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:180%;" &gt;EN LA FOSCOR&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Diuen que si, a les fosques, poses una espelma al teu costat dret i una altra a l’esquerra i et quedes davant del mirall uns minuts, al cap d’una estona veuràs al diable. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Va ser fa molt temps. A l’habitació, la nit, les espelmes, el mirall i jo. La por i l’ ànsia s’alternaven. Por que passés alguna cosa esgarrifant, ànsia perquè no passés. Algú podia creure una història així? Qui sap.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Llavors ho vaig veure. Al davant meu aquells ulls, mirant-me des del mateix origen del món. Foradant el meu cap, van baixar al meu cor i, lliscant més avall, em van deixar buida, sense alè, sense sang. Em van portar pels aires plens de núvols foscos. Em van&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;baixar al més profund de la terra mentre buscava respostes. Un mar de tinta negra, negra i vermella.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;M’esgarrifava el crit que brotava dins meu, un crit sord de poder, de por i de mort.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Tots aquells que van anar abans que jo volien avisar-me, fuig, fuig, fuig... Però jo caminava, corria, volava a la velocitat del pensament, enfollida pels plors i el dolor dels qui clamaven. Tot era èxtasi, tot em pertanyia, tot era jo. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Em van trobar a l’endemà caiguda al terra, als diaris van dir que va ser un atac de cor... qui sap.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Ginebra/Esther&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="place"&gt;&lt;/o:smarttagtype&gt;&lt;o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="State"&gt;&lt;/o:smarttagtype&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if !mso]&gt;&lt;object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"&gt;&lt;/object&gt; &lt;style&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:EN-US; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p style="text-align: center;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;ELS MIRALLS DE LA LÍDIA&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;La Lídia es va llevar i com cada dia el primer que va fer va ser mirar-se al mirall. Era tan guapa! Tothom li deia que ho era molt de guapa. Des de ben petita, els pares, els avis, la família en general, coneguts i desconeguts sempre li havien dit. Quan anava creixent la cosa no va canviar. De maneres diferents només rebia comentaris sobre la seva bellesa: ets preciosa, quins ulls tan expressius, et vas fent gran i més guapa… Si tothom li deia, per força havia de ser guapa. La Lídia n´estava tan convençuda que sempre va pensar que quan pugués es presentaria a Miss Univers. Res de passar primer per Miss Bages o Miss Espanya. Ella aniria directa al cim de les belleses! Però aquell matí quan va sortir de casa i es va trobar a la veïna &lt;/span&gt;&lt;st1:state&gt;&lt;st1:place&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;del&lt;/span&gt;&lt;/st1:place&gt;&lt;/st1:state&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt; primer segona amb el seu fill de quatre anys, el nen li va dir:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;-Lletja! La Lídia no en va fer ni cas! Quan era a la porteria es va tornar a mirar al mirall. Però si estava súper bé! Camí de l´institut continuava sentint aquell lletja i per fer-lo callar es va anar mirant a tots els aparadors per recomprovar la seva bellesa. Només arribar a l´institut va&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;anar al lavabo per tornar a veure´s reflectida al mirall i assegurar-se que continuava sent la més maca de casa, de l´escola, &lt;/span&gt;&lt;st1:state&gt;&lt;st1:place&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;del&lt;/span&gt;&lt;/st1:place&gt;&lt;/st1:state&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt; barri, la qui podia arribar a ser Miss Univers. Aquell lletja, però, li havia fet mal i li va fer trontollar el seu convenciment de ser de veritat tan guapa.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;Es va mirar i remirar, de perfil, de front, fent cares i carotes. Res! Definitivament ella era guapa i ningú la podria convèncer &lt;/span&gt;&lt;st1:state&gt;&lt;st1:place&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;del&lt;/span&gt;&lt;/st1:place&gt;&lt;/st1:state&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt; contrari. Quan va surtir &lt;/span&gt;&lt;st1:state&gt;&lt;st1:place&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;del&lt;/span&gt;&lt;/st1:place&gt;&lt;/st1:state&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt; lavabo va veure en Marc amb la seva colla d´amics. Ell sí que era guapo, i simpàtic! va pensar la Lídia. Però no semblava que en Marc tingués molt interès per la Lídia. Pensarà que sóc lletja? va ser la seva&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;pregunta just abans d´asseure´s i començar la classe de mates.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Butterfly. &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-377084114976557912?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/377084114976557912/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/03/normal-0-21-microsoftinternetexplorer4.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/377084114976557912'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/377084114976557912'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/03/normal-0-21-microsoftinternetexplorer4.html' title='EL ESPEJO, EL MIRALL'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1868185158728739657.post-4195362023698606834</id><published>2009-02-21T19:05:00.005+01:00</published><updated>2009-02-22T17:10:37.134+01:00</updated><title type='text'>una historia de piratas</title><content type='html'>&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;20 de febrero de 2009&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);font-family:verdana;font-size:180%;"  &gt;UNA HISTORIA DE PIRATAS&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;!--[if !supportLineBreakNewLine]--&gt;&lt;br /&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;EL PIRATA GARRAPATA&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;De pequeño, a Lucas siempre le habían fascinado las historias de piratas. Todos los libros que había leído y todas las películas que había visto, habían hecho de él un muchacho vivaz y soñador. Vivía inmerso en su mundo de fantasías, hasta el punto de que a veces se imaginaba que era uno de esos piratas sacado de sus libros de cuentos y se lanzaba a realizar una y mil travesuras. Pero un día leyó una historia acerca de un pirata diferente a los demás: era un pirata bueno que repartía entre los pobres los tesoros y motines obtenidos de los barcos que saqueaba. De esta forma decidió que cuando fuera mayor él también sería un pirata bueno.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Pasaron los años, y cuando Lucas se vio convertido en un hombre, pensó que había llegado el momento de ponerse en acción. Él mismo construyó su propio barco, y tras varios días navegando día y noche, llegó hasta los Mares del Sur. Estaba entusiasmado, no se creía que ese sueño que durante tantos años había permanecido en el interior de su cabeza, por fin podría convertirse en realidad. Decidió llamarse el pirata Garrapata, y con este sobrenombre, años más tarde, su fama sobrepasó las fronteras de diferentes continentes. Se instaló cerca de la costa africana, en un lugar desde donde podía controlar, con facilidad, los barcos que llegaban a la costa. Esperaba a que entrara la noche, y cuando los tripulantes ya sucumbían en el más profundo de sus sueños, Lucas aprovechaba para hacer su buen recaude de todos los objetos valiosos que encontraba a su paso. Así actuaba un día tras otro, y cuando ya disponía de una buena recolecta, se adentraba en el continente para repartir su motín entre las personas más necesitadas. Ocurrió que los campesinos pudieron construir viviendas en las cuales vivir dignamente, excavar pozos de regadío para, de esta forma, obtener cosechas mucho más productivas. Los niños no tuvieron que trabajar nunca más, asistían diariamente a sus clases en el colegio, jugaban en sus ratos libres, sonreían más y eran más felices que antes. La gente dejó de pasar hambre, las personas enfermas pudieron curarse en los hospitales que habían sido construídos, y todo el mundo vivía mucho mejor que antes. Lucas era admirado y querido por todos, tenía amigos por todas partes, y nunca le faltó el amor y el cariño de todos.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-style: italic;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;MARIA JOSE&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;TEDDY Y LO PIRATAS&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Uffff, aquí dentro no hay quien pueda respirar, me va el corazón a mil por hora, ¡Dios, qué miedo he pasado! Realmente, creía que iban a acabar conmigo, tanta brutalidad innecesaria, tanta dureza, tanta agresividad. Pero si yo ni abría la boca del susto que llevaba. Y luego los golpes, los empujones, hasta que me dejaron aquí dentro, sin luz, sin aire, sin nada. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Ahí les oigo, “Ron, ron, ron, la botella de ron!!!”, ellos tan felices y yo aquí sin poder ni moverme. Tampoco hacía falta que me secuestraran, todo porqué ella se me agarró en el último momento y no me pude escapar. En realidad yo hubiera ido con ellos de buen grado, sólo con una pequeña invitación me habría sumado sin dudar a los suyos. ¡Ay! ¡Qué honor que me consideraran uno de ellos!, viajar por los siete mares, sin patria, sin dios, sólo el mar, mis compañeros piratas y yo. ¡Ah!, eso es lo que yo quiero, asaltar barcos, robar tesoros, atracar en islas, descubrir el mundo bajo dos tibias y una calavera. ¡Ah!, el sabor del metal del cuchillo entre mis dientes….Pero, cuidado, ya les oigo, se acercan, ahí están….no, no, noooo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;No puedo creer lo que ha pasado, es como una pesadilla, abrió la puerta y la volvió a cerrar sin mirarme apenas, como si yo no fuera nada ni nadie. Es increíble, no les importo, ya esté de su lado o contra ellos, no me tienen en cuenta. ¿Es que no lo ven? ¿No notan cómo me arde la sangre cuando oigo sus cánticos? ¿No sienten mi emoción viéndoles danzar y luchar, mentir y estafar? ¿No perciben, acaso, que soy exactamente uno de ellos?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;No lo entiendo, no puede ser, me rechazan. ¿Pero por qué? ¿Cuál es la causa, cuál el motivo? ¿Dónde, saben ustedes, dónde? ¿En que ley, en qué código, en qué norma dice o insinúa, tal vez, que no puede ser un gran pirata un osito de peluche?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;GINEBRA&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;PIRATES&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;L´any passat vaig conèixer un pirata. No era un pirata lleig, amb l´ull tapat i una mica tonto. Tampoc era un pirata que ha arribat a ser-ho per qüestions de supervivència. Era un pirata guapo, intel.ligent i cínic, conscient que volia ser-ho i fer-se ric. Ric a costa dels sentiments dels altres. Va aplicar les tàctiques habituals dels pirates, que són actuar per sorpresa i ràpid. No téns temps d´adonar-te´n i cataclac! Ja han abordat el teu vaixell i estan agafant tot el que poden. El pitjor sempre queda per després quan ja han marxat amb el seu botí, la sensació de buidor i les preguntes del perquè no el vaig veure venir, perquè no vaig lluitar prou… Però ja és tard i quedes a mercè dels bons vents que vénen al darrera i que amb una mica de sort i amb una mica de saber portar bé el timó, t´ajudaran a arribar a port. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Aquest any, per Carnestoltes, els meus fills s´han volgut disfressar de pirates.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;BUTTERFLY&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;BARBA AZUL&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Bajo la tormenta y la inmensidad del mar, el barco se hacia pequeño, pero su capitán, el pirata Barba Azul, así llamado por toda la tripulación por el intenso color azul de su barba, parecía no resignado a que perder a sus hombres entre las olas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Erguido en proa observaba la tormenta con coraje, anclando su pata de palo a modo de apoyo. Su cabello hondeaba al viento cual bandera pirata y el parche de su ojo se mantenía firme en su sitio. Toda la tripulación se sentía orgullosa de su capitán.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;De repente una ola enorme emergió por sorpresa del fondo del océano y el barco se cimbreo de un lado a otro, todos se agarraron a los palos y mástiles que encontraron más cerca, menos Barba Azul que siguió erguido en proa sin inmutarse.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;-He surcado 999 mares y esta tormenta no impedirá que surque el que número 1000 así que, por mi barba azul muchachos, no fracasaremos en nuestro empeño.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;-Izad la bandera!! Y desafiemos a esta arrogante tormenta.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;La tripulación se puso manos a la obra, con mucho trabajo y dificultad, pero alentados por los ánimos de su capitán, lograron que la Calavera hondeara en lo más alto del palo mayor del barco.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;En ese momento y como por arte de magia, la tormenta fue remitiendo y la mar enfurecida calmándose, hasta que reino la calma. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Barba Azul sonrió satisfecho de su tripulación y dijo:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;-Será un honor navegar mi mar número 1000 con todos vosotros.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Una leyenda cuenta que el capitán Barba Azul y su tripulación siguen navegando por los mares hoy en día, desafiando a cada tormenta que encuentran en su camino.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Nunca ha existido un barco tan veloz surcando los mares.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;ANULEVA&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;UNA DE PIRATAS&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cada día extendía su bandera. Era un trozo de tela blanca con dos cuerdas atadas en diagonal a cada extremo. La izaba y desizaba muchas veces al día, cada vez que el viento le traía un silbido amigo avisando que tenia que empezar a correr.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;El barco lo había abandonado tiempo atrás en una ciudad lejana. Nunca había llevado una calavera en la bandera pero recordaba bien lo pasado y lo que podía pasar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Hasta hace poco no conocía la palabra “pirata”. Pero ahora se había vuelto una palabra muy importante en su vida. Cuando oía esa palabra todos los sentidos de su cuerpo se ponían en alerta, para poder ver como reaccionaba la otra persona: “¿Son piratas?”… y en una décima de segundo él tenia que decidir si echaba a correr o si esa persona le compraría uno por 5 euros. “No olvides que son piratas, si te los cogen, me pagas la mercancía igual”. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Si, el también era un pirata de los nuevos tiempos, sin pata de palo, ni parche en el ojo, pero pirata al fin.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;GEMMA&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;VIATGE A MENORCA&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;L’Anna tenia setze anys, vivia en un poble de muntanya i com la majoria de nois i noies de la seva edat es passava hores davant l’ordinador xatejant amb els col·legues, però el que li provocava un plaer indescriptible era descarregar-se música per internet, el curiós és que enlloc de música hip-hop li agradava baixar-se operes de Verdi. També es descarregava pel·lícules i les que li produïen una fascinació més potent eren les històries de pirates.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Una vegada van anar de viatge de fi de curs a Menorca amb la classe, ella no havia estat mai a una illa i només arribar es va sentir com a casa, un dia van agafar un vaixell que vordejava tota l’illa , era la primera vegada que ella navegava, i només pujar al vaixell es va posar a la part de proa, tota sola, no podia deixar de mirar el mar, l’estela que deixava el vaixell en desplaçar-se, sentir l’aire que li donava a la cara, el sol, i l’olor de salabror de l’aigua, li donava una sensació de llibertat que mai abans havia sentit.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;De sobte li van venir al cap records d’un temps ja viscut, imatges molt nítides de lluites amb espases dalt d’un vaixell amb bandera negra, va sentir soroll de canons i veus que cridaven “al abordatge”, es veia ella vestida amb roba de noi trencant les veles de vaixells enemics amb ganivets ben esmolats......I va tenir la certesa que ja mai podria viure lluny d’aquelles aigües .&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;MAITE&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;UN PIRATA JO???&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Però com t’haig d’enganyar jo a tu?? Que no som amics?... Això segur que és el Juan que sempre m’ha tingut mania. Segur que t’ha dit allò de que soc un pirata: “El teu amic Roger no és mes que un PIRATA”... jajaja, si ja el conec. Ja saps que de mi te'n pots refiar. Quants anys fa que som amics? Qui et va dir allò de que la Miriam t’estava enganyant?... Eh?... Que no et vaig fer costat?... Ja sé que les coses no sempre ens han sortit bé, però això tampoc és culpa meva, que la vida és així. Un pirata jo!! No home no. Si a més jo ho faig perquè t’aprecio, que jo només hi puc ficar a 5 persones en aquesta historia i t’he triat a tu. Ja veuràs que senzill és, ara només has d’enviar 60 euros al que esta al centre i en seguida que tu hi estiguis rebràs 7.500... Sí, sí, 7.500....&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Una piràmide dius??? On veus tu una piràmide? Si son cercles, cercles d’amistat. És nota que no has estat massa bo en geografia, jajaja...... Val, val, que més dona geografia o geometria, el que esta clar es que son cercles i no triangles. Tu ara ajudes els amics dels meus amics i desprès els amics dels teus amics t’ajudaran a tu. És com llençar una pedra a l’aigua per que faci ondes que es van estenent igual que s’estén l’amistat...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Si no ho vols fer per tu pensa en les cinc persones que podràs ajudar, i com els hi demostraràs així la teva amistat. 60 euros perquè tornin 7.500, quina gran demostració de l’amistat, no ho diuen que sempre et torna molt més del que has donat?...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Al Juan el que li passa és que és un amargat. Mira que comparar l’amistat amb una estafa. No m’estranya que es vagi quedant sense amics. A ell si que li aniria bé participar en lloc de criticar tant als altres.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Vinga apuntat....&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;No t’ho pensis més....&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;HERMAN&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:CA; 	mso-fareast-language:EN-US;} p.ecmsonormal, li.ecmsonormal, div.ecmsonormal 	{mso-style-name:ec_msonormal; 	mso-margin-top-alt:auto; 	margin-right:0cm; 	mso-margin-bottom-alt:auto; 	margin-left:0cm; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;p class="ecmsonormal"&gt;&lt;span style=";font-family:arial;font-size:13;color:black;"    lang="CA"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"&gt;&lt;link style="font-family: arial;" rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCRIS%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Font Definitions */  @font-face 	{font-family:Verdana; 	panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; 	mso-font-charset:0; 	mso-generic-font-family:swiss; 	mso-font-pitch:variable; 	mso-font-signature:-1593833729 1073750107 16 0 415 0;}  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText 	{margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	text-align:justify; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	mso-bidi-font-size:12.0pt; 	font-family:Verdana; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:595.3pt 841.9pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:35.4pt; 	mso-footer-margin:35.4pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman";} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:10;"  &gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1868185158728739657-4195362023698606834?l=cuentosludicum.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/feeds/4195362023698606834/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/02/20-de-febrero-de-2009-una-historia-de.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/4195362023698606834'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1868185158728739657/posts/default/4195362023698606834'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cuentosludicum.blogspot.com/2009/02/20-de-febrero-de-2009-una-historia-de.html' title='una historia de piratas'/><author><name>Herman</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00285959157111556861</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
